El desembarcament de Bayo a Mallorca, Agost – Setembre de 1936 / Josep Massot i Muntaner

20171229_181513
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987 / ISBN 84-7202-835-6

Llibre necessari, si més no per mi, ja que aquest era un d’aquells episodis de Guerra Civil que sempre n’havia sentit a parlar, i que malgrat fer alguna pinzellada mai havia entrat en profunditat. Motiu pel qual em vaig decidir a aprofundir en el tema.

En ell descobrireu tant els moviments entorn a Mallorca poc després del Cop d’estat com els fets que s’esdevingueren ja a la illa principal de les Balears, arribant a les conseqüències del fallit desembarcament per part de la república, encara que potser «fallit desembarcament» no sigui la millor expressió, ja que aquesta maniobra es va executar.

El que si veureu es els difícils inicis de la maniobra, no acceptada per totes les parts. Així com el desordre que hi va haver un cop desembarcades les variades forces republicanes, podent explorar diferents fonts a través del seu autor, que ja us aviso ara que no amaga la seva antipatia per les forces milicianes. Capitanejades aquestes per Bayo.

Però no us penseu que les forces del bàndol revoltat, mal anomenat nacional, surten massa bé, en ells hi veureu un joc de construcció d’equilibris de poder alhora que s’enfronten a un invasor que no està excessivament ben organitzat, per sort seva.

I es que no hem d’oblidar que l’alçament era recent, i si bé aquests havien «pacificat» la illa, aquest era un equilibri encara dèbil. Equilibri dèbil. que Bayo volia aprofitar per conquerir Mallorca, tot esperant una mena de revolta que no es va donar.

També hi descobrireu una de les primeres intervencions estrangeres en el conflicte, traduïda aquesta en l’aparició de moderns avions italians que van escombrar els ja antiquats hidroavions que havien portat els lleials al govern, i que feren un mal relativament considerable els primers dies del desembarcament.

Com també descobrireu el precipitat reembarcament, forçat per les forces de la Marina que van portar els millors vaixells per «animar» a Bayo a reembarcar les seves forces precipitadament, deixant membres de l’expedició a terra, expedicionaris que no cal dir que patiren una sort d’allò més tenebrosa.

Tot això alhora que explora fonts i opinions de tota indole i bàndol, sent potser remarcable la diversitat d’opinions sobre la conveniència d’aquesta maniobra en el bàndol republicà.

Uns la veien innecessària creient convenient aquells homes a l’Aragó, altres no es fiaven que fos una maniobra organitzada per la Generalitat. Per bé que també veureu que alguns si la consideraven important, preveient encertadament que no posseir les Balears complicaria molt les coses al litoral mediterrani, com així va ser.

També es recomanable veure que els va passar als seus comandaments després de l’acció, i es que tots foren jutjats pels seus, alguns fins i tot amb Consell de Guerra, descobrint la desigual sort de tots ells.

Amb tot, i malgrat ser una lectura a vegades farragosa, reconec la seva utilitat, afegint una llum necessària alhora d’explicar el conflicte, lectura que a més m’ha refermat la meva opinió de que la guerra es va perdre a Mallorca i que la resta de guerra va ser una qüestió de veure quan es retardava aquesta.

Oriol Miró Serra.

29 de Desembre de 2017.

AFEGIM IMATGE D’UN BOMBARDEIG DE COSTA A TORREDEMBARRA CORTESIA DE MOTOATTACK

Bombardeig Torredembarra

2 pensaments sobre “El desembarcament de Bayo a Mallorca, Agost – Setembre de 1936 / Josep Massot i Muntaner

  1. Certament els bombardejos diaris que es feien de la costa mediterrània des de Mallorca no haguessin estat possibles.

    “L’Isidro” és el nom que popularment se li va donar a l’hidroavió que bombardejava la fàbrica de la Pirelli a Torredembarra, on es fabricava cable elèctric indispensable per l’exercit republicà, i ja posats, deixaven caure algunes bombes als nuclis urbans ben allunyats de la fàbrica, hi feien a plaer dons no hi havien cap mena d’armanent antiaeri.

    Fins fa una anys encara hi haia la torre (https://goo.gl/maps/3eFPq4cMxKy) que es va utilitzar de guaita i que feia sonar la sirena d’alarma quan veia venir l’hidroavió per l’horitzó, els més grans hem deien q el pilotava en Ramón Franco, dons hi havia gent que corria a la platja a estirar-se a la sorra i li veien la cara rient, quan els hi feia vols rasants abans de tornar cap a Mallorca.

    T’envio per mail una foto dels bombardejos.

    Salutacions cordials.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.