INDEX
20 Organització d’una Recreació, LO RIU a La Fatarella.
21 La Secció Historica dels Mossos d’Esquadra.
22 Politica en Recreació, sempre omnipresent.
Organització d’una Recreació, LO RIU a La Fatarella.
Una vegada trobat l’argument, essent aquest la suposada darrera jornada de la Batalla de l’Ebre, tot emparant-nos en les recents descobertes, va començar la tasca d’organització de la recreació del diumenge, intentant que fos el més proper al dia històric que volíem recrear.
El primer es potser crear un guió, buscant que aquest sigui atractiu cara a la gent que busques atraure. Aquest guió estava condicionat per el terreny, en pendent i forts punts cecs malgrat hi hagués dos punts d’interés, com podien ser el niu de metralladora recuperat, i la trinxera on es va trobar el mort aquell setembre de 2012, estant aquests separats entre sí. Buscant la solució en la creació d’una situació de combat que permetés passar de baix el niu a dalt la trinxera qui ho desitgés, tot buscant que la màxima gent possible pogués veure el màxim d’aquella escenificació de la Batalla de l’Ebre.
La següent cosa a tenir en compte es l’assistència en nombre de recreadors, valorant els que fan falta i convidant a les associacions, mirant més les de proximitat per tal d’assegurar-se un mínim d’assistència de recreadors, si més no això vam pensar nosaltres. Tampoc podem oblidar la gent del poble, essent aquesta una manera de fer particip a al gent, i posant així el repte d’uniformar-los, però això no serà tractat aquí.
Tenint ja assistents i guió toca repartir bàndols. Aquest repartiment es recomanable fer-lo tot respectant la seva uniformitat habitual…si uns solen anar de franquistes es recomanable no cambiar-los, ja que ells porten el seu equip i es possible que els posis en un embolic si els canvies de bàndol, ja que cada bàndol tenia les seves distincions o maneres de fer especifiques.
Si tot i així per necessitats de guió algú s’ha de canviar de bàndol, se li proposa amb la màxima delicadesa, tot explicant la raó tal necessitat. Aquí no s’hi val un “Es el que hi ha”, això lluny d’afavorir perjudica.
També en aquesta distribució de gent es important tenir en compte la veterania d’un grup, essent recomanable posar un o més grups veterans per cada moviment, tant en l’atac com en la defensa. Fent aquests veterans de guies dels nous o fins i tot ocasionals si fos necessari.
Arribats aquí tenim guió, recreadors suficients i bàndols. definits. Però ens queda resoldre un tema comentat fa escasses línies, essent aquest la uniformitat dels reclutes ocasionals. Aquí l’única solució es fer un diposit de roba, tant gran com es pugui per donar una uniformitat a aquell que es possible que sigui la única recreació que participarà.
Es un tema delicat, ja que els recreadors els poden rebre amb recel més que justificat, al capdavall ells porten anys i diners invertits i un mal uniformat en les seves files els pot espatllar una manera de treballar o una foto, que al capdavall es una de les seves maneres de promoció i expansió. Però fins i tot aquest tema es fàcilment reparable amb diàleg i posant de manera discreta al nouvingut, al capdavall molts recorden el seu primer dia ( I malament si l’han oblidat… ). I si aquest nouvingut s’enganxa a la recreació…ja l’ajudarem entre tots com hem comentat en un capítol anterior.
Ara que ja tenim recreació distribuïda en bàndols. i guió, toca buscar facilitats per als recreadors, mai hem d’oblidar que venen voluntàriament i no són pagats, per tant tota ajuda que els puguis oferir es poca. Aquestes poden ser dormir, menjar, municionament si es té fogueig, zona d’aparcament o emmagatzematge de materials, vestuaris…, com he dit tota ajuda es poca.
En aquest cas es va optar per el menjar i la munició, considerant-se oportunes només aquestes donada la duració de la recreació. La valoració de les ajudes va ser desigual, el menjar va ser criticat i amb raó, però es que va sorprendre negativament fins i tot a la organització, podent només disculpar-nos vers vosaltres companys recreadors bo i sabent que mai seran suficients. Sobre la munició considerem la no critica com una normalitat aconseguida.
Fins aquí hem parlat de la recreació pròpiament dita, però no hem comptat el que l’envolta, aquests són la fira, les zones especifiques per public, actes d’homenatge si n’hi ha, serveis sanitaris i urgències, accessibilitat i un llarg etcètera que anirem comentant a continuació.
Deixeu-me destacar l’acte d’homenatge als morts de la Batalla de l’Ebre, consistint aquest en la descoberta d’una placa de bronze ben propera a la zona recuperada amb l’escorta de la secció històrica dels Mossos d’esquadra, grandíssims recreadors que més endavant explicaré i que es van avenir sense cap dificultat a aquest acte, la posada en contacte amb ells va ser fàcil, la negociació igual de fàcil i la seva presencia va dignificar encara més un acte d’aquella mena.
Parlem ara del public, com he dit condicionat per la naturalesa del terreny difícil, els hi havíem de buscar bones zones d’observació, per que poguessin entendre el que passava, tot facilitant una possible transició entre zones, essent aquesta tot el lateral de la zona de combat i la pineda immediatament superior a ella. Esperant que fos suficient.
També esperem que la zona d’aparcament fos fàcil, essent escollit el gran replà dels molins de vent que han envaït aquell terreny, així com els seus amplis camins tot considerant que eren suficients.
La resta ja es més fàcil, sobre els firaires a base d’anys fas una bona base de coneixences i no costa trobar-ne, essent la màxima dificultat trobar-los un bon lloc i oferir-lis un bon projecte, ja que no hem d’oblidar mai que ells tampoc viuen de l’aire.
I el que queda, serveis sanitaris, ambulàncies, assegurances i aquell llarg etcètera que tots coneixem ja va ser més feina de telefon i buscar, ja que en aquest aspecte tenim empreses que s’hi dediquen i estan especialitzades i regulades, essent elles les úniques autoritzades a fer certs serveis.
Fins aquí tenim tota la prèvia organitzada, hem planejat com anirà la batalla, des d’on ens veurà la gent, on podran estacionar els vehicles i fins i tot les necessitats més bàsiques alhora que importants. Cosa que ens podria fer pensar que ara tot anirà rodat, però res més lluny de la realitat, aquesta mena d’actes tenen vida pròpia i requereixen atenció constant.
El primer que tractarem serà la comunicació més interna de la recreació, tot mantenint la dinàmica de la preparació, centrant-nos en el paper dels recreadors i les reunions prèvies sobre el terreny.
Aquests recreadors han estat informats de tot, dels moviments que s’espera d’ells, del bàndol on estaran i un llarg ectectera que fa que vinguin conscients del que venen a fer, però els falta una cosa molt important.
Aquesta es conéixer el terreny, un protagonista omnipresent al qual t’has d’adaptar, i es en aquestes reunions que es fa aquesta adaptació. Dos son les parts de la reunió, els recreadors, els organitzadors, aquests recreadors són coneixedors de les tàctiques i expliquen com poden resoldre el que els demanes, donant un calcul real dels temps i de les accions a realitzar. Podent arribar a modificar un xic el plantejament inicial, com així va ser en aquesta ocasió, plantejant ells una tercera línia de defensa que tant donava credibilitat al combat com ajudava a la transició del public d’una zona a l’altre.
Encara dins la recreació la recreació toca vestir els recreadors ocasionals, si tens sort entre aquests ocasionals tinguis recreadors d’altres grups que han vingut pel seu compte que porten el seu equip, només havent de situar-lo on faci falta. Però el més normal serà tot el contrari, ni sabrà que significa la recreació ni tindrà la roba.
Aquest ocasional haurà de passar per el que anomenarem diposit de material, on li deixaran l’equip més bàsic per no desentonar entre recreadors. Després se li expliquen quatre coses per sobre per que es sàpiga moure, com pot ser que corri ajupit ja que «els de davant» l’estan intentant matar. Realment no es tracta de convertir-los en recreadors en poca estona, en aquests casos t’has de donar per satisfet amb que no trenquin la imatge de recreació seriosa, tot assemblant-se al màxim als recreadors seriosos que s’han desplaçat gairebé mil quilometres, com així va ser el cas d’una parella provinent de Cadis.
Es aquesta integració de No Recreadors un dels punts més perillosos entre els grups, cosa fàcil d’entendre, ja n’hem parlat línies amunt, tot acabant la majoria d’aquests novells en el grup organitzador, repartint-se els recreadors sense grup entre aquells grups assistents. Facilitant així l’adaptació, ja que molts recreadors ens coneixem d’anys i encara que el teu grup no hagi vingut sabem qui ets i com et mous.
Fins aquí hem tocat els recreadors de combat, però que fem de la resta, en aquest cas encara dins els recreadors, però tocant la part homenatge parlem del Grup Històric dels Mossos d’Esquadra. Parlar amb ells va ser molt fàcil, fins i tot tinc la sensació que no els vam demanar res que no haguessin fet abans, va ser portar-los al lloc, dir que ens agradaria i ells mateixos van posar una solució d’allò més lògica.
I la resta, es a dir firaires i altres serveis, doncs podríem dir el mateix que els recreadors i Mossos, saben al que venen i ells mateixos t’ajuden a trobar solucions. Els firaires ja es situen a bon lloc, preferiblement de pas, per les ambulàncies buscar una sortida fàcil, i un llarg etcètera que farà que tot vagi tan rodat com pot anar un acte massiu.
Arribats a aquest punt suposo que no pensareu que tot això ho ha fet una sola persona i ha sortit de l’aire. Òbviament no, ha estat la feina de molts, masses per recordar-los tots.
De manera que aquest es d’aquells casos que es millor no citar a ningú, col·locant-me jo mateix en la llista d’anònims que van estar treballant durant mesos per a l’èxit.
Des de les baralles amb ajuntaments i Guàrdia Civil. Sempre prudents a actes massius i més amb armes, no oblidant les negociacions personals o amb associacions, passant per la creació dels horaris i buscar o preparar ubicacions, per acabar en coordinar o intentar coordinar l’acte una vegada està en marxa, que sol agafar vida pròpia i més d’una vegada acabes improvisant tot perseguit per un horari que li costa complir-se.
Tots ells van suar sang, tinta i més, fins i tot portant discussions a casa per la naturalesa possessiva d’aquesta mena d’actes. Tots ells mereixen un agraïment sempre insuficient, sumant-se a aquest agraïment una permanent disculpa per al que hagi pogut dir o fer fruit dels nervis, massa donats a sortir en situacions així i que provoquen que es diguin coses com a mínim inadequades.
A tots vosaltres us agraeixo que m’hagueu deixat formar part del vostre equip, i us demano les més que merescudes disculpes.
La Secció Històrica dels Mossos d’Esquadra.
N’acabem de parlar, tot citant-los en la participació de la recreació organitzada per LO RIU, però els podríem citar en moltes més aparicions, resultant jo mateix testimoni de l’aparició en dos actes més de Guerra Civil i als Setges de Girona, resultant per mi una de les sorpreses més agradables que m’ha donat la recreació.

La seva descripció sempre és difícil, donada la naturalesa de l’entitat, pertanyent a un cos de seguretat. De manera que poc més podré fer que explicar el que he vist i conegut al seu costat. Tot deixant clar abans de començar que en ells he trobat una cara molt accessible a aquest cos, i una gent que es mor de ganes d’explicar un bocí d’historia del nostre país

Companys Mossos, no dubto que quan esteu de servei sereu autèntics professionals, però deixeu-me agrair les estones passades al vostre costat en les recreacions que ens hem trobat, de vosaltres no només en trec lliçons i coneixements, en trec molts records de parlar de tot i de res al mateix temps, per mi sou una part més de la reduïda família recreadora.
Els vaig conéixer de la mà del company Joan Toses, company miquelet i mosso al mateix temps, que havia gestionat una visita per als companys de miquelets a les instal·lacions que fan servir de museu del cos, visita que va resultar d’allò més profitosa en molts aspectes, i que vaig veure que tenien un projecte d’allò més potent.
No hauria de passar massa temps per tornar-los a trobar, seria a Girona, a la recreació dels Setges i serien quatre o cinc. Allà entre recreació i recreació tot participant al seu costat vam començar a parlar de que feien i que necessitaven per anar a altres bandes, ara no em feu dir com va anar per que sincerament no ho recordo. Però crec que va ser allà que ja els vaig proposar anar a la recreació de La Fatarella, sorprenent-me jo de la proximitat i disponibilitat a anar-hi.
Portar a aquella gent a La Fatarella fou sorprenentment ràpid, un correu electrònic que m’havien donat a Girona on detallava que faríem, planing de l’acte i horaris, una trucada per aclarir darrers dubtes i resolt.
A més d’una puntualitat absoluta, suposo que per les costums del servei i com ja he dit una professionalitat exquisides, una magnifica experiència tant a nivell organitzatiu com personal, sent aquells moments de tracte personal.
Després de la Fatarella passaria temps que els retrobés, ja anirem a l’octubre de 2014 en les Jornades d’en Pere Sans, a les trinxeres de la Cota 402.
Allà van muntar una mena de lloc de control amb tota mena d’estris policials dels anys 30, sens dubte provinents del seu diposit i que lluïen com poques coses he vist, potser per ja estar acostumat a tot el que envolta la recreació militar trobar objectes de l’entorn policial fa que et fixis més.
En qualsevol cas puc assegurar que el tracte humà va ser molt bo, potser ja fruit de la confiança d’anar-nos trobant, a més, el cos havia crescut amb un dels primer d’Ejercito del Ebro que feia temps que estava fora de joc, cosa que no cal dir em va alegrar sobre manera, i es que els anys creen com a mínim gran confiança entre els recreadors.
I en queda una, aquesta també organitzada per LO RIU, el Novembre de 2014, aquesta vegada a Flix tot representant la retirada a través de les barcasses de les últimes forces republicanes. Tot representant també una darrera resistència que hi va haver als propers turons.
En aquesta ocasió ells van representar una de les funcions que va fer aquest cos policial, tasca que controlava zones de pas i persecució de desertors, realitzant ells només la primera en aquesta ocasió tot afegint la de fer d’escorta dels comandaments republicans abans de fer volar el darrer medi de pas.
Jo he viscut aquestes quatre ocasions, però sé de bona tinta que no han parat, he vist fotos a Corbera l’any 2013, recreant èpoques carlines i altres èpoques sempre posteriors a la Guerra de Successió, tot essent fidels a la seva data de creació, i gairebé sempre o sempre amb bons resultats i satisfacció dels assistents, tot donant fe de la fortalesa d’un projecte que ben segur retrobarem de nou.

Política en Recreació, sempre omnipresent.
Arriba el torn de la Política, allò que mai hauria d’haver entrat a la recreació i que sempre hi és, malgrat els primers anys t’esforcis en negar-ho, però que el temps et mostrarà que sempre hi és. Passant a fer-te la pregunta de quin grau de politització estas disposat a acceptar, podent passar per diversos graus al llarg de la vida.
Això és així donada la manera de tractar la historia en aquest país, a base de tirar terra sobre el tema enlloc de tractar-lo com deu mana en el més suau dels casos tot acabant per la «sana» tradició de reescriure la historia del vencedor i acusant aquest del que va fer ells a qui vol recuperar els fets, no sense gran dificultat. Trobarem casos tant en la Guerra Civil Espanyola com en la Guerra de Successió, centrant-me en els períodes que més he recreat, podent posar centenars de casos potser de politització, però com que la cosa s’allargaria massa només en posaré alguns que potser podrien definir els principals.
Política que ve donada des de fora:
Posaria un primer cas en un dia que jo anava vestit de requeté, i com haureu notat els meus pensaments interns són més tirant a republicans i catalanistes, es a dir tot el contrari al que recreava en aquell moment.
Doncs va aquell home i s’et quadra tot deixant anar un Arriba España amb la mà ben estesa, continuant amb un «así me gusta que defiendas unos valores, etc, etc, etc. Moment en el qual vaig decidir-me a explicar que allò només era un personatge, demanat expressament per els companys de Madrid que necessitaven equilibrar les forces d’un bàndol tot passant a gent a l’altre, i que jo si triava un bàndol de cor era el contrari al que representava en aquell moment.
Això va contradir aquell pobre home, no li quadrava i així m’ho expressava. Que si no creia en el que feia que no ho fes, que falsejaria l’historia fent quedar com un desgraciat aquell paper i altres coses a les quals responia jo pacientment i educadament. Que no patís, que es un paper que tinc estudiat, que he llegit molt fins i tot llibres de dins del requeté i que vull explicar la historia i que ho faré cenyint-me al llegit.
Realment no sé si aquell home va entendre cap de les meves raons, o si va marxar pensant que allò no podia anar bé, però es d’aquests fets que et fan pensar que la política està instal·lada en la recreació, en aquest cas provinent de fora.
Política a nivell de grup:
Aquesta també sol ser una decisió més polititzada des de fora que de dins, malgrat decidir que es recrea òbviament està lligat al col·lectiu del grup, format per persones que hem de pressuposar ja formades, i que molt possiblement vagin on es senten còmodes, malgrat tot ells intentaran cenyir-se a la recreació més pura possible, tot deixant possibles equacions fora.
Podem prendre moltes referencies, Miquelets de Catalunya es va basar en un regiment aixecat el 1705 per lluitar contra les forces borbòniques fins 1714, Morados Viejos d’Almansa recull una tradició anterior que curiosament va lluitar a la batalla amb el nom de casa seva, Ejercito del Ebro es un nom eminentment republicà i aquesta es la seva preferència, Associación Frente de Aragón es bàsicament Legió, potser italians tots ells molt presents en la seva zona, Regiment Pirinenc Numero 1 també es una elecció prou especifica, tant com la del Primer Terç de Miquelets de Girona. I així podríem anar citant casos coneguts per mi i encara més desconeguts que vosaltres sabeu.
I es que la tria es fa òbviament segons el que t’agrada, inconscientment o conscientment per moltes raons que només tu saps, i això no vol dir pas que si recrees Morados Viejos siguis un borbònic absolutista, o que si recrees els defensors de Girona siguis un fidel seguidor de Ferran VII.
Si voleu seguim, però aquests dos casos es basen en l’amor per la seva historia, com tots. Almansa fou potser una de les victòries estratègiques més important del seu temps, Girona la gesta d’una resistència impossible, La Batalla de l’Ebre la gran sagnia de la República, La desfeta d’Aragó la ferida mortal a la també República, i així podem seguir arribant a entendre tots els motius, més enllà d’ideologies personals.
Us convido a qualsevol recreació per que entengueu aquesta defensa i justificació, veureu que entre recreadors no parlem quasi de política, es obvi que la zona on vius marca el que penses, veureu que parlem de recreació la immensa majoria del temps, tot deixant la política quan ens adonem que hi entrem.
Veureu que aquesta política la poseu vosaltres, el public. Aquell senyor fa de Legionari per tant es feixista, aquell Miquelet es un perillós separatista, etcètera…, i no necessàriament sigui culpa vostra. Els temps que vivim i la pèssima forma de superar el passat d’aquest país han fet que recrear sigui reobrir ferides, i triar un bàndol o unitat sigui ben aviat relacionable amb un bàndol actual que rarament tingui relació amb ell.
La politització de la Recreació a Nivell personal:
Aquesta si que es una decisió personal del recreador molt sovint, ja que existeix i es un dels motius que et pot fer entrar en un grup o un altre. No podem negar que aquest s’orientarà cap on es senti més còmode, essent aquest possible motiu la política.
Però aquest recreador pot anar més enllà, fent que aquesta sigui la menor tot afegint altres valors com pot ser la historia, demostrant-ho ell encarnat-se en l’enemic si fes falta, tot dotant el paper amb el major realisme que sigui possible.
Aquest també seria el cas del recrador civil, el seva vestimenta d’època, allunyada de tota militarització dificulta la politització que existeix en un cos militar. Al capdavall la moda era la que era i no canviava tant, i quan hi havia canvis podien ser de costums, a tall d’exemple podem dir que la vestimenta de la dona en els anys 30 es diferenciava molt, essent una diferencia si vivia en entorn rural o urbà, aquest més obert a les noves tendències.
Malgrat aquesta dificultat de falta d’uniforme, en el món civil també es possible una politització, una cinta groga et defineix com austriacista parlant en l’entorn de la Guerra de Successió, i un pin d’Esquerra Republicana en Guerra Civil et porta clarament al catalanisme. Definint així el teu precondicionament, i de pas l’afirmació que el grau de politització el poses tu com recreador, que ets qui poses en la balança quins valors pesen més en aquell moment, acceptant les seves conseqüències.
Els esdeveniments de Recreació i la seva politització.
Aquí rau la polèmica, i la font de molts conflictes, ja que en sí l’acte de recreació no sol ser polític, al capdavall si estas recreant una batalla estas recreant un fet històric. El que polititza l’acte es l’entorn i això passa sempre, tot posant exemples a continuació.
El primer cas el situarem a Almansa, en l’explicació de la batalla, sento dir això, ja que hi tinc gent que estimo i aprecio allà. Però la retransmissió de la recreació es com a mínim bandejada cap a les forces borbòniques, cosa que no hauria de ser greu si no fos per que a vegades encontres de les forces borbòniques escupen un forces espanyoles, quan els dos bàndols. van tenir soldats de múltiples nacionalitats per tractar-se aquella una guerra internacional, ja em permetreu que no citi països per no recordar-los tots.
I que hi guanyen? No sé suposo que guanyar-se el public, però en qualsevol cas es falta a la veritat, tot animant-se el public a fer crits ja no només contra catalans…que n’hi ha…sinó contra portuguesos i altres països del bàndol austriacista. Només espero que aquesta animositat sigui accidental, fruit d’una retransmissió massa animada.
Però no tota la politització ha de ser perjudicial, i aquesta es dona a Almansa també, aquesta recreació està envoltada d’actes institucionals que animen a la unió d’Europa de forma pacifica, tot allunyant-se d’una època en que la relació entre nacions europees era com a mínim violenta, tot convidant a oblidar o relativitzar velles ofenses. Malgrat que algunes vegades aquesta intenció sembla ficada amb calçador s’agraeix que no busquin glories pròpies més o menys decorades.
Ara saltem vora un segle i mig, cap a la recreació de La Fatarella, trobarem un combat sense cap carrega ideològica, un atac franquista contra uns defensors republicans que acabaran morint, donant així temps a les restes de l’exercit per creuar el riu amb relativa calma.
Com veieu, cap alteració de la historia, així doncs us preguntareu on rau la política aquesta vegada. Doncs aquesta va venir durant la descoberta d’una placa en honor als morts de la XV Brigada va venir a queixar-se que per que només els d’una banda.
Aquí vaig tirar de paciència, tot argumentant que aquests últims encara esperen bons homenatges i que van ser els que van morir en aquell indret, tot restant molts allà encara a l’espera d’un enterrament com es degut. Fent ell cara de poc convençut i jo callant-me altres arguments per evitar discussions.
Arguments que ara diré, ja que crec necessari que sabeu. Resulta que es a La Fatarella on trobem dos monuments franquistes, un a la Divisió de Navarra i un a un tanquista alemany que va morir a falta de dos dies per acabar la Batalla de l’Ebre, mancant una placa a un membre de la Legió Còndor que no se sap on és. Es a dir…dos que són tres monuments franquistes contra un republicà de nova inauguració, no sé…però crec que anar a equilibrar una mica la balança tampoc està tan malament, essent tan necessaris els monuments tant d’una banda com els de l’altre, ja que tots tenen la seva carrega històrica i per això han de ser respectats.
Podreu dir que també va ser un acte polititzat i encertareu, en aquest cas de reparació a uns morts massa sovint oblidats, primer per una dictadura i després per una democràcia que ha demostrat poca valentia respecte els seus veritables lluitadors, agafant aquesta responsabilitat associacions particulars que només al final han vist suport per part de les autoritats, suposo que per evitar majors vergonyes.
Es a dir, la recreació en sí no es política, es el que l’envolta el que la fa política, podent ser aquest entorn benèvol o malèvol segons qui ho organitzi o expliqui. Incloent en aquestes explicacions premsa intencionada, public polititzat o organitzadors massa bel·ligerants, recaient en el recreador l’acceptació de tal carrega simbòlica, tal com he explicat en l’apartat anterior.