Cap al Tibidabo…d’uniforme. Segon dia d’experimentació d’uniforme. La ocultació.

Cap al Tibidabo…d’uniforme. Segon dia d’experimentació d’uniforme.

Avui el dia s’ha llevat ennuvolat, de fet ha plogut i tot a la nit, de manera que s’ha presentat una temperatura d’allò més raonable per enfundar-se de nou l’uniforme i, aquesta vegada improvisar. Triant la base de l’anterior sortida però afegint una branca d’ametller a mode de bastó, el cartutxerí de sanitat i el gorret del mateix ram. Afegint una variant de gorra noruega que aquí es va utilitzar per fer els trams més urbans i evitar possibles mirades, que no es poden evitar totes…

Soc plenament conscient que em falta company d’equip…i llitera portable entre dos, apart apreciareu el color groc de sanitat militar i que la cartutxera es més gran

Arribar a la Carretera de Vallvidrera via escales de Font del Mont no ha tingut més dificultat que la de trobar la posició de la cartutxera i la física, i es que la pujada s’ho val. Agafant des de la carretera el camí de terra que careneja i arriba fins Torre de Collserola, on he trobat una parella amb nen que m’ha donat la oportunitat d’explicar que feia i que es la recreació. No sé si han marxat molt convençuts, però ho han entès. Aquest tram ha estat duret a causa de la natura relliscosa del terreny, fent servir el bastó en més d’una ocasió, i seguint cap al cim del Tibidabo, on no he arribat per desviar-me vers la font de la Budellera per anar a fer un mos en un lloc en condicions.

Que un uniforme llueixi, per mirar l’hora un rellotge, tal vegada requisat a algun mort…

Un cop refetes les forces i beguda l’aigua d’aquesta magnifica font, ha tocat tornar, via Vallvidrera fins a Turó d’en Corts, no presentant aquest tram cap dificultat. La dificultat ha començat tot baixant del turó, on altre cop el bastó ha estat de gran ajuda donada la natura relliscosa del terreny de nou que s’unia a la falta de sola que presenten les botes, que fa mirar com i on trepitges, tal com vam comentar en l’anterior article.

De prop clar que soc visible, però heu de pensar amb una mica més de distancia i qui sap si una mica més de temps per amagar-se

Però, i ja que hi érem, he aprofitat per fer una foto buscant la confusió dels colors ocres i verds amb el terreny. Cert que haureu de posar un xic d’imaginació comparant amb robes de colors més vius que es solen portar ara. En aquest punt haureu de disculpar la foto, però es que cinc segons no donen per tant, però confio que la imatge us faci el fet demostratiu.

Però no s’ha acabat allà l’experiment, i es que ja sota la carretera de les aigües he vits un bon lloc per experimentar el «fer-se petit».

Un simple moviment de ajupit a estirat, i fa que siguis menys visible

Altre cop, haureu de disculpar la posició, però confio que es vegi la importància de la posició corporal, ja que es l’únic factor que ha canviat. Mateix lloc, mateix angle, diferent posició, de manera que de ben segur apreciareu la diferencia. I òbviament que m’hagués pogut estirar del tot, però aleshores només haguéssiu vist plantes.

I ara si, ja només ha quedat tornar, donant per acabat l’experiment del dia. Que tot i no tenir un guió especific qualificaria d’allò més profitós.

Oriol Miró Serra.

16 de Juliol de 2020.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.