Dissabte 6 d’Abril al Museu de Arenys de Mar va tenir ocasió una jornada de recreació molt especial, o hauríem de dir de museu. Bé, de fet hauríem de dir que va ser una mica de tot, posant en relleu el que diem alguns que el camí del patrimoni es el mateix que el de la recreació.

I es que dos grups de recreació històrica uniren les seves forces a través del Museu d’Arenys de Mar, i la seva exposició de la defensa de costa al Maresme dissenyada pel GRIEGC, esdevenint-se així una jornada pel record de molts arenyencs.

Si bé l’escenari principal era el pati del museu, on hi havia instal·lats expositors i recreadors, no podem dir que aquest fos l’únic, ja que en els dos espais de la exposició hi havia recreadors o quelcom relacionat amb ella, ja fos presencial o sensitiu.

A l’espai principal de l’exposició s’hi van instal·lar les milícies, sent testimoni elles de les explicacions del membre del GRIEGC Adrián Cabezas que explicava amb tot detall el recorregut de la exposició.

El segon espai no es menys espectacular, i es que una reproducció molt fidel d’un niu de metralladora feia les excel·lències dels visitants, enriquida aquesta reproducció amb un telèfon de la època encara funcional, com alguns visitants van poder comprovar gràcies a companys recreadors. I quan aquests no hi eren, dins del niu de metralladora hi sonava música de l’època, ja fos civil o himnes militars, creant una transició cap l’exterior. Autèntic paradís de recreadors i visitants, que van omplir el patí fins un punt que a vegades costava caminar.

En aquell pati hi havia membres de XV Brigada Mixta i Didpatri, i tots havien portat els seus millors expositors. Expositors oberts a vosaltres, el públic general, destinatari real tant de museus i recreadors.

Allà vau conèixer la tasca educativa dins de l’exercit republicà vers els seus soldats a través de la Milícia de Cultura, el funcionament d’un petit centre de comandament que rebia o enviava trucades, un lloc de sanitat i fins i tot un aparell de telegrafia òptica (o heliògraf) com els de l’època. Tot això amanit entre soldats, carrabiners i guàrdies d’assalt, creant un entorn que us transportava a aquells tres anys fatídics. Per sort vostra, sense necessitat de viure les penúries i batalles que tots hem llegit o conegut a través de parents.

Però no s’acabava allà la cosa, i es que com experiència conjunta de les dos associacions agermanades us podíeu vestir com un soldat, activitat que va tenir un èxit rellevant.

Amb tot no seriem justos si diguéssim que érem els únics presents en aquell pati, i es que en una taula vam sentir la presencia de la motonau Ciutat de Barcelona, enfonsat a les costes del Maresme un 30 de Maig de 1937, morint en el seu naufragi nombrosos brigadistes internacionals.

Sent aquest un episodi relacionat amb el motiu de la exposició, ja que fou atacat per dos submarins italians que actuaven amb la flota feixista, i que demostra la necessitat de defensar la costa d’aquells dies. I es que no hem d’oblidar que Mallorca era territori dels sollevats i la por a un desembarcament sempre hi va ser.

Es comptant tot l’explicat que podem dir que la jornada de dissabte es una més en un camí de col·laboració d’ambdues disciplines, demostrant que la exposició del patrimoni i la recreació històrica es complementen. Estigueu atents, que de ben segur sentireu a parlar més d’aquesta parella.

Oriol Miró Serra.

7 d’abril de 2019.