Cap on va la Recreació Històrica, els expositors fixes.

Es possible que a molts de vosaltres quan us parlin de recreació històrica us vinguin imatges de batalles, on participen els recreadors. Aquestes solen estar ben documentades, per bé que per concessions al públic sempre trobareu alguna incorrecció, els recreadors se les prenen amb total seriositat. De manera que sempre tindreu un espectacle acurat.

IMG-20170807-WA0014
Instant d’una recreació de combat. Agraiments a Jordi Borrás

Però amb tot aquesta tipologia presenta actualment dos grans problemes, el primer es que el públic no sempre entén el que està passant, però això rai, es solucionable amb solucions relativament fàcil. Però la segona ja no tant, i es que les traves legals han anat a més en darrers anys i a vegades sembla que els “trets” s’encaminin a tenir els dies comptats, o siguin molt més limitades.

Això vol dir el final de la recreació històrica? La resposta es un rotund no, i la alternativa ja fa temps que es pràctica, encara que no sempre de cara al públic. La resposta són els campaments i expositors que solem trobar de decorat o “magatzem de recreadors”, només hem de girar el mitjó i fer que aquell campament arribi al públic, que sigui part activa de la jornada, i qui sap si la part principal.

20180513_122705
Qui diu campament, diu post sanitari, observeu a més com hi ha una periodista infiltrada, Foto del Grup de Recreació Primera Linea

I es que si fa no fa totes les associacions ja munten el seu campament, moltes vegades per a ells mateixos sentir-se en un entorn fidel a la època, però també moltes vegades no fan arribar les seves interioritats a la gent, fent que el gran públic es perdi petits museus de caràcter efímer.

“Girem” el campament, expliquem-lo. Oralment, per escrit, com sigui…però expliquem-lo.

I la avantatja d’aquest plantejament és que ja no necessitem un gran esdeveniment recreacional, el simple format en si es la recreació.

FB_IMG_15265347697476278
Petit lloc de Comandament muntat a la Biblioteca Francesc Boix, Barcelona

Una escola, una biblioteca al mig de la ciutat, una plaça urbana, per que no un refugi o escenari històric urbà, els escenaris són incomptables i poden sortir dels escenaris històrics o habilitats per a la seva representació. Potser allunyats de la població que el sustenta i obligant a la gent a desplaçar-se.

Fem que la història els trobi prop de casa, eliminem la barrera del transport, que s’ho trobin camí de casa o del forn. I sobretot siguem empàtics i amables, somrieu al vostre públic, un bon somriure trenca la barrera del caqui o de qualsevol roba “fora d’època actual” i els anima a venir i preguntar.

20180513_130154
Interacció entre recreador a mode de guia i public a Trinxeres de Alcubierre, Foto del Grup de Recreació Primera Linea

I coneixements extra no us calen, en sabeu, la investigació com a recreadors fa que sabem un xic de tot, comptant certa especialització òbviament. Només cal deixar de guardar-la per al nostre coneixement intern i compartir-la, ser petits mestres d’història durant els breus minuts que duri la conversa, ser grans petits grans museus en aquelles efímeres hores del nostre campament.

 

Oriol Miró Serra.

18 de Juny de 2018.

Anuncis

Un pensament sobre “Cap on va la Recreació Històrica, els expositors fixes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s