I de sobte…, trinxeres continues prop de Barcelona. Aquest va ser el pensament quan les vaig veure per primer cop, tot visitant-les cara a un acte que hem hagut de suspendre temporalment a causa del temps. Visita que es va realitzar amb l’arqueòleg Òscar Augé, a qui he d’agrair les seves explicacions.

Però, i tornant al patrimoni, aquestes trinxeres van trencar la visió de trinxeres saltejades i senzilles que tenia de Subirats, fins el moment la la única referencia prop de Barcelona que tenia. Trobant aquí trinxera lineal que res tindria que envejar a sectors de fronts més estabilitzats com podria ser l’Ebre, on trobem obres complexes de fortificació de campanya.

Ens trobem en un conjunt que consta de diverses línies situades en turó que domina àmpliament la vall del Llobregat, deixant Olesa i Esparreguera davant seu, tot controlant les vies de pas de Barcelona a Manresa, motiu pel qual entenem ben aviat la raó d’aquesta obra de fortificació, per temporal que sigui.

Amb tot, si bé hem comentat diverses línies, realment només una fou acabada, afegint una segona que també estava agafant forma, cosa que pot indicar que van decidir centrar-se en les dos primeres davant una possible urgència en l’avanç dels franquistes cap a Barcelona a Gener de 1939.

Així doncs, un cop ubicats en espai i temps, descriure breument el jaciment, que va ser excavat l’estiu passat, tot començant des del camí que puja des del dipòsit d’aigua. On trobem la trinxera a mà dreta, sens dubte tallada per aquest mateix camí.

No anirem massa lluny, i es que just després de les zones reforçades amb pedra seca trobem una trinxera que ens creua. Si anem cap baix a la dreta trobem un gran espai quadrat, que tant podria haver servit d’espai de tir com refugi, i que mira cap Olesa. Si anem cap dalt a l’esquerra ens trobarem amb un altre espai excavat a l’esquerra abans d’arribar al fons, i si arribem al fons de la trinxera d’accés trobem un altre espai excavat a la dreta. Ambdós d’espai similar al primer descrit, per bé que per la seva ubicació si que podem considerar-los més espais de refugi o magatzem.

Tornant a la trinxera principal, només ens queda seguir endavant, descrivint aquesta una lleu corba que s’adapta al terreny, acabant ben aviat la zona excavada i entrant a la zona encara «salvatge», que descriu un parell de molt suau S i acabant en un pou de tirador que sembla més enfocat cap a la vall que cap a Olesa i Esparreguera, per bé que la seva forma i ubicació també el podríem considerar el vèrtex del sistema defensiu.

Ara anem a la segona línia, que comença quasi a l’alçada del pou de tirador que hem citat, es molt senzilla, i qui sap si dir-ne línia seria agosarat, es composta per un pou de tirador en forma de U, que ben bé podria ser per metralladora segons manuals, i una trinxera poc profunda a la seva dreta. No està unida al pou i no sembla que en tinguessin intenció. En aquesta línia el pou ha estat recuperat i llueix com mereix.

Amb tot, i malgrat que sortim ja de la zona excavada, m’agradaria que anéssiu uns metres amunt, per trobar una tercera línia, que malgrat i no excavada, es prou significativa, aquesta si que recull tota la extensió de la primera, destacant-ne dos pous en un dels seus extrems. Potser no ha estat excavada, però ajuda a entendre el concepte de defensa en profunditat.

Per desgracia, la resta de línies, resten molt desdibuixades, com si quasi ni les haguessin començades, potser per la pressió a que van sotmetre el front del V cós d’exercit republicà les tropes dels italians del CTV, jutjant per les restes materials que han trobat a rereguarda de la línia. Estalviarem hipòtesis, però des de la humil opinió, o els van agafar per darrera o flanc, o van fer foc sobre forces en retirada. Recordeu que són hipòtesis a falta de documentació, feu el cas que mereix tota hipòtesi.

Oriol Miró Serra

27 de Gener de 2020