Doncs això es el que diuen, i a més li atribueixen ser una de les més antigues, de 1859 tot citant l’estudiós de la zona i amic meu Alfons Tejero. Extrem no confirmat per aquest redactor, però que veient la seva arquitectura i estat…no seria descartable.

En qualsevol cas, parlem d’un vell edifici identificable des de lluny, abans d’entrar al Barranc del Cap de Terme, just després…depenent des d’on es vingui. En qualsevol cas es veu millor tot venint de l’Ametlla de Mar.

Veient des d’aquella banda una vella torre circular espitllerada que cobreix els dos llenços de paret més integrés.

Però entrem a dins, podent identificar bé la porta per la llisor de la paret, l’altre banda rau desapareguda, i en conseqüència no podem dir les mides, accedint a un interior ple de runa que marca un rectangle quasi quadrat, coronats dos dels seus angles per unes torres a mode de caponeres, cobrint dos llenços de paret cada una. Una d’elles només es recognoscible per un munt de runa que ha caigut dins de la base de la torre. L’altre es plenament recognoscible, i a més presenta l’enrajolat original just abans d’entrar.

Ja dins seu trobarem detalls constructius prou curiosos. Un es que han deixat la paret possiblement a mode d’angle defensiu dins la torre, creant un petit racó a banda esquerra. L’altre es evident en veure que dos de les cinc espitlleres quasi només poden cobrir el seu tros de paret, deixant a la defensa perimetral a les altres tres.

Detall que ens atreviríem a confirmar en l’altre torre si fem cas de l’única espitllera que veiem encara.

Malauradament, de la resta, poc podem descriure, no podem dir com era l’accés, s’ha perdut, no podem dir si hi havia alguna estança, massa runa. I es una llàstima, creieu-me, i es que aquesta vella estructura es resisteix a caure, no es rendeix, potser esperant un estudi que mereix. I es que no n’he vist tantes així.

Oriol Miró Serra

24 d’Agost de 2017