Important per entendre la guerra a l’aire, tant des del punt de vista històric com al dels moviments passant per l’us tàctic de cada tipus d’avió tot amanit per elements tècnics tant d’aparells com de pilotatge.

En ell he aconseguit entendre com devia ser un combat, sensació que no recordo haver tingut en altres llibres sobre aviació, també se m’ha reafirmat que els combats aeris distaven molt de ser una lluita entre cavallers, més aviat al contrari.

Però per mi la importància ha vingut per tot el que explica entre combat i combat, o en el plantejament de cada missió.

En ell descobrireu que els Chatos (Polikarpov I-15) no són utilitzats com avions de caça, utilitzats com avió d’atac a terra, armats amb quatre metralladores i 80 kg de bombes els defineixen com a mortífers contra tropes de terra, per bé que descobrirem que també són el malson dels Fiat CR 32 italians.

Alhora descobrireu que els Mosca (Polikarpov I-16) eren els protectors dels bombarders, fossin el model que fossin, descobrint en ells una arma formidable superior a la majoria de caces franquistes, i que en mans de bons pilots feien front de manera admirable a una aviació sempre més potent que ells en nombre, i a vegades en qualitat a causa de l’alemany BF 109.

Amb tot també descobrireu un trajecte que va d’un relatiu equilibri en les dos armes d’aviació en un encara tranquil front d’Aragó, equilibri que es trencarà quan els rebels iniciïn la seva ofensiva, a partir d’aquí veurem com les esquadrilles aniran disminuint, arribant a quedar només tres avions de nou inicials a agost de 1938. Xifra que m’ha sorprés per creure que n’eren dotze.

Així com la millora tecnològica amb que comencen els avions la batalla de l’Ebre, moment en que totes les esquadrilles seran rearmades amb avions més armats i potents, també augmentant en nombre de fins a quinze avions per esquadra. Cosa que en els primers moments de Batalla de l’Ebre els donarà algunes victòries, victòries cada cop menors a causa de la pèrdua de pilots i avions front a una aviació enemiga que no té límits, i que cada vegada posarà més avions a la graella contra una descendent en quantitat aviació republicana.

Aquestes descobertes les fareu a través del seu autor, aviador real que lluitarà de febrer del 38 a octubre del 38, moment en que es abatut. Ell es salvarà amb fortes cremades, moment en que podrem conéixer tant el tractament de les ferides per cremades, com l’estructura sanitària pròpia de l’aviació a Barcelona, on serà tractat i donat d’alta a gener de 1939, moment en que descobrirem una aviació ja en estat dramàtic i que encara restarà més arribant a la pràctica aniquilació a febrer del 39 als darreres aeròdroms gironins, quan ja estava tot perdut.

No us enganyaré, ha estat una lectura densa en ocasions, fins i tot em perdia entre els detalls de certs combats. Però sabies que tard o d’hora vindria alguna informació de valor, velocitats dels aparells, cadència de l’armament, localitzacions d’aeròdroms començant per Escatron i passant per Plà de Cabra a més de molts altres, informacions de pilots, funcionament intern d’una esquadra com pot ser el sistema de raquetes (blanca o vermella) i un llarg etcètera que farà que recordeu aquest llibre com a necessari.

No cal dir que no ho explicaré tot aquí, aquestes línies no tindrien final i seria una tortura que no mereixeu, però si que us el recomano amb totes les energies, bo i sabent que potser us costi de trobar. Si ho feu, agafeu-lo i llegiu-lo, estic ben segur que no us en penedireu.

Oriol Miró Serra.

18 d’Octubre de 2017.