El dia de la Seu Vella de Lleida es un d’aquells casos en que la recreació no es l’acte, més ben dit, es una part de tot un dia/acte en commemoració del monument, i per tal de fer pujar a la gent al monument de sobres conegut, cal afegir quelcom. I aquest quelcom es tota mena d’activitats per a tots els públics, essent la recreació part de l’entorn.

“tres associacions que estan acostumades a treballar juntes, i que parlen el mateix idioma respecte a expositors, sempre tractats amb un gust exquisit i amb autentica devoció respecte al public”

Com hem dit, i haureu notat, aquesta vegada la recreació no era el principal, però no es podia quedar enrere, i com a tal vam posar tota la carn a la graella, ocupant diversos espais i portant tres grans grups de recreació. Tot ells sabedors de les seves capacitats i equipacions.

Així doncs, i ja veient que aquesta crònica no explicarà només les accions, començarem.

El primer de tot, i no l’oblidem, va abans dels grups, construint un guió adequat al monument, sempre consultant amb la gent del lloc, ja que ells seran els primers defensors de la teva feina. En aquest cas va ser molt fàcil, ja que juntament amb la direcció arqueològica es va triar el pas de la guerra civil espanyola a través de diversos episodis.

“es va triar el pas de la guerra civil espanyola a través de diversos episodis.“

Els escenaris foren diversos escenaris de rereguarda com pot ser una escola civil, milícia de cultura, cantina, sanitat i presó (en aquest cas la franquista d’acabada la guerra, utilitat que va tenir la seu), tots ells a l’interior de l’església.

També hi havia escenaris a l’exterior, aquests foren un lloc de transmissions lleuger, posicions de combat republicanes i sublevades i un lloc de guàrdia mixta entre forces d’ordre civil i militars. Totes elles volent representar escenes que es poden donar al front o en una rereguarda molt immediata.

El segon pas es la tria d’associacions, primant en aquest cas tres associacions que estan acostumades a treballar juntes, i que parlen el mateix idioma respecte a expositors, sempre tractats amb un gust exquisit i amb autentica devoció respecte al public. Autentic receptor de les escenificacions. Aquestes foren Primera Linea, XV Brigada Mixta i Didpatri UB.

I amb aquests dos passos podem creure que està tot fet, però no, ja que es tracta d’estructurar un producte, crear un discurs i generar aquell contrapunt que faci que la recreació sigui atractiva aquell dia, independentment de la necessària autonomia de cada expositor, més que necessària aquell dia, on la lliure circulació de la gent seria la estrella.

“I es que la interacció recreador-public va resultar d’allò més positiva, i m’atreviria a dir que normalitzadora.“

La estructura va venir mitjançant un parell de visites guiades, a mode de que ningú es perdés cap expositor, ordenada aquesta de rereguarda a front. Per bé que es va començar per transmissions per una lògica de moviments, anant a l’interior de l’església, passant pel baluard excavat i acabant a la posició rebel de la Porta dels Bernats. Que com tota bona visita on el public es el protagonista, va marxar d’horaris. I es que la interacció recreador-public va resultar d’allò més positiva, i m’atreviria a dir que normalitzadora.

Però hi va haver més, per distreure als menuts es van repartir «explosius» arreu dels nostres expositors, i ells els havien de trobar. Superant el joc les nostres expectatives, cosa que caldrà tenir en compte cara a futurs.

Amb tot no vull oblidar als expositors, i la seva autonomia. El que no feia un desplegament complet de medis feia una petita escenificació, això quan no es barrejaven mètodes, creant una sinergia entre grups que potser el públic no va notar, però que dona molt bona senyal sobre la salut intergrupal. Cosa que necessàriament repercuteix en la vostra visita.

Dit això, crec que es pot dir que tots van estar a l’alçada de la dura competència vinguda dels altres àmbits, això quan no hi va haver convivència amb algun d’ells. Estil cotxes clàssics-recreació, convivència que ben bé podria ser més aprofitada en futurs.

Així doncs, i per anar recopilant, podríem considerar la jornada com més que profitosa, recollint la llavor de la jornada de l’any passat i fent-la florir fins un punt potser difícil d’igualar. Punt aquest mai descartable…

La nostra satisfacció crec que es fa evident a les línies fins aquí llegides, restant només agrair a la organització la fé dipositada en nosaltres per segon any seguit, i oferint-nos ja per un tercer.

Oriol Miró Serra

1 de novembre de 2019