De nou, per aquesta ocasió he anat a retrobar un vell conegut, potser en un intent de reflectir llibres llegits d’abans d’aquestes referencies que ara llegiu.

En aquesta ocasió, triem la vida d’un mariner que viu la guerra a la marina republicana, cosa que en si ja tindria valor, però que en realitat va més enllà. Ja que també viurem la seva vida a la URSS durant quasi cinc anys i la seva tornada. Tot en un estil de lectura ràpida, que diu moltes coses però que no s’atura en donar detalls de quasi res, convertint aquesta obra en un llibre que et deixa amb ganes de saber un xic més, no massa, però si quelcom més.

Anant per fases, la part que parla de Guerra Civil posa un mica de llum a al guerra naval viscuda. Marina que es mantindrà fidel al govern legitim en bloc, per bé que poc efectiva en aparença. I un dels motius el veiem ben al principi, descrivint el moment en que la marineria captura els comandaments propensos d’unir-se a la sublevació.

Després d’això veurem accions bèl·liques de diferents dimensions que indiquen que al mar també s’hi va viure moviment.

Amb tot, també m’ha cridat l’atenció el viatge a Odessa per recollir carregaments directament a russa, on veiem que fins i tot van armar un vaixell civil contra l’amenaça que representava el mediterrani pel govern republicà.

Però aquest viatge només serà d’anada, ja que diferents vicissituds faran que no hi hagi tornada, moment en que el nostre protagonista s’haurà d’integrar a la vida soviètica, començant per aprendre un idioma de zero a fer certa fortuna en càrrecs a la fabrica que acabarà treballant, tot mentre coneix la societat russa des de dins. Sent aquest un d’aquests punts en que voldries més extensió de les seves explicacions, ja que veus que moltes coses donarien per una o dos línies més.

Aquesta relativa pau, però, te el seu final amb la ocupació alemanya d’on ell treballa, Kramatorskaya, on pot viure el menyspreu dels alemanys vers la població russa, patint ell també tal menyspreu i falta de respecte vers la població local.

Però com són les coses, que tot un seguit de vivencies, que hauríeu de llegir…, fan que es presenti la possibilitat de tornar cap a espanya.

Per bé que no veiem que la seva tornada sigui gloriosa precisament, ja que inicialment el seu trajecte es cap a alemanya per servir de mà d’obra esclava. Però noi, sembla que la sort es posarà un xic prop seu, i evitarà la pitjor versió possible.

I es que per un seguit de combinacions de l’atzar i la seva gracia, aconseguirà tornar fins a Espanya, on superarà una darrera dificultat amb ajuda d’un conegut de la seva família, que li evitarà el pas per un batalló disciplinari i permetrà que es reuneixi amb els seus després de cinc anys, dos mesos i un dia.

Oriol Miró Serra.

25 d’abril de 2020.