Fins ara les critiques sempre havien tingut per objecte memòries de combatents o esdeveniments, sempre relacionats amb el front o soldats. Però considerar que la Guerra Civil es limita als combats seria injust i volia tractar quelcom de rereguarda, sent aquest llibre el triat.

I es que saber com es va intentar mantenir i augmentar el nivell cultural de la gent en un període tan convuls, mereixia la seva lectura.

Malgrat que hi he trobat a faltar ritme, en aquest llibre es pot llegir els canvis que van patir les biblioteques de Vilafranca del Penedès, El Vendrell i Sitges al llarg de la guerra. Sent cada biblioteca un món propi tant en públic potencial com demanda de llibres relacionades sempre amb el seu entorn i temps d’existència. Cosa que el fa d’imprescindible lectura

Amb tot la guerra no els respectarà la edat i les sotmetrà a totes a l’examen de la carestia de materials, conservació i restitució del material per una demanda que poc a poc passarà de ser veïnal a també atendre refugiats i militars més o menys de pas. Cosa que els donarà mals de cap en els serveis de préstecs, incloent massa sovint el retorn de les obres.

També veurem com la guerra les involucra en una mesura no esperada, el servei de Biblioteques al front. Ja que no poques vegades assessoraran el bibliobús, quan no el dotaran de contingut. Així com també dotaran de contingut les biblioteques de que es dotaven hospitals militars i altres instal·lacions relacionades amb la milícia. Sent aquest un clar reflex de l’esperit culturitzador que tenia la república vers els seus soldats.

I com no també veurem el final de una manera de fer, que els arribarà de manera gairebé dramàtica malgrat que veuen que aquest se’ls acosta. Final de llibre dolorós, certament, per que també cal llegir, ja que el canvi d’idioma es el menor dels canvis.

Oriol Miró Serra.

12 de Juny de 2018