Castell de Montjuïc, en que l’heu convertit?

Finalment, tot aprofitant la nit dels museus, vaig decidir-me a visitar el barceloní Castell de Montjuïc, que com sabem, de fa anys arrossega polèmiques.

Ara si, primer de tot farem un breu resum del que havia estat.

Els que hi heu estat, recordareu primer el pati d’armes ple de canons, que va ser el primer que va desaparéixer. Fins i tot si sou més grans encara, recordareu l’estàtua eqüestre de Franco, detall que ja us dic que per edat o consciencia no recordo, i només he vist fotos.

Però on si que podríem coincidir es en les sales internes, plenes de maquetes de fortificacions o armes, on si no recordo malament fallava la informació que no era del tot clara.

Però a la que hi entenies una mica veies peces excepcionals, en alguns casos úniques a Europa, que el feien prou valuós, per bé que necessitava unes reformes urgents. Ja fos per una clara direccionalitat política, ja fos per un concepte museístic que ja es veia antiquat.

Amb tot, i després de rumors, obertures parcials i d’altres processos hem arribat al que vaig poder veure la nit dels museus.

El primer canvi ve en que ja no pots accedir al recinte superior sense pagar 5 euros, cosa que abans podies fer, només pagant l’accés al recinte final, que es on hi havia l’extint museu militar. Diferencia aquest ja significativa.

Un altre canvi es la terrassa del primer baluard que trobem, aquest tenia dos canons, i els segueix tenint, però un d’ells tenia encara tota l’estructura que defensava el canó, aquesta ara desapareguda. Cosa que alhora ha fet reaparéixer la base de les antigues troneres de Segle XVIII, si bé hem perdut una estructura…n’hem recuperat una altre.

20170520_221851
Troneres abans perdudes sota la barbeta d’un modern canó.

Ara anirem a l’altre banda d’aquest nivell, als altres dos canons, aquests si que encara conserven tota l’estructura original, i fins i tot hi han posat plafons informatius, cosa que ens hauria d’alegrar pel fet de fer accessible a tothom una informació abans reservada només a pocs estudiosos.

20170520_221224
Plafò informatiu sobre el castell.

Però…ai caram, ens topem amb la desinformació per un plafó mal fet, i per ignorància. Atribueixen a uns canons navals la feina d’aturar els avions provinents de Mallorca, cosa per la qual no estaven pensats. Senyors…abans d’imprimir, informeu-vos de com era un canó antiaeri…i com era el seu principi de funcionament, creieu-me que entendreu moltes coses. I de pas no enganyareu a la gent.

Amb tot anem a una altre pèrdua, aquesta no jutjable per ser una data especial, però constato que la porta a l’Hornabec defensiu, aquell on hi havia el monument als caiguts franquistes durant la guerra…, es tancat. Una llastima ja que es perd un espai arquitectònic necessari d’entendre, i una llastima per que veies l’homenatge d’un dels bàndols als seus morts, per molt que no fossin del teu gust…i el monument no fos especialment bonic.

No anem bé companys, de veritat, i encara no hem acabat, hem d’acabar de donar la volta per l’exterior i entrar al que era l’antic museu militar.

Si que trobem que l’explicació de l’afusellament de Lluís Companys ja es superior, no limitant-se al monument del fossat, considerant que per aquí hi ha una millora respecte el missatge democràtic que van voler donar. Podent donar per tancada aquí la descripció d’aquest nivell, abans gratuït com ja he dit.

20170520_225932
Plafò sobre Lluis Companys.

Anem ara a l’interior del recinte final, antic allotjament del museu militar, i que també ha patit canvis.

Aquí seria on veuríeu el primer canvi si fes molts anys que no hi anàveu, però molts, els desapareguts canons que molts vau poder veure, i que la majoria ja sabíeu que havien desaparegut i fins i tot havíeu vist, per tant no el tindrem com a canvi important.

El que si tindrem com a canvi important es la immensa quantitat de sales tancades, ja no parlem dels soterranis on estaven gairebé totes les armes antigues ni les maquetes, parlem de les superficials, que es on estava gairebé tota la exposició referent al segle XX. Incloent peces úniques o gairebé úniques, que a saber on han anat a parar.

20170520_222251
La Creu es converteix en una estrella de 6 puntes.

A canvi d’això resten unes poques obertes, una independent i les altres interconnectades. La sala independent consta d’un muntatge artístic qua a través d’un mirall converteix una creu en una estrella de sis puntes.

Missatge entenedor, provocador per algunes persones si vols, però ja està…evidentment només visible des de la porta, suposo que per mantenir la distancia i no canviar l’angle que fa possible el joc visual.

Anem ara a les sales interconnectades, creant aquestes un espai que tracta la història tant de la muntanya com del castell, iniciant-se aquest espai per les restes arqueològiques que expliquen el cementiri jueu que va ser, i que dona idea del nom actual.

El orígens de Montjuïc no s’obliden.

El següent espai a remarcar, tot degudament acompanyat amb les restes d’un primigeni baluard de la fortalesa de 1641, moment en que Montjuïc va defensar Barcelona…, es un audiovisual que mostra la seva evolució de torre medieval al monstre que ara tenim dalt del cim, tot veient la seva interessant evolució arquitectònica d’una manera molt visual. I que complementa els plafons que trobem als voltants, que venen a explicar el mateix, però amb detalls interessants que no surten a les imatges en moviment. Feu cas de les dos parts i entendreu d’allò més bé l’evolució d’aquesta fortalesa.

20170520_222822
Aquest petit mur va restar desaparegut fins que es van excavar les sales.

L’altre sala remarcable seria on hi ha la minúscula col·lecció d’armes, acabant aquesta en les de segle XIX, ni una ombra d’aquell passat. Que com he dit calia reformular, el que aquí passa es que alguns entén la reformulació com la desaparició. Francament decebedor la veritat.

20170520_223221
Els que vau coneixer l’anterior museu, sabeu que això no és ni una centessima part del que hi havia.

I acabarem aquest espai de memòria amb l’audiovisual sobre la història del castell, que no em va semblar tan dolent la veritat. A través de velles fotografies i fent coincidir l’angle en la mesura del possible expliquen la historia del Segle XX, si més no la que el castell ha viscut. Centrant-se en episodis com l’execució de Ferrer i Guàrdia, l’inici de la guerra o el seu final, passant no cal dir per l’afusellament de companys.

20170520_224133
Apreciem la fusió d’una imatge de 1936 amb una de 2016.

Muntatge que òbviament ha aixecat polèmica entre els que titllen els catalans de victimistes…els mateixos a que animo a que desmenteixin l’explicat en aquests passis, i es que massa sovint la documentació d’origen es la seva…

Acabant aquí el nivell de les sales, però mancant el sostre del recinte, sostre que definim com aquella gran explanada regnada per la torre de telegrafia òptica i les quatre garites, sent de pas un dels grans miradors de la ciutat.

Aquest espai, no per conegut, no deixa mai de ser sorprenent, en aquest cas mostrava la nit barcelonina i de part del Llobregat, però no anem per allà, anem per la part patrimonial. Definit per mi per una poc usual torre de telegrafia òptica, tecnologia de comunicació del darrer terç del Segle XIX.

Malgrat tot…deixeu-me dir que trobo a faltar aquesta explicació, trobant només la referencia a una torre medieval que s’hauria de comprovar que fos el seu origen…, sincerament crec que fa falta, ja que no poca gent es pregunta que es aquella mena d’aparells de fusta damunt de la torre, ignorant que es tracta d’un dels millors aparells de telegrafia que podem trobar.

20170520_224716
Si que s’explica la construcció de l’aparell, però no s’en destaca la importància.

Acabant ara si la descripció i passant a la valoració del monument, molt possiblement previsible…

I es que no es bona, si que era un museu eminentment militar, la seva gràcia precisament, que a més li feia falta un bon netejat de cara. Però es que se l’han carregat, robant de pas un espai que ja era de tots els ciutadans.

Per que si…abans podies passar el pont llevadís i circular pel replà, sense cap cost, i també podies gaudir dels jardins, i no…el preu no es justifica pel seu manteniment, tampoc es tan gran la diferencia.

Entenc també que les coses s’han de pagar per valorar-les, i necessiten manteniment. Jo mateix soc membre de dos associacions de patrimoni, i cobrem…i expliquem la nostra feina a qui vol escoltar, documentem els canvis per que vegin en que col·laboren…no ho deixem allà. A més no es ni un excessivament elevat preu de cinc euros, que com he dit…no es justifiquen després d’haver vist el desastre en que heu convertit aquesta magnifica fortificació.

Però no tot es perdut…si no voleu pagar, sempre us quedarà el diumenge a la tarda, en que no haureu de pagar.

Oriol Miró Serra.

21 de Juny de 2017.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s