I un altre any que passa, any desigual en quant a experiències i vivències exteriors que sens dubte han condicionat, però amb tot, i posant tot a la balança afirmo que pesen més les coses positives.

Per una banda la idea d’expansió del coneixement del patrimoni ha tingut una activitat que ha desaparegut, entrant-ne varies amb diversos graus de èxit i reeiximent, però computant un resultat final bo.

La recreació, fins ara mai contemplada, si més no públicament, realment com a medi de coneixement i acompanyament del patrimoni, per bé que sempre ho ha fet, es treu la careta i la recreació i el patrimoni s’uneixen. Crec de manera definitiva.

Sent aquestes primeres línies una entrada del resum per parts que ara exposo en diferents apartats.

PATRIMONI

Hem de reconéixer que la primera part de l’any la marca el fet que jo mateix liquido la revista que havia creat, bé…la poso al congelador, però entre pocs col·laboradors aconseguits i una gestió dificultada per una vida desigual ha fet que fos preferible posar-la en pausa. Per bé que la part didàctica de la pàgina segueix activa i arrencant projectes.

Alhora però, he pogut participar en un projecte que m’ha omplert molt, i es que EBRE 38 ha ressorgit amb el numero 7, després d’anys d’aturada. Segur que no pocs recreadors i estudiosos de la guerra civil han begut d’aquesta revista de la Universitat de Barcelona, on no pocs col·laboradors de mèrit col·laboren amb línies de sempre gran qualitat, que en el fons, m’han fet adonar que soc encara un aprenent més o menys avançat.

Tot això alhora que desarrollava els esquemes gràfics que ja coneixeu, tot re visitant velles posicions que feia molt que no anava, com descobrint noves posicions que obririen nous enigmes en un món que es demostra que mai acaba.

Estany Gelat, Muntanya dels Pins, Saelices, Fortí de la Bassa, Pont del Lledoner, Panandella, Alfés, Montsec i un llarg etcètera que trigaria molt a citar han eixamplat el coneixement de posicions i fronts sencers. Llocs d’aquests en companyia d’un grup de gent, ara petit, que m’està fent recuperar aquells ànims de quan començava, alhora que posen més ulls sobre coses que jo potser no hagués vist. Moltes gràcies, vosaltres ja sabeu qui sou.

Aquesta activitat ha tingut tres fronts, un ha estat la pàgina on esteu ara, l’altre unes lamines didàctiques que malgrat reben certs elogis penso que els hi falta quelcom, i la tercera i la ultima…recent nascuda…la pàgina on estic penjant poc a poc els esquemes. Pensada per ser un suport d’altres projectes, però amb entitat pròpia per si de cas.

Així com estic fent els primers passos d’ajuntar recreació amb patrimoni, tot servint-me ara mateix del CESUB i les seves trinxeres, agraint-lis la oportunitat de ser el relleu d’en Josep Mata, un d’aquells pioners que no per humils són menys importants.

RECREACIÓ

Vaig fer el cop de cap, i vaig penjar per capítols el que podríem considerar les memòries de recreació de 2005 a 201510 Anys de Recreació, Llums i ombres d’un món que tots haurien de coneixer., massa especialitzat per trobar editorial havia de ser compartit, i que millor que aquí, el nostre espai de trobada.

També he intentat recuperar velles recreacions a les que havia anat feia anys com Abànades, obrint-ne de noves ja sigui a nivell local com de més llunyanes.

Subirats, Cunit, Oviedo com a principals novetats. Faió, Fatarella, Flix, Vall Fosca i altres com velles conegudes. Centrant-me ja només en guerra civil, reconec que estic en època de recolliment i «he tornat a casa»

Amb tot, i «havent tornat a casa», he arrencat la idea de que recreació i patrimoni han d’anar de la mà, donant l’uniforme una imatge complementaria de les trinxeres…i ajudant les trinxeres a interpretar l’uniforme. Estem començant a Subirats cada tercer diumenge de mes, però la mateixa idea es va donar quan vaig pujar al Montsec vestit d’uniforme.

Com dic, patrimoni i recreació són espais compatibles.

DIDPATRI

L’he citat tantes vegades que ben segur que ja sabíeu que hi participava, però mai n’havia parlat públicament. I es que Didàctica del Patrimoni te un potencial increïble. A nivell patrimonial de totes èpoques fan una feinada, sent jo un molt humil ajudant a l’ombra de grandíssims mestres, creieu-me que es una lliçó diària estar amb ells

A nivell recreació potser tinc quelcom més de protagonisme, sent coorganitzador de la seva part de recreació, nodrida per joves alumnes de màsters i carrera d’història. Tot això sumat a un bon equip de recreadors ja veterans per guiar-los tot esperant evitar certs tràngols que nosaltres no vam poder evitar.

Però seria injust dir que només uns ensenyen a altres, certament, i m’atreveixo a parlar en nom de tots els veterans, aquests nanos ens ensenyen molt, il·lusió, noves formes d’encarar desafiaments, humanitat són alguns dels factors que aquests «mestres» ens aporten als veterans. Creant un equip imbatible i que ben aviat donarà resultats, si es que no els ha donat ja.

LLIBRES

Segur que les heu vist, les de moment tres critiques de llibres ja penjades. No sé cap on aniran la veritat, rellegiré alguns dels llibres que m’han marcat? Seguiré només amb llibres nous? No us ho puc dir, només sé que aquesta línia editorial perduri al ritme de lectura que pugui tenir. I es que com havíeu suposat, aquest coneixement ve d’un estudi constant.

I PER ACABAR

I fins aquí podríem deixar el resum, centrant-nos en la part positiva, la part negativa…si m’heu seguit la heu llegit en un article que surt de la dinàmica històrica de la pàgina, sent aquest l’1 d’octubre de 2017, certament aquest fet m’ha ofuscat molt i va fer baixar el ritme d’entrades, així com la seva qualitat. Espero em sapigueu disculpar, tot demanant paciència per al més que segur ressorgiment. Per si ho dubtàveu…soc humà.

Amb tot, bo i dolent, no us oblido, aquesta pàgina us necessita, tot emissor de coneixement necessita un receptor, i aquest receptor sou vosaltres.

També agraeixo molt quan us poseu en contacte amb mi, no poques de les vostres intervencions han estat vitals per a l’article en qüestió, i espero haver-la reflectit en la posterior modificació. Creieu-me que es un diàleg que dona molta vida.

Així doncs, i ara si, només resta acomiadar-se per aquest any, i entrar junts al que entra en poques hores. Ben segur que hi entrem junts.