Com situar les fortificacions: La Defensa en Profunditat.

Arriba el concepte Defensa en Profunditat, complement promés del ja editat Foc Creuat, i igual de vital a l’hora de pensar una fortificació o conjunt d’elles.

El primer es definir el concepte Defensa en Profunditat, terme confós per alguns com un error d’ubicació, però que en realitat es un dels més grans encerts a l’hora de planificar la teva defensa, i que també trobem en fortificacions abaluartades, encara que no se’n digués així.

p1010461
Fortalesa de Prats de Molló per il.lustrar que el camí cobert es protegit pels murs del fort. Un primer graó protegit per un segon graó defensiu.

La seva definició, tot veient la foto recent posada queda clara, un segon graó defensiu que cobreix el primer graó, en risc de caure davant l’embat de l’atacant. Veient clar que aquest concepte no es pas un error, i si que és un gran encert que si ho saps gestionar bé fas que no surtin d’allà i fins i tot pots gosar recuperar el perdut.

Òbviament aquest concepte evolucionarà amb les armes, arribant òbviament a la Guerra Civil Espanyola, i, a falta de trobar un millor queda magníficament retratat a Coll de Balaguer, entre Ametlla de Mar i Hospitalet de l’Infant. Exemple plenament reconeixible per estar relativament poc destruït i ser reconeixible. Així doncs millor que comencem.

imagen_googleearth
De Barranc de les Forques a Cala Justell, en vermell les defenses, en blau les vies de comunicació.

Veiem una primera diapositiva que ens porta del primer punt defensiu de tot el bloc fins al punt més delicat, Cala Justell, que el tractarem apart.

Però ja en aquesta primera diapositiva veiem clares les coses, en blau les vies de comunicació i en vermell les posicions defensives.

Veient clarament que si com atacants volem o hem de seguir la carretera, per posar un exemple haurem de superar fins a tres graons defensius. El Barranc de les Forques serà el primer, el Collet del Vent el segon i el Barranc de la Batalla com a tercer, potser el més petit, però el fet que sigui l’únic pas de carretera fa que estigui fortificat.

No cal dir que si optem per seguir el camí de guerra, que acaba a la carretera a més ens trobarem altres posicions que ens enganxaran de flanc. I si optem per la via de tren, aparentment no trobarem dificultats fins el Barranc de la Batalla, malgrat la zona del barrant de la batalla ha estat tan remoguda que costa identificar res.

Passat el Barranc de la Batalla ja anem a Cala Justell, punt crític per ser el més planer i per seguir les vies de comunicació relativament properes. Sent un autèntic exemple de línies que es cobreixen les unes a les altres.

imagen_googleearth-1
Sector defensiu de Cala Justell, en vermell les defenses i en blau les comunicacions.

Fins a dos línies, que poden arribar a ser tres depenent de com ho mirem. La primera ressegueix la carretera d’accés, antic camí de la cala Justell on hi havia una petita caserna de carrabiners i que aprofita un petit barranquet com a fossat.

Superant aquest nivell, prou ben fet cal dir, trobem que elevades trobem posicions que, o cobreixen la primera línia, o tapen la carretera del moment, o cobreixen la pista de guerra que alhora portava a dos emplaçaments de canó antiaeri i que arriba fins ben aprop del cim del Collet.

Amb tot això ho veiem clar, aquesta defensa busca clarament que l’atacant no avançi, i que si ho fa sigui a costa de grans esforços. Ja que, i crec que fa falta remarcar-ho, totes aquestes línies també juguen amb el foc creuat que ja hem tractat.

En qualsevol cas, i centrant-nos en la defensa en profunditat, reflexionem d’una de les primeres conseqüències, sent aquesta l’alentiment de l’atac. Ja que cada línia requeriria parar la columna i organitzar un atac sobre ella, qui sap si guanyant temps per a reforços, qui sap si veient fins quin punt es fort el defensor. Canviant el resultat segons el que passi.

Clar que l’atacant pot optar per no avançar de cara, sabent el que costarà passar, i busqui que caigui per envoltament o risc de la seva rereguarda, com de fet va passar en aquest cas. Abandonant-se les posicions que estaven ocupades en saber-se que Tivissa era franquista, i que la seva carretera cau directament a Hospitalet, fent inútils les fortificacions orientades vers València.

Oriol Miró Serra.

10 de Gener de 2017.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s