Ben cert que aquesta fortificació ja ha estat esmentada en un article més complet sobre la Línia de l’ Algars, nom ara incorrecte que ha passat ser Línia del Riu Cinca, sector Algars. I es que les troballes de mapes així ho indiquen, i lo donen una nova dimensió més enllà de la Terra Alta.

Amb tot, no ens centrarem en aquesta nova dimensió i anirem a la petita dimensió explicant una fortificació, la de Fort de Blario, resultant aquesta com una de les potser més curioses vistes per l’autor d’aquestes línies.

La trobarem a la carretera de Vilalba a Pobla de Massaluca, accedint per un antic revolt de la carretera del Km 18, on haureu se seguir breument un camí de terra. Està indicada, no us cal patir per trobar-la.

I no farà falta que us diguin que hi sou, ho veureu ràpidament quan a peu de camí veieu una bona pila de formigó enrunat aparentment indesxifrable, dient aparentment ja que a poc que us fixeu veureu parets rectes que us permetran dibuixar algunes formes del que fou la zona de combat. Destacant-vos un rail de tren clavat a terra, tècnica de fortificació usada en el passat conflicte a mode de reforç de les estructures bèl·liques.

Zona de combat a la que s’accedia a través d’un passadís que tot i enrunat es distingeix, “accés” que ignorarem per dirigir-nos a un dels accessos reals a la fortificació, tot vorejant el turó. Uns pocs metres tot girant cap a esquerra que portaran a un replà amb una porta de formigó, vetllada aquesta per plafons informatius.

Val la pena accedir per ell, tot fent un suau gir a esquerra que va baixant i que us portarà a les runes de l’accés de la zona de combat que ja hem comentat, i aneu amb un xic de precaució que els anys han fet que els llims s’acumulin i el sostre “baixi”.

Aquí es on donem mitja volta i tirem enrere agafant el ramal esquerra d’aquesta Y en que ens trobem, accedint a un nou passadís d’accés i deixant enrere pel que hem accedit.

Moment en que hem de fixar la nostra mirada sobre la paret dreta i a mitja alçada, que es on apreciarem un CNT i un FAI gravats en el que fou ciment fresc.

I es que petits tresors com una firma, una data, unes inicials enriqueixen un xic més la ja de per si rica història de tot vestigi.

Ara si, ja queda sortir, ho farem per una porta tan ample com l’anterior per on hem accedit, per bé que aquesta mena a una trinxera tan ample com ella i que ens deixarà força metres per sota del nivell del turó. Moment en que entendrem la pràcticament invisibilitat d’aquesta fortificació ara…i abans. Entenent la importància del camuflatge.

Arribant, ara si el moment de lliure exploració que tots volem gaudir, podent-vos fixar en allò que us hagi cridat més l’atenció, que no ha de ser necessàriament el que us he descrit.

 

Oriol Miró Serra.

21 de Juny de 2018.