Quan parlem de Pere Tarrés parlem d’un beatificat per l’església, que va lluitar al bàndol republicà, malgrat haver-se hagut d’amagar de les primeres reaccions revolucionaries. Diem lluitar, però en realitat va anar destinat a sanitat, cosa que ens dona una visió diferent.

I, si la lectura d’un lleial geogràfic us fa dubtar, aparteu els dubtes i devoreu el llibre, el seu recorregut del Pallars a l’Ebre, tot passant pel Segre, i acabant en la Campanya de Catalunya són una font inesgotable de coneixement.

Com hem dit, es destinat a sanitat, cosa que ens donarà la visió del sanitari de guerra, i ens farà veure com de complex es el sanitari. Ferides, epidèmies, vaccinacions, medecines i altres elements que de ben segur trobareu interessants, us enriquiran la imatge de la sanitat militar més enllà de les evacuacions, donant-vos de fet, la imatge del que passava després d’elles.

Però, no us penseu que la cosa acaba aquí, com a sanitari que arriba a tinent, es testimoni de tot el que passa, però d’ell n’obtindrem la visió des de la distància.

La seva descripció dels combats del Cap de Pont de Serós es dantesca, sempre patint pel possible resultat sobre la tropa, el que en diríem «la seva clientela», que com entendreu, com menys en tingui, millor!

Com a bon diari personal, te el seu propi estil, i aquest òbviament respira l’aire de persona culta i educada i religiosa. Ho notareu en els seus laments pel to i vocabulari de soldats i oficials, així com els paràgrafs sencers dedicats a la verge, a jesús o al sant del dia. Pot semblar pesat de llegir, però més d’un es d’exquisita lectura, digna de l’autor!

En resum, un molt bon llibre que va més enllà de les maniobres, centrant-se en les vivencies, però com hem vist, des del que veu els combats de lluny, però que en partirà les seves conseqüències!

Oriol Miró Serra

1 de Març de 2023