Massa sovint, quan es parla d’associacionisme, es té la sensació de que es considerada com una pèrdua de temps que, si més no…, no fa mal a ningú. Però, que tal si ho mirem des d’un altre prisma.

Aquest prisma es el de la utilitat, i es que, pel que es veu…, massa gent no veu la tasca que fa l’associacionisme. Fins i tot es deuen pensar que quan van a una fira, i veuen músics, teatre, representacions culturals més o menys nostrades, on un munt de gent s’ha reunit, aquesta reunió deu ser per generació espontània, i que tot el que acompanya a aquella gent ha aparegut de ves a saber on.

L’associacionisme es un punt de reunió de gent que estima quelcom, i que sent que, qui està a dalt, ha deixat de cuidar, o en cuida poc i malament, tot afegint un punt oficialista que «s’oblida» de masses grisos. I senten que han de prendre mesures actuant, més enllà de la queixa buida, i qui sap si mandra.

Hem dit persones, el motor de tot, però arribar a les persones sense parlar del concepte, hagués fet que li faltés quelcom a les línies.

L’associacionista es una persona activa, d’una pasta especial, que el portarà a fer una mica de tot, més enllà del deure personal, que sinó pot empènyer a algú a fer centenars de quilometres per, i posant un exemple, posar-se robes d’altres temps i explicar quelcom amb l’esperit de que les seves paraules quedin en algú i d’aquí en surti un aprenentatge.

I per fer això, està disposat a aprendre una mica de tot, qui més qui menys ha fet de gestor de grups, guia, mestre, organitzador d’esdeveniments i altres habilitats que poden anar més enllà de l’humanament esperable.

Per que no ho oblidem, qui més qui menys, te família, i tots sabem que per fer una cosa cal temps, i es temps que es treu d’alguna banda. Oi que ens entenem?

Per això mateix, per que no posem al seu lloc l’associacionisme, bastant més amunt del que sembla estar! Que cal dir-ho tot i no donar res per entès, que massa sovint donem per entesa la empatia, i no ho es tant.

Oriol Miró Serra.

11 de Març de 2023.