Arribats a aquest punt, hem explicat tota mena de recreacions, uniformitats, mostrat himnes, parlat amb orgull dels nostres veterans i fins i tot ja ens hem aventurat a mirar més enllà dels nostres dominis, però mai hem reflexionat sobre el valor didàctic de la recreació.

Cosa que farem avui tot analitzant les escenificacions que vam realitzar junt a altres associacions el passat 22 de gener de 2016, tot aprofitant l’entorn de les jornades de memòria de Subirats respecte l’última defensa de Barcelona. Escenificacions sempre complementades per un guia igualment uniformat i coneixedor de tot el que envolta el lloc i una mica més enllà. Sent tot això clau per a l’enteniment de la gent, objectiu final de la recreació.

Tres foren les escenificacions, un niu de metralladora, un tram de trinxera i un petit lloc de comandament, escenificacions que a més aprofitaven llocs històrics construïts per presentar batalla en l’última defensa de Barcelona al municipi de Subirats, més concretament al nucli de El Pago.

El primer fou un niu de metralladora, aquest sent una construcció d’urgència a base d’apilar pedres fent una U, encarant els parapets vers la carretera. Construcció senzilla que recuperaria la vida per unes hores, i explicaria per si mateixa moltes coses als gairebé trenta visitants.

Aquesta posició fou equipada amb una metralladora lleugera txecoslovaca ZB 26, a més dels seus dos servidors. Artiller i servidor van condicionar el seu entorn amb mantes per protegir-se del fred i un capot de camuflatge per si de cas. A més de la seva impedimenta personal com cascs, sarrons i les armes individuals. Creant una imatge d’una posició complementada per altres explicacions més tècniques i tàctiques que aspiraven a crear una imatge més completa al visitant, dotant aquella «fotografia» de contingut.

La segona posició fou una trinxera, també excavada per la defensa, i excavada en el passat per la Universitat de Barcelona, igual que el niu de metralladora ja descrit.

A més en aquesta ocasió es va intentar emular l’escassetat de defensors previsible en el moment de la lluita, separant molt els seus dos ocupants. Dotant d’una bandera de la 15 Brigada Mixta aquella trinxera, per indicar qui eren els seus defensors. Bandera que sabem que no seria a la trinxera en cas de combat i si en un lloc de comandament de brigada, però que buscava donar indicacions entenedores als visitants, ho podem considerar una petita concessió de cara a l’espectacularitat si voleu. I es que aquestes petites concessions, per bé que no sempre precises si ajuden molt a fer entenedores algunes coses.

A més els seus ocupants també anaven ben equipats. Cascs, capots, cartutxería, calçat i altres havien estat triats en favor d’un rigor històric buscat per gent que estima la història, i que a més la vol transmetre de la manera més fidel possible.

Tercera i ultima escenificació, aquesta d’un petit lloc de comandament, sent aquest comandament un sergent en campanya, i per tant mancat de gairebé tota comoditat.

Aquest sergent havia aprofitat una petita trinxera i havia distribuït el que es pogués necessitar tant per al combat com per la seva supervivència. Un telefon de campanya per rebre ordes i donar informes, una manta per les freds nits, una caixa de munició on hi guardava algunes de les seves pertinences, una granada per si les coses es posaven lletges i uns binocles per observar l’evolució dels combats. Poca cosa que formava el seu món més proper i vital alhora.

També es distingia en la seva vestimenta, ja un xic allunyada de la tropa, Gorra de plat i jaqueta de pell el distingien per sobre els soldats, i per bé que sabem que la jaqueta no era reglamentaria si que la veiem en moltes fotografies, ho podem considerar com una excepció permesa o tolerada.

Ambdues posicions aquestes explicades tant pel guia com pels seus ocupants, demostrant una de les virtuts que ha de tenir un recreador, sent aquesta el coneixement de l’equip que porta i el seu entorn vital. Dotant de vida aquests objecte i robes, i sabent oferir explicacions a un public que va quedar d’allò més agraït.

Oriol Miró Serra

4 de Febrer de 2017.

Text Localitzable a 36-39 Restes de la Guerra Civil, descarrega-la aquí.

Text complementari d’un primer article més general.