El primer de tot…definir la re-visita, aquest concepte es tan senzill com tornar a una zona que ja coneixes, que fins i tot has trepitjat i re-trepitjat, però a la que acuts periòdicament (concepte de temporalitat summament flexible). Però aquesta revisita es fa per trobar coses que saps que existeixen, actualitzar el mètode com es en el meu cas fer esquemes, o senzillament per que t’hi sents a gust.

Ben segur que tots els buscadors de patrimoni heu reconegut alguna de les summament vitals causes, per bé que potser no li déieu revisita.

Doncs bé, Sant Carles de la Ràpita, reuneix dos causes, saber que havia de trobar una cosa que tenia pendent i actualitzar una vella coneguda amb els meus esquemes gràfics. Per bé que aquesta vegada, amb l’esperança de que canviant la direcció d’entrada trobaria el que em faltava, entrant des de la cimentera cap al poble. I així va ser, l’observatori d’artilleria havia aparegut.

Bé, va ser la intuïció, va ser recordar que en una foto havia vist pins, i veig una pineda arran de carretera, el Pinar del Cono segons he pogut veure. Pas seguit busques un lloc per deixar el cotxe i la resta amb el tradicional mètode de caminar, tot apareixent una cúpula sospitosa.

No es gran, però tampoc petita, però he de confessar que era el primer cop que veia una estructura tan oberta, i que de bon principi ja diu que no es un niu de metralladora. Una espitllera molt oberta, no de 360 graus però poc deu faltar, i la seva estructura aguantada per rails de tren que busquen una practica invisibilitat dels mateixos suports.

Tampoc cal descartar la seva estructura, un cercle perfecte de vora tres metres de diàmetre interior dins de parets de un metre de gruix aproximadament, sent el recobriment exterior de maó. Tenint un únic accés per darrera, remarcant un petit calaix al formigó a cada banda de porta.

I com a sostre una cúpula ben solida que també combina maó amb formigó, tot creant una estructura que m’ha sorprés gratament.

Un cop acabat l’observatori, toca anar cap als vells coneguts, vells coneguts que rebran la mateixa atenció, i es que sinó únics en l’especie, si són grans exemplars. Un niu de metralladora de grans dimensions que es veu de la carretera i un de més petit una mica més avall. Per bé que primer anirem al niu de metralladora gran, de nom Fortí de la Cieneta, segons acabo de veure als Visir de l’ICC, situat en un descampat entre les platges Del Bol gros i de les Figueres.

Podeu estar tranquils que no s’us passarà, una mola de formigó i maó encarada al mar amb grans espitlleres. Un mínim de cinc espitlleres que cobreixen tant la visió de Sant Carles com la de la cimentera sense oblidar el front del mar. Distribuïdes en dos cercles sortints que comuniquen per un passadís.

D’aquesta zona de combat trobem que en surt un gran quadrat de formigó rematat per anglés més baixos, a mode de terrasses de formigó, es veu contemporani a la època però no m’atreviria a dir la seva funció.

Aquí malauradament no podrem dir res del seu interior, ja que aquesta fortificació resta inaccessible, per bé que si hem localitzat el seu accés a rereguarda del bloc.

El seu accés, com hem dit a rereguarda, es un arc prim de maó fi i formigó que recorre tot l’ample de la fortificació. Aquest resta recobert de terra de manera que quedava ben tapat per dalt, alhora que proporcionava accés pels dos cantons.

Els dos accessos resten tapats, un per runa i restes de jardineria, l’altre per una figuera si mal no recordo, però sembla evident que en algun punt d’aquest passadís trobem l’accés vers l’interior de la fortificació.

El que si afirmarem es que aquest passadís tenia forat de ventilació en angle, detall constructiu potser no de primer ordre però de vital importància si hi pensem bé.

Acabant aquí un anàlisi que m’agradaria més complet d’una fortificació que bé s’ho val, i començant el camí vers el sud fins al següent objectiu, una petita casamata gairebé a la Punta del Codonyol.

Tot deixant enrere un vell càmping abandonat, uns apartaments situats en un indret anomenat Caseta dels Carrabiners que empeny a investigar i passant per la urbanització Tres Palmeres, situada just sobre la Platja dels Tontos. No patiu que no es tan com sembla, tot plegat no arriba als quatre-cents metres.

Aquesta es realment senzilla, no s’enfonsa al terreny com els dos casos anteriors. De vora quatre metres de llarg i amb dos espitlleres que miren tant cap a Sant Carles com la cimentera.

La banda que dona al mar es corba, dificultant tot impacte directe com facilitant la direcció de tir de les espitlleres, darrera aquesta corba ve un quadrat que genera una forma de U.

El seu interior resta buit, per bé que dona pistes d’haver tingut calaixons on es devien situar l’arma, si us fixeu a terra veureu rastres de maó a banda i banda.

Tota l’estructura està feta de formigó recobert de maó, si més no per dins, per bé que apunta que fora també. I si aquesta estructura tenia algun element de camuflatge com pogués ser de roca del terreny, ho desconeixem, ja que no n’he estat capaç de veure cap rastre.

Acabant aquí aquest no tan petit anàlisi, però que espero que hagi estat planer i us hagi estat d’ajuda a entendre una mica més un patrimoni que encara resta massa oblidat, malgrat meritòries iniciatives cada vegada més nombroses.

Oriol Miró Serra

17 de Març de 2018.

Afegeixo el muntatge fotogràfic en que veiem com era el 1938 i ara a 2018.

8-5-2019.