Avui descriure, per sobre la Torre de La Panadella, una torre de fuselleria del Segle XIX que també es atribuïda a Telegrafia Òptica, cosa que seria ben possible. No sense abans fer la confessió de que anava a buscar.

I es que ho confesso, no buscava allò, en si buscava si podia ser l’anomenat Castell de Montmaneu, segons sembla una part dels ingressos de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama que podia gaudir d’una part de les rendes generades per Montmaneu. Disculpareu la imprecisió de les dades, però es que no tinc el llibre sobre aquesta ordre davant ara mateix.

Amb tot, i basant-me en aquesta informació i veient cada vegada que passava per allà aquelles restes dalt del cim, havia fet la relació entre restes i informació. Però fou arribar allà i trencar-se aquesta relació, tot sortint-ne una altre.

I es que un cop dins ja es va veure clar que allò de medieval no en tenia res. Ample, murs de vora un metre, fins a 21 espitlleres petites podent ser dos més destruïdes per la creació de l’accés a nivell de terra. Accés superior i una finestra quadrada encara identificable van atorgar ben aviat un altre sentit al que havia de ser medieval.

I es que no ens ha d’estranyar, aquesta via es feia servir tant a l’edat mitja com al segle XIX, sent la via més directa entre Lleida i Barcelona, motiu pel qual una torre adquireix sentit de totes totes.

A més hi hem d’afegir que també la citen com torre de Telegrafià òptica, cosa que encara li donaria més importància.

Amb tot, intentem detallar un xic més la torre, que bé s’ho val. I ho farem de dins a fora, començant per dir que es una rodona de sis metres de diàmetre aproximats, defensada per 21 petites espitlleres, una de les quals es més alta que la resta. Potser sumant dos espitlleres que devien desaparéixer per fer l’accés a nivell de terra inexistent a l’època. Sent la seva entrada principal en un segon pis a mode de dificultar l’accés a un atacant.

Aquest segon pis dona poques pistes…no m’atreviria calcular una alçada, però si que veiem on era el terra, i es que per tota la torre veiem els forats de les bigues que devien aguantar un terra, possiblement de fusta. Aquest nivell queda perfectament marcat tot veien on comença el dentell de la porta, sent aquest recte, tot destacant sobre la forma desordenada del nivell per on hem accedit.

D’aquest segon pis sembla que també hi podem afegir una finestra quadrada, ara a mig desfer, gran per paràmetres defensius sens dubte, però finestra gran que trobem a la majoria de torres de telegrafia òptica. A més, sent l’únic accés elevat aquesta queda prou alta com per no representar un perill directe pels habitants de l’interior de l’edificació. Anant ja a l’exterior.

Marcat aquest per una mostra de fossat, a la banda contraria de les cases, que tot i menjat per la natura encara es molt identificable com a tal, per bé que si aquest envoltava tota la edificació, s’ha perdut. No quedant més d’una quarta part.

Sent molt valorable igualment, i es que el teòric fossat de moltes torres ha desaparegut, sigui per obra humana o per natura que l’ha suavitzat o omplert.

Malauradament, com he dit, no podem anar més enllà…hi havia un tercer pis? Si hi havia tercer pis…tenia aquest funcions defensives?

Mira per on que ha sortit la foto que ara us queda a dalt per la xarxa, i potser us diria que si, potser varies troneres per un canó? Ves a saber.

En qualsevol cas no seré jo qui confirmi res, la foto no es tan aclaridora i jo no he sabut trobar res més. Quedant-se la hipòtesi de les troneres en una mera teoria a la que heu de fer el cas que cregueu convenient

Oriol Miró Serra.

6 de Desembre de 2018.