Llibre petit en volum i no tan en extensió que us donarà una idea prou completa del que va passar durant la Guerra Civil Espanyola per aquelles contrades, aquestes explicades des d’una visió pro republicana, malgrat s’intenta moderar.

Estructurat en capítols i sub-capítols no excessivament llargs, fins i tot te certa capacitat de llibre de consulta que us durà de la pre-guerra civil a la post-guerra civil, descobrint a les seves pàgines detalls que si bé sabem, no li donem importància. Com pot ser la reforma agrària i la seva importància., detall que aquí no li donem tanta importància. atès la natura industrial de Catalunya.

Però no descobrireu només el que tracta a la reforma, a les seves pàgines veurem els resultats electorals, els inicis de la revolta i com les autoritats republicanes no van saber actuar, la incompetència militar de les milícies vers un exercit organitzat, una ajuda estrangera des dels primers dies i molts altres aspectes com poden ser els guerrillers a rereguarda, l’estabilització del front i la repressió, tant de post-guerra com en guerra civil. Apartats aquests que cal llegir, malgrat pugui ser un xic escabrós.

Cara a mi, en destacaria tres elements, i no necessàriament per ordre cronològic. El primer, entendre la Bossa de la Serena, que comparat a l’Ebre ens pot ser una batalla menor, però quina batalla no es menor davant dels 115 dies? La resposta hauria de ser cap, ja que, en part, aquest èxit republicà es deu a la necessitat de forces a les contrades de l’Ebre, entenent la interconnexió de fronts que no sempre va ser efectiva.

La segona descoberta, la per unes condicions dignes al camp, veient clarament els bàndols entre Terratinents i camperols, i, com els primers estaven del cantó dels revoltats, que al guanyar van arrasar amb els moviments de lluita social amb mètodes ben salvatges.

I la tercera, la velocitat amb que es va unir les meitats revoltades entre nord i sud, i si, per inoperància de les milícies, que si que hi posaven voluntat. Però poc es podia fer contra un exercit que tenia disciplina i armament.

En qualsevol cas, es un llibre que el qualificaria de necessari, bo i sabent que possiblement no coincidim en temes d’importància. Però es que ja se sap, el llibre es un objecte que té l’anima de l’escriptor, i aquest escriptor s’ús dirigeix a vosaltres, i ja sabem que cada persona es diferent, arribant la obra de manera diferent a cada persona.

Oriol Miró Serra

15 de Juliol de 2020