Diari d’un emboscat, la memòria del que no son soldats.

I que feien els que no eren soldats? Trobem memòries de les seves vivencies? La resposta es si, i es tan important com la dels soldats ja que permet explicar coses «fora d’un uniformat», i si bé ja n’he llegit un parell abans que aquest, no en feia comentari.

En aquest cas, i potser sigui mitja trampa, si que parlem d’un soldat que deserta, que si bé no ens dona la visió de la vida civil, si que ens dona la visió del que s’ha d’amagar per por ser descobert.

IMG_20200324_110838

Ja centrant-nos en la obra, la estructuraríem en dos parts. La primera es tot el que envolta la obra i la segona les memòries com a tal.

La primera, que dividirem en dos subseccions, es un anàlisi més o menys acid de les polítiques de memòria dutes a terme fins el moment de l’escriptura del llibre que veiem. No sense haver passat abans per una introducció a com es van trobar les memòries partint d’un afusellament un cop acabades les hostilitats bèl·liques, analitzant de pas el clima de por que es va instal·lar en la societat un cop acabada la guerra.

La segona, que dividirem en tres parts, són les memòries del protagonista, escrites a posteriori com bé s’ens indica en la introducció de la primera part.

IMG_20200324_110900

Aquesta segona part, però, necessita un apartat propi abans de començar, i aquest es explicar les correccions ortogràfiques i gramaticals que es van haver de fer respecte un original ple de faltes i errades derivades d’una formació deficient. Tot avisant que han respectat tant com s’ha pogut l’original com bé apreciareu.

IMG_20200324_111027

Ja analitzant aquesta segona part, la dividirem en tres subseccions. La primera la vida civil abans de ser reclutat i el període d’instrucció i arriba fins el moment que decideix emboscar-se, on veureu com passa d’una vida relativament despreocupada a ser conscient que ha de desertar. La segona es la seva vida d’emboscat, on les seves preocupacions es basen principalment en el menjar i no ser descobert. I la tercera es la seva visió tant de la guerra de com es va arribar a ella.

Les tres subseccions estan plenes d’imprecisions, no ens hem d’enganyar. Les causes, per mi, poden ser dos perfectament combinables. Una el fet de ser posteriors als fets, l’altre la senzillesa d’enfocament d’un jove de la època al qual se li passen detalls que ara analitzem d’altre manera.

En tot cas, es una obra que cal llegir, per bé que per mi, faltada de ritme tota la estona, i creieu-me que no es per la temàtica. Com he dit aquest es el tercer llibre sobre emboscats que he llegit i en els dos anterior recordo que si que m’enganxaven a les pàgines. Però que això no us desanimi, la meva opinió no es paraula de deu, i tal com dic que es lent de llegir dic que es bon llibre per saber més enllà del camp de batalla, i de mà d’un testimoni directe, animant-vos a que us feu la vostra opinió tot llegint les seves pàgines.

Oriol Miró Serra.

24 de març de 2020.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.