Gener en recreació, si més no per mi sol significar recreacions al voltant de Barcelona, tot explicant el que va ser l’intent de defensar la ciutat els fatídics dies de finals de gener. I aquest any a la ja tradicional de Subirats s’hi havia sumat la d’Abrera, que va caure a causa del clima.

Subirats, i ja entrant de ple al tema que ens ocupa, era repetir l’esquema que fem des de fa dos anys a les ja tradicionals jornades de memòria del CESUB. On el nostre paper era amenitzar la visita a les trinxeres del que va ser l’última defensa de Barcelona, podent veure els visitants quelcom més que «forats a terra».

Amb tot, aquest format aquest any no va ser possible, i si bé havia deixat de ploure la naturalesa del terreny no feia recomanable la visita en zona boscosa, motiu pel qual es va passar tota l’activitat de diumenge al Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal, disposant aquest local d’un magnific espai teatral que sabríem fer jugar al nostre favor, mantenint la idea original de tres espai. Milícia de Cultura, en origen ubicat al CIUDEB, i fortificació i reducte defensiu ubicats en origen a les trinxeres de El Pago.

I si bé aquesta era la idea original de nou format, i apostant que el temps no ens la jugaria, els encarregats del reducte defensiu van decidir instal·lar-se a la plaça del costat del centre, dividint-se a més entre transmissions i reducte defensiu. Mostra de l’adaptabilitat que podem tenir els recreadors que creiem en el que fem.

Quedant distribuïts els expositors en dos espais, Milícia de Cultura i fortificació dins del teatre. Sortint-ne amb èxit del desafiament de canvi de format.

I reducte defensiu i transmissions a la plaça, animant-se a més a fer demostracions de moviments i maniobra.

Resolent de la manera descrita el desafiament que sempre representa un canvi de lloc i format en qüestió de molt poques hores, i agraint de pas a la organització de les jornades la seva disposició i comprensió davant possibles errades.

L’altre sortida era Abrera, a les trinxeres del Puig de Sant Miquel, excavades l’estiu passat i on havíem de posar volum humà a unes trinxeres de per sí magnifiques.

Ho teníem tot, un grup humà de gran capacitat, disposat a introduir aspectes absolutament nous fins ara, una promoció potent i bona disposició municipal. Però, va arribar el temporal Gloria que tan mal ha fet a la costa, i va convertir aquelles fabuloses trinxeres en quelcom impracticable. I si hi havia un protagonista essencial en l’acte, aquesta vegada era el lloc, i no era possible una modificació d’escenari.

Però no patiu, aquest acte serà fet, es trobarà una nova data, i prometem dedicar el mateix esforç per que viatgeu, ni que sigui temporalment, en el temps, ajudant-vos a fer-vos una idea més completa del que d’altre manera potser només veuríeu com forats a terra.

Oriol Miró Serra.

30 de gener de 2020.