I es que si, per recrear la documentació es imprescindible, ja que aquesta dona profunditat i fermesa al que estiguis fent. I encara que no ho sembli fins i tot això es una relació Bidireccional, si estàs obert a la experiència.

Però comencem pel principi, i enumerem les fonts de documentació. Sent aquestes les escrites, les audiovisuals, les orals i els objectes, essent enumerades en ordre d’importància per l’autor d’aquestes línies.

Les escrites, com ja heu suposat, són els llibres, per bé que no hem d’oblidar els arxius sempre que ens sigui possible l’accés. Les seves paraules gairebé sempre us aportaran quelcom, siguin aquestes de grans gestes o grans comandants, siguin diaris personals o fets més personals, sumant-se a elles les paraules que abandonen el camp de la memòria i entren en l’anàlisi d’esdeveniments o institucions. Totes elles, en la justa barreja us dotaran de fons, i faran que sigueu excel·lents mestres improvisats amb el pas del temps.

L’altre font es la audiovisual, documentals i pel·lícules es la seva forma dominant. Sovint en arxius cinematogràfics i ara a la xarxa, per bé que en aquesta categoria jo hi inclouria les fotografies. Les imatges us proporcionaran el que sovint el llibre no explica, la manera de portar les coses, la moda del moment, tipologies de vestimenta i altres s’afegiran a una altre cosa que els llibres tampoc solen aportar…, i es que tampoc hem d’oblidar la manera de parlar i pensar del moment. Detall aquest imprescindible com a mínim per entendre l’època, i si voleu posar-la en pràctica.

Les orals, no per estar en tercer lloc menyspreables, per bé que cada cop més escasses, i a vegades d’una fidelitat dubtosa per causa de l’edat dels seus protagonistes, personalment recomano sempre indagar si el seu discurs es ordenat i no ha estat omplert a posteriori. Amb tot, escolteu-los, ells són la font, i no tots han escrit memòries…, en les persones veureu els sentiments, sabreu com van viure els fets històrica i prendreu consciencia que recreeu per que la seva memòria no es perdi. I creieu-me que aquest últim factor ha resultat ser una llosa per més d’un, malgrat que al final sempre s’aprèn a portar-la.

I arriben els objectes, vitals i tot i el darrer lloc, i es que de tots els factors que he citat es potser el que menys feina porta. Ben segur que coneixeu algun museu de Guerra Civil Espanyola, per bé que potser no l’hagueu visitat. Feu-ho, allà donareu forma al fusell que us han comentat, donar color a l’uniforme i qui sap si pes a algun objecte si el museu en qüestió, i ben segur que altres experiències si aquest ja compta amb restes patrimonials o muntatges més visuals o sensitius.

I es que aquestes són per ara les fonts de documentació de tot recreador, siguin a nivell personal per omplir el recreador o a nivell més global per omplir un expositor de manera creïble i fidel.

Evidentment, aquestes línies no pretenen marcar una línia de llibres, pel·lícules i museus, ja que aquesta ha de ser obra del recreador i els seus desitjos, però potser si que pot marcar alguns principis com el de no menysprear ni la gran memòria ni la petita, ja que en elles veureu coses que l’altre no explica. Per exemple en les memòries de grans comandaments veureu la idea de les grans batalles però no les vivències diàries, cosa que si veureu en les memòries de soldats que molt sovint no entenen el bloc de maniobres. Si voleu entendre bé la vida de la tropa cal llegir la petita memòria, i si voleu poder explicar les maniobres al gran públic cal la gran memòria.

Des d’aquí també es recomanaria llegir quelcom de l’altre banda, es un recurs argumental que pot valer, saber com ho veien els de l’altre bàndol i de pas erradiquem la idea de passeig militar o de lluita sense sentit que es pot haver sentit, segons quina banda llegeixis.

També pot passar, que durant la recreació entengueu alguna cosa del llegit, ja que a la llarga us passarà, i es que les memòries parlen de tres anys seguits de guerra i el recreador la fa a caps de setmana i sense el risc de morir.

A tal d’exemple jo mateix us citaria sentir fred en plena Batalla de Brunete (Juliol 1937), cosa que quan vaig llegir a les memòries de Milton Wolf, ho vaig creure exagerat, però anys després en una recreació en un dels escenaris d’aquella batalla em va passar. Senzillament vaig descobrir que el canvi tèrmic en aquella zona es molt gran i la diferencia entre el sol de migdia i la nit era molt gran.

Es per això, i bastantes més que farien d’aquest escrit un document bastant més llarg que es recomana documentar-se, ja que de ben segur agraireu haver-ho fet en algun moment.

 

Oriol Miró Serra.

20 d’abril de 2019