Any intens, tant el la pàgina de recreació i patrimoni junts, com la d’esquemes de camp, com la personal han treballat a fons. Algunes han estat recollides i mostrades, altres s’han intercomunicat i altres no han trobat el moment de sortir. Cosa que farà que la crònica no sigui d’allò més ordenada, però si intentarà fer justícia a tots.

Si comencem per Recreació i Patrimoni junts, dir-ne any de represa seria massa, ja que mai ha parat. Però si que podríem dir ha accelerat el ritme, recuperant velles línies i obrint-ne de noves, cap on vagin les coses, deu dirà!

El tallers didàctics a les aules (instituts i universitats) han quasi triplicat volum saltant a instituts, aquesta línia busca normalitzar la recreació històrica com a model o complement educatiu, sortint més enllà de les recreacions de cap de setmana. De moment, estic content dels resultats, malgrat que gairebé mai podràs aplicar un guió, les experiències amb l’alumnat sempre són satisfactòries, i saps que quelcom hauran aprés!

En l’aspecte de recreacions, ha estat un any estrany, i es que ha arribat el moment de prioritzar la recreació de rereguarda sense deixar la recreació de batalla de banda. Ambdues poden coexistir, i ho fan, però les necessitats logístiques i legals han fet que en alguns casos fer les dos requereixi molta logística. Però ei, hi seguirem treballant fins aconseguir l’equilibri. En qualsevol cas, hem conservat les habituals i hem obert nous llocs que confiem en conservar!

La línia patrimonial, es a dir, els guiats, segueix igual amb alguna lleu millora. Ja que, tot i mantenint el tercer diumenge a Subirats, s’ha fet un guiat extra a l’Ebre i a les jornades universitàries de Robres de l’estiu, fent passos petits però seguits en la línia de Recreació i Patrimoni junts. Destacant com a gran novetat d’aquesta línia la obertura de l’enquesta voluntària, tot preguntant sobre la satisfacció i l’impacte en el territori, cosa que al mateix temps ens està permetent perfilar el visitant a les recreacions i visites.

I, com a novetat, s’ha obert un canal de YouTube, que ja se que no es un medi precisament nou, però es tractava de poder aprofitar el material gràfic que s’ha anat generant amb el temps. De moment, està començant i tot està per definir, però de moment serveix més de suport que de línia pròpia.

Si entrem en la pàgina personal, o semi-professional, ja que tot es barreja. Aquesta segueix el camí de les critiques de llibres llegits, opinions o reflexions que si bé podrien entrar a Recreació i Patrimoni Junts, pel que sigui no hi acaben d’entrar!. Semblant desatesa a vegades.

Si que es cert que aquest any no te cròniques de patrimoni, cosa estranya si ho penso realment, ja que no he parat en si. Però pel motiu que sigui, he deixat tota la part de les cròniques de patrimoni per la pàgina d’esquemes, on, tampoc ha entrat tot donada la natura de les meves il·lustracions, on «soc incapaç» de dibuixar els grans elements patrimonials com per exemple, la Bateria de Cenizas, gran descoberta de l’any, però no dibuixada per falta de temps i per la seva complexitat.

Ja entrant a la pàgina dels esquemes, s’hi veuen 6 entrades, totes d’elements petits, sent la més destacada la d’un mas fortificat.

Això no vol dir que no hagi vist més, però com he dit, sembla que no sàpiga dibuixar coses grans ni paisatges.

Per exemple, la ja citada Bateria de Cenizas, te de tot, i tot era necessari. Però es que a més, rarament dibuixo quelcom que ja te un dibuix millor que el que jo puc fer.

En qualsevol cas, els fets segueixen tenint l’esperit científic de descripció i comprensió de l’element patrimonial.

Però, i sortint de les tres línies citades al primer paràgraf, també trobem activitat cultural, breument resumida a continuació.

Com a Comunity Manager (altrament dit gestor de xarxes), ha calgut rellançar la pàgina del CESUB, deixada per una pàgina més oficial que un WordPress, però que havia desaparegut. Per sort, la de WordPress no havia estat esborrada i aquesta ha renascut.

A Instagram, s’està començant a manegar el perfil de la revista de la UB Ebre 38, editada per Didpatri, entitat en la que encara col·laboro portant la part de recreació, per bé que aquesta sigui canalitzada per Recreació i Patrimoni Junts.

I ja per acabar, es segueix oferint col·laboració o assessorament a entitats, tot aprofitant quasi 12 anys d’experiència en associacions. Tant com a «mestre» com a «alumne». Així com la col·laboració amb exposicions de l’empresa Mol.lecula em segueix ensenyant conceptes més estàtics que ajuden a compondre el discurs més enllà del discurs verbal.

Oriol Miró Serra

28 de desembre de 2022