L’ Ordal, la darrera defensa de Barcelona.
Benvinguts de nou a aquest espai i gràcies per la vostra companyia. En la ruta d’avui m’he decidit per el Coll de l’ Ordal, centrant-me sobretot en un autèntic descobriment per a mi.
Es tracta de una línia de trinxeres de la Guerra Civil que una bona gent de Sant Pau d’ Ordal dona a conèixer una vegada al mes a tothom que s’apunti a les sortides que organitzen una vegada al mes i amb un èxit força raonable.
La visita comença des de la plaça de Sant Pau d’ Ordal i es dirigeix ràpidament vers El Pago per camins secundaris fins a un primer punt, enmig de les vinyes. En aquell, prou elevat sobre el poble i amb vistes sobre la N-340 us faran una primera explicació sobre el sentit de la línia de defensa, les unitats que allí lluitaren i les circumstancies que van portar a resistir en aquell paratge els darrers dies de gener del 39. Tot plegat en un ambient d’allò més agradable i de manera molt entenedora.
Una vegada posats en situació la ruta continua fins El Pago, on es travessa la carretera per endinsar-se als primers desnivells, just sobre les vinyes. On hi trobareu petites trinxeres cada pocs metres formant una línia que cobria la carretera tant de cara com de costat, formant així el que s’anomena foc creuat. El fet que encara no estiguin unides entre elles ajuda a entendre la pressa amb que es va fortificar, intentant crear una línia el més resistent possible tenint en compte que l’atac nacional estava ben pròxim als defensors republicans. Tot i això no us en fieu, tot i la debilitat de les posicions, el correcte plantejament de la línia va fer que allà es resistís gairebé un dia entre el 22 i 23 de gener. Havent-se de retirar els republicans a causa de la terrible superioritat dels atacants.

He de reconèixer que tot plegat em va sorprendre gratament, ja que si alguna cosa sabia, aquell dia en vaig aprendre molt més. Realment s’ha de felicitar a aquesta gent per la seva tasca.
Una vegada realitzada aquesta ruta, i si teniu temps, anant direcció Barcelona i gairebé al cim del Port de l’ Ordal podreu gaudir d’una de les torres de Telegrafia Òptica més ben conservades de Catalunya, tecnologia de comunicació visual entre torres que he descrit en algun article en un passat no massa llunyà en el temps. Tot i estar una mica apartada de la carretera el seu accés no presenta masses dificultats, i des d’ella podreu gaudir d’unes vistes que mereixen la pena.
Una vegada arribats a aquest punt, i tenint en compte que el dia encara es curt, poca alternativa us quedarà que tornar a casa, deixant altres llocs que prometo presentar-vos en futurs articles.
Oriol Miró Serra.
22 de Gener de 2011
Un pensament sobre “L’ Ordal, la darrera defensa de Barcelona.”