Va ser ahir dijous, després d’assistir a una xerrada a Can Gili Nou, al barri de Poblenou que va passar el que a vegades passa, un mirada a un mapa antic que hi tenen i localitzar una forma que no encaixava. Acostant la meva mirada a «allò» per trobar que hi deia «Bateria del Cementerio». Cosa que com deduireu em va cridar l’atenció.

Primer la seva forma. Una mena de barra allargada de la que surten dos semicercles, res quadrangular, que seria l’esperable en un sector ja industrial. I després de l’època que el plafó deia que era el plànol, de 1927 a 1935, per bé que ben segur que aquest emplaçament era anterior, potser contemporani a la Bateria de Bella Vista j Barceloneta, que ja hem tractat aquí.

Ara imaginem…difícil si no es té més informació. Que descriu aquesta forma?
Intentant resoldre aquest tema em remuntaré a l’aprés amb el temps. Fixant-nos primer en la barra allargada, podent-se tractar aquesta d’un talús a mode de parapet o barbeta, potser de terra més o menys premsada arriscant-nos més encara a interpretar el dibuixat. Representant aquesta estructura la protecció de les peces artilleres.
Peces que es mouen tot pivotant des del parapet, necessitant darrera seu un espai semicircular per on girarien les rodes o engranatges del canó, tot descrivint un angle de tir de 180 graus. Que es com jo interpreto els dos semicercles que sobresurten de la gran barra allargada que hem dit que podria ser el terraplé a mode de parapet.

Foto d’un canó turc a Gallipolli.
Però es intentant trobar documentació sobre el seu ús, si més no en Guerra Civil que em topo amb les dificultats. No trobo Bateria del Cementerio. Però si Bateria de la Mar Bella, essent si fa no fa el mateix i de fet com es coneix aquella zona. De manera que podem indagar per aquí, fins i tot trobant fotos de 1965 a la xarxa que atribueixen a tal instal·lació. I que van des de emplaçaments antiaeris a bateries de la Guerra de Cuba. Sent ara mateix aquest punt relativament poc important per mi, ja que escric aquestes línies amb una idea que no es la difusió historicista, que en un dia no dona temps…Però si dir-vos que va existir…i que fins i tot trobem plànols i fotografies.

Evidentment…no cal que les busqueu…i es que les olimpíades de 1992, sinó obres anteriors van fer que no en quedi ni rastre d’aquesta fortificació. Motiu pel que us la exposo tan bé com sé, i amb l’esperit didàctic de sempre.
Oriol Miró Serra.
1 de Juliol de 2016