Ben segur que tots heu passat per aquest magnific pont entre Vallirana i L’Ordal alguna vegada. Pont ja de per si una obra d’enginyeria que passa desapercebuda, però que segur valorareu si us digneu a baixar fins baix de la vall que salva.

I es que potser no ho sabeu però es una obra començada el 1764 per bé que no acabada fins 1802 que arriba als 32 metres d’alt i que va deixar enrere el vell camí ral que baixava i pujava la vall per la dreta, si es venia de l’Ordal.

Però no veníem a parlar d’això, malgrat que fent justícia hem descrit mínimament aquesta obra. Veníem a parlar d’una troballa que no ens encaixa a tots els que l’hem vista, sent aquesta una mena de triangle a mitja alçada de la vessant barcelonina de la vall, i que en el seu temps, fos el que fos ben segur tindria una visió magnifica tant sobre el camí com el que fou el nivell peatonal del pont mentre aquest es construïa.

I clar, la nostra ment «malalta» busca solucions, i aquestes van a la zona de confort o estudi de cada un, sent aquesta la fortificació. Per bé que no he trobat cap document que ho afirmi ni que digui la data en que pogués ser feta.

Realment no seria massa gran, però potser suficient, i més en una vall neta d’arbres, recordeu que l’aprofitament forestal en aquells temps era més gran i la visió sobre la corba del camí devia ser excepcional. Això sent anterior a la construcció del pont. I sent posterior el control sobre la zona peatonal tampoc es menyspreable i segueixes controlant el pas pel camí dels carruatges. Reconegueu que la teoria es prou encertada, i que l’estructura recorda lleument a un baluard.

I es que reconeguem que dominar el pas de l’Ordal deu haver estat sempre un lloc a dominar militarment, de fet, ara mateix, em venen episodis de lluita tant a la guerra del francés com a la guerra civil, però ben segur que en trobaríem altres si rebusquéssim.

Amb tot, i després de les investigacions realitzades, reconec no haver localitzar cap document d’ajuda real, entrant tot el que he dit en el terreny de la hipòtesi. Però ja sabem que tot comença per una hipòtesi. oi?

I companys, si un dia ho resolc i veig que anava errat, serè el primer en reconéixer l’error, i si vosaltres em podeu fer adonar del meu error. Feu-ho, el coneixement es cosa de tots, i si aquest es queda al cap d’un, mor amb ell.

Oriol Miró Serra

16 de Setembre de 2017.