10 Anys de Recreació, Llums i ombres d’un món que tots haurien de coneixer. Capitols 1 a 4 de 26.

Index

1 Recrear el passat, introducció.

2 El Començament.

3 2006 Els primers Passos.

4 2007 Època de descobriments.

Recrear el passat, introducció.

Iniciem aquestes línies per explicar el concepte de la Recreació Històrica, activitat que tinc el plaer de conéixer des de dins i que m’ha deixat tota mena d’experiències.

Seran precisament aquestes experiències les que aniran enriquint aquest text, sense cap extensió planificada…, i que aniran apareixent molt possiblement de manera desordenada però sempre amb sentit, si més no per mi.

No cal dir que es un viatge que no he fet sol, he tingut guies en tot moment que m’han fet passar del novell que vaig ser a l’expert, si es que se’n pot arribar a ser, que alguns companys actuals em consideren.

Tots ells seran citats en el seu moment i el més cronològicament acurat, ja que confesso que en els ja gairebé deu anys d’activitat mai he pres notes. Cosa que farà que tiri d’internet i memòria, que espero sigui prou bona.

Iniciant ja aquestes línies, he decidit no fer cap definició inicial de la recreació històrica, aquesta definició seria freda i impersonal, a no ser que l’aneu descobrint a mesura que aneu llegint aquestes línies, on anireu trobant la meva definició de recreació històrica.

En aquest relat trobareu que apliquem paraules com roba de combat, morir, combat, matar i prou dialèctica bèl·lica reconeixible. No s’ha de patir, ja que també farem servir els termes recreació, expositors, fogueig i un llarg etcètera que tot combinat ens transportaran a un mon que simula quelcom que va ser real i que ara no deixa de ser un espectacle, que a més pot resultar d’utilitat social. I es que si fem servir aquestes paraules es per que es prengui consciencia del que recreem.

Aquesta definició anirà explicant fets que m’han marcat amb reflexions personals elaborades a base d’anys que he marcat en vermell, i que potser saltin a esdeveniments encara per explicar, malgrat intentaré que això passi poc. També se que hauré d’explicar moments de tota mena, bons i dolents, ja que en deu anys es impossible no equivocar-se en diversos graus, i bons moments en la seva majoria, tot reconeixent que he descobert una afició que es quasi una manera de viure, he fet amistats que encara perduren i he pogut col·laborar en projectes fascinants que tant m’han portat moments de nervis com grans alegries que m’han fet com la persona que soc ara.

Així doncs…comencem.

El Començament.

En tot hi ha un començament, i aquest es un Maig de 2005, a l’espai de la Cota 705 de la Serra de Pandols, un dels espais més durs de la Batalla de l’Ebre….

El en aquells temps company de fòrum informàtic Jordi Casamitjana em va convidar a l’homenatge dels Brigadistes Internacionals que es feia al ja citat espai. Jo, aficionat a la historia, vaig trobar que era una bona manera de passar el matí i vaig acceptar la invitació.

Va ser allà on vaig veure els primers recreadors, vestits d’uniforme republicà. No em feu comentar gaire més de com va anar l’acte, si que podria recordar que hi havia l’agregat militar britànic, la presencia de veterans de la Lleva del Biberó i altres persones que amb el temps aniria trobant.

La qüestió es que em va impressionar i vaig allargar la jornada amb els amfitrions ja citats, podent conéixer algunes primeres sensacions que mai s’oblidaran, però que tampoc puc descriure.

102_2472
Podem considerar aquests dos com a culpables d’on estic ara…peró en el fons els hi agraeixo.

Aquesta experiència no vol dir que de seguida volgués dedicar-me a la recreació, haurien de passar temps encara.

Durant aquest període de temps vaig poder assistir a Expohistorica 2005 de la mà d’Alejandro Cabos, esdeveniment actualment desaparegut, però que va ser com veure la llum. Ja no parlem de uniformitat de Guerra Civil Espanyola, parlem de moltes èpoques. Segle XVII, Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial, Vietnam, vehicles d’època, avions d’època i un llarg etcètera que em deixaria bocabadat, però que encara no em va convertir en recreador, tot i que ara reconec que veure a gent coneguda vestida em va fer pensar…i per que jo no?

I es ara en que em converteixo en recreador, o si més no poso els ciments per a tal…, el 16 de Novembre de 2005 es fa la reunió a Corbera d’Ebre on un grup entre 10 i 12 persones vam prendre la decisió de crear el que seria el primer grup de Recreació Històrica de la meva vida.

Parlem d’Ejercito del Ebro, que ben segur anirà sortint tot sovint, en aquella reunió hi trobarem gent com Jordi Casamitjana, Eloi Carbó, Alejandro Cabos, Albert Aguarón, Joan Queral, Monica Victoria, Laura Sanchez, Francisco Cabrera, Miquel Ferragut i la seva dona Maite, potser Josep Companys, i sé que m’oblido de gent…però espero que siguin capaços de disculpar-me del seu oblit.

I ja està…ja m’he compromés a recrear, es ara que comença una nova aventura…uniformar-se adequadament. Essent aquests primers passos sempre acompanyats de gent més versada en historia i en observar fotos que jo, i que tenies en tot moment al teu costat.

100_4571
Moment d’una primerissima sessió de fotos feta la mateixa tarda de la fundació de Ejercito del Ebro.

2006 Els primers Passos.

Març de 2006, en una masia prop de Terol, concretament en una casa rural de nom Masia Pelarda ben aprop de Formiche Bajo. Masia que conserva grafitis de la Guerra Civil i que es convertiria, si més no per mi en el principi de la Recreació de Guerra Civil a Espanya a més gran nivell. Allà descobriria i coneixeria que no érem els únics. De fet ja ho sabia per haver vist altres a Castelló a les jornades Expohistorica, però no es el mateix esser un espectador més que parlar amb ells, tot creant uns primers llaços de confiança.

També hi hem d’afegir el fet d’uniformar-se per primera vegada, i aquest va ser un uniforme ben senzill. Casc, gorret quarterer, mono d’un color verd-grisós, fusell, cartutxeres, botes i manta. Només em faltava el morral que amb el temps es convertiria en potser l’únic element comú de tots els uniformes que vindran en el futur.

El següent acte que em ve al cap, i això no vol dir que sigui correcte en el temps, es l’assistència a un homenatge als veterans de la Lleva del Biberó al Tossal del Merengue, a Camarasa.

Jo sol enmig de Veterans i familiars, en un indret on van ser lluitant de veritat, uniformat i amb una barreja d’emocions encara ara difícil de descriure.

Moltes coses vaig aprendre aquell dia, escoltar els autèntics protagonistes que volen explicar les seves peripècies, respectar els silencis volguts, entendre les mirades de desconfiança. Però si una sensació encara em marca ara es la de saber que la recreació pot ser més que uniformar-se i assistir a actes de diversa indole.

Creieu-me que quan aquell veterà se’m va acostar i em va donar la mà, mentre de la seva boca sortia un “Gracies per no oblidar-nos” Creieu-me que no vaig saber reaccionar, emoció si, però va dominar la sorpresa i vaig trigar temps a pair el que havia passat…i ja de pas, vaig entendre que allò no només era una cosa que m’ho feia passar bé. Darrera nostre teníem molts que van viure la guerra de debò, i un dels nostres deures era explicar tan bé com sapiguem o poguéssim la seva historia.

Aquell 2006 donaria per més, sessions de fotos, gravacions de documentals i un llarg etcètera sobre el que en sobresurten dos. Un es la recreació de la foto dels soldats que travessen el riu per Miravet durant la Batalla de l’Ebre, i l’altre la meva participació a Expohistorica ja com a recreador.

Començant per l’acte de Miravet, jo el descriuria com el primer acte en que els diversos grups de la península es traslladen per una representació només de Guerra Civil, a un lloc on el conflicte va picar de veritat, per representar un fet real.

Reconec no ser conscient de tots els grups que van participar, però podríem assegurar que Ejercito del Ebro, Frente de Madrid i Linea XYZ van ser particeps d’aquella primera “Travessa de l’Ebre” que acabaria en la reproducció a la platja fluvial de la famosa foto de soldats republicans travessant la platja fluvial del poble, es un d’aquells moments que costa descriure, esperat però inesperat al mateix temps.

100_5735
Podem considerar Miravet com la primera trobada de grups de recreació amb public.

Semblava que aquella llavor plantada a Terol anava donant fruits en la col·laboració mútua entre tots.

La següent a explicar es Expohistorica, potser per haver estat l’any passat com visitant i ara com recreador. Cosa que dona per molt, ja que són dos dies amb diferents expositors i diferents associacions, totes ells amb maneres de fer diferents.

Sens dubte, per algú que comença una experiència emocionant, en que veus coses que es poden fer…i que per tota associació que comença poden aportar idees de gran ajuda cara al futur, però que també et fa veure que enrere estàs respecte alguns.

També t’adones que al ja estar a l’altre cantó, ara ets tu el que expliques que portes…que representes i un seguit de preguntes que et fan adonar de dos coses. Una es que t’has convertit en una mena de professor d’història…i l’altre que si vols saber fer be les coses, has d’estudiar. I aquest estudi es a base de lectura…lectura i lectura, ja que sinó les teves explicacions poden quedar coixes.

2007 Època de descobriments.

I entrem a 2007, ja hem posat la poteta dins, però sabem poc del que realment es un món complex, i aquest procés durarà uns anys. I en aquest procés anirem descobrint les moltes utilitats practiques i fins i tot econòmiques, sense oblidar les aportacions personals que pot donar un bon espectacle de recreació.

Potser la primera que em ve com a remarcable a la memòria seria la Inauguració de Campament Militar de Pujalt.

Un esdeveniment d’aquest calibre pot semblar poca cosa però no ho es. Has de pensar que aquell dia molta gent passarà per aquelles instal·lacions, ves a saber si per primera i única vegada…per tant la aportació dels grups pot ser terriblement important. Hem de pensar que aquell dia tots els espai museïtzats eren ocupats per recreadors a mode de maniquís vivents. Tot fent vida de campament, primeres cures, guàrdies, instrucció i altres escenes complementaries de l’escenari posat.

Seria el que en anglés se’n diu Líving History, erradicar modernitats de manera que el visitant pot entendre una època i fer-se una imatge ben fidel del que devia passar allà pels volts de 1938.

També es el temps descobrir que les associacions de recreació tenen molt potencial més enllà de les recreacions. El fet que molts recreadors siguem col·leccionistes, documentalistes o estudiosos d’un tema i puguem muntar una exposició per nosaltres mateixos, com va passar a la Vila d’Alfés a primers del 2007 on ens van cedir el poliesportiu per a tal motiu. Potser va ser només un primer pas cap una cosa que anirà evolucionant, però alguns ja hi veiem una possibilitat de passar els límits fins aquell moment coneguts.

De moment, hem tractat dos temes, però tingueu per segur que tornaran, ja que estem descobrint les coses per separat…però encara no les estem combinant.

Arriba el torn de les recreacions llargues, les que ocupen més d’un dia i que per tant generen la necessitat de mantenir l’interés cara al public. I si bé la nostra associació era nova i tenia poca experiència encara, el que si que podíem fer era aprendre d’altres.

I aquesta funció per mi la va fer la recreació de Segona Guerra Mundial de Baldellou, primer com public en l’edició de 2007, i després com a participant el 2008 i el 2009, en que ja vas veient com es fan les coses i et vas involucrant en la seva organització, aprenent així el que funciona i el que no funciona.

La primera com he dit es la del 2007 i de public, i que a més va resultar summament interessant per molts temes.

Potser el primer seria els campaments dels diferents grups, autentiques escenificacions d’època on no hi ha res que no correspongui a l’època, si més no visible… , i que a més gairebé sempre són funcionals per fer tant còmode l’estona de vida que passes al teu campament. Això implica gots i estris d’època, mobiliari adequat, objectes d’atrezzo molt possiblement provinents de les col·leccions particulars, ningú vestit fora d’època dins el recinte i un seguit de coses que fan que la foto que puguis realitzar tu com a visitant, sigui gairebé una foto real del que devia ser un campament.

També trobem les escenificacions més actives. Un bon post de guàrdia al mig del poble…on demanen els papers, un hospital de campanya “funcional” et poden traslladar momentàniament i fer més distreta la visita.

Tampoc podem oblidar el concepte mercat de Militaria, com s’anomena el col·leccionisme de material militar, experiència ja coneguda a Castelló el passat 2006, però que aquí vaig entendre que la seva ubicació ha de ser ben propera a tot el que es representa en aquests dos dies. Aportant així col·leccionistes que possiblement es quedin a les jornades, simples curiosos que venen a mirar i comprar alguna coseta o aportant als recreadors l’oportunitat de fer alguna millora al seu uniforme.

I queda l’ultim dels descobriments fets en aquella edició, la recreació de combat actiu a gran escala, amb un gran espai consagrat a ell, i la vital importància de la potencia de foc.

Es una experiència que et transporta durant uns minuts dins la batalla, doncs resulta que les zones de public són pròximes, i que et pot arribar a fer entendre com era una batalla. Trets constants, decisions rapides, soldats caient, d’importància de desplaçaments ràpids i un llarg etcètera que unit al ja comentat et fa pensar…, tot el que he vist aquest cap de setmana es viable en nosaltres i hi hem d’arribar.

I la ocasió de poder comparar es presentarà ben aviat en un poble de la província de Terol de nom Torre de Arcas i bastant possiblement la primera recreació de combat de Guerra Civil pròpiament dita, sense ser un acte multiepoca on represente una petita escaramussa. Essent el combat la principal atracció d’unes jornades que a més es complementaven amb xerrades de la mà de grandíssims historiadors, sinó que també ja es començaven a fer expositors, si més no algunes associacions com podia ser l’Amfitriona Associación Frente de Aragón o AFA, com li solem dir entre amics.

Resumint, que s’assemblava al que havia vist no feia ni dos mesos…però encara li faltava, però…us enganyaria si us digués que en aquella època era conscient de tot el que us dic ara. Si que veus que hi ha diferencia, però tot ho relativitzes, entre que ets un nouvingut…entre que ho has anat a passar bé i potser que encara en aquell moment m’importava més el fer coses que ser instructius…ho veus però no li dones importància.

El que si que vaig veure, i si recordo que em va marcar va ser a l’hora de la batalla, on vaig poder entendre varies coses.

Una, potser la de menor importància en aquell moment es que tota batalla té un guió, podreu riure, però no hi havia pensat mai, i haurien de passar força temps per que entengués la importància que no se salti o es respecti el màxim possible.

Una altre, també referent a temes de recreació estricta, importància de la potencia de foc. Una bona potencia de foc, sigui en munició de fogueig, explosions de pirotècnia o petards a mode de granada ( sempre llençats en zona de seguretat… ) fan que el public estigui molt més atent que sentit els nostres crits i els clic-clic de les armes inutilitzades.

També vaig treure lliçons respecte el tema uniformitat, ja diferent d’aquell primer uniforme descrit. Un d’aquests detalls es la comoditat de l’uniforme i portar el just en combat, sincerament portar masses coses et dificulta el moviment. També podríem entrar en no portar coses brillants, tema llegit referent als plats, però que vaig poder apreciar en l’untat d’italians que vaig tenir davant una estona, aquells cascs brillaven com una mala cosa i no costa gens entendre que haguessin estat el blanc perfecte.

I després ja entrant en temes més d’història., entens detalls llegits en els llibres que ja en aquell moment eren companys inseparables i encara ho segueixen sent. Un d’aquests detalls es la poca exactitud de les memòries dels soldats de baix rang. Si jo…en un front de cinc parapets recreats quasi mai vaig tenir temps de mirar que feien els companys de la dreta, ja que prou feina tenia jo en fer el meu paper. Imagineu els que van lluitar de veritat, que si havien de témer per la seva vida.

I ara ens traslladarem a la següent recreació que deixa marca en el transcurs del corrent any 2007, i per aquesta ens traslladarem a Quijorna, territori de la Batalla de Brunete, i si fa no fa en les mateixes dates de primers de Juliol. Cosa que ja de per si fa entendre la situació climàtica d’aquells combatents que descriuen calor asfixiant de dia…i fred a la nit, i es que el canvi tèrmic en aquella zona es senzillament brutal.

També per les característiques de la recreació organitzada arribarem a entendre el concepte trinxera com a sistema fortificat. Si que ens vam trobar una trinxera excavada amb una retroexcavadora composta per una trinxera de comunicació i diversos pous de tirador units a ella, disposant a més de dos grans espais que seran habilitat a conveniència i també units a la trinxera de comunicació, però en la banda de rereguarda, però aquella trinxera encara ha d’agafar les formes que veurem en les fotos d’època. I aquesta conversió la farem nosaltres mateixos tot tenint en compte que com molt dissabte matí ha d’estar llesta. Potser la primera feina es elevar l’alçada de la rasa, tasca feta aquell dia a base de sacs de terra omplerts amb la mateixa terra extreta de fer la ras, aconseguint una alçada extra, que sobresurt però tampoc massa, que penetrà un mínim de comoditat al desplaçament. Aquest mur de sacs terrers ha de disposar d’espitlleres que permetin fer foc endavant sense exposar més de l’estictament necessari al tirador.

Anem als dos espais habilitats a la banda de rereguarda, sabent que parlem de fortificació rapida que no ens permetrà fer la coberta més segura, però que hem de matar aquella gran forma geomètrica que tenim ara l’aire lliure. Això s’aconseguirà en l’espai més gran, habilitat de refugi i lloc de comandament, una funció per cada sala… , amb lones aguantades sobre cordes i fustes, essent aquesta lona coberta de branques i terra properes cara a mimetitzar-la amb el terreny. No cal dir que aquesta es una coberta poc solida i sense cap resistència als impactes, sabem per estudis que això es solia fer amb una o dos capes de troncs recoberts de terra, també podent usar el sostre ondulat d’uralita o alumini també recobert de terra que si donaven protecció a petits impacte.

p1020967
Aspecte final d’un dels trams de trinxera recreats a Quijorna.

Queda el segon espai, que habilitarem d’observatori. Com suposareu aquesta estructura ha de sobresortir, aquest efecte serà aconseguit a base de palets que també cobrirà una mica l’accés. Després lones verdoses per tapar els palets i alguna canya amb terra per fer menys evidents les formes i ja hem creat una de les poques formes sobresortints de la trinxera.

Fins aquí hem creat la trinxera…però la hem de dotar de vida, i aquesta vida es dona amb mobiliari improvisat, una taula d’una casa, un tamboret de ves a saber on…caixes de munició, llaunes tirades per terra, mapes, binocles i un llarg etcètera que fan que quan acabis arribes a pensar que ets dins una trinxera.

Trinxera que tampoc va oblidar la defensa exterior, feta amb llargues estaques clavades a terra unides entre si per fil negre a mode de filferro espinós simulat relativament proper a la trinxera ja descrita, i que buscava entorpir encara més el cap a la posició que entre tots hem creat.

Sense sortir de Quijorna podem parlar de la vida de trinxera, realitzada entre el temps que vam acabar la trinxera i la matinada que anava de divendres a dissabte. En aquell breu període temporal vam menjar i beure a la trinxera, també vam estar força estona conversant en una trinxera ja fosca il·luminada per espelmes i vam acabar dormint al ras envoltats en les mantes de soldat, ja que s’havia fet molt tard i alguns vam optar per quedar-nos on havíem de tornar, cosa que produí que ens llevéssim de manera natural amb la llum del sol, havent dormit poquissimes hores.

I arriba el dissabte a terres madrilenyes, si ve es cert que el matí s’hauria d’haver consagrat a rematar detalls de trinxera, el fet cert es que jo i l’Andrés vam acabar en una excursió per la zona del Cerro del Mosquito, un dels focus de la Batalla de Brunete, convidats pels mateixos organitzadors de la sortida.

Jo vaig acceptar per que mai se sap si tornaràs a passar per un lloc i havia d’aprofitar…, però vaig acabar descobrint que un parell d’uniformats interactuant amb el paisatge pot ser un gran complement a una ruta de caire històric. Lliçó que en el futur aplicaria, tot i que en aquella sortida vaig aprofitar per animar a tota aquella gent que es presentés a la batalla de la tarda, ja que havíem preparat un escenari de gran categoria…la gent que ho organitzava eren molt bons i un llarg etcètera que si malament no recordo va fer que força gent ens vingués a veure unes hores més tard.

I arriba el moment de la recreació, moment per la qual hem treballat molt des del divendres tarda i que si res falla tot anirà bé, com de fet va anar, però ja permetreu que expliqui com va anar en unes línies, ja que ara vull parlar d’un tema prou important en la recreació per mi.

Parlaré de passar-se a l’altre banda, fer un paper antagònic al que et pot agradar tot escoltant el teu cor i creences, ja que es el que vaig fer. Resulta que va ser la meva estrena com a requeté, per necessitats de falta de gent a ultima hora i que molt educadament la gent de Frente de Madrid em va demanar, bo i sabent la meva ideologia.

Reconec que ho vaig haver de pensar, el meu avi havia lluitat a l’Ebre al bàndol republicà i escollir el bàndol republicà era i es una mena d’homenatge a ell, però ja han passat molts anys i al capdavall crec que nosaltres estem aquí per explicar historia…, aquests van ser alguns dels pensaments que em van passar pel cap abans de dir que sí. Decisió que he repetit més d’una vegada des d’aleshores, i que gent a la que tinc per amiga meva encara em diu que ell mai podria…però que em respecten ja que saben els motius que m’hi van portar.

I es així com en la recreació em trobo atacant la trinxera que havia fet amb tant d’esforç, i que s’erigeix dalt de turonet, i puc assegurar que es veia ben solida tu…i a més amb aquella boina vermella que em feia sentir el blanc perfecte, però que a base de lectures sabem que raríssima ocasió se la treien.

Però tot i això allà estàvem, recreant un atac a una posició republicana envoltats de pirotècnia, seguint un guió establert que acabava en abraçada entre els dos bàndols, manera adoptada en gairebé totes les recreacions per simbolitzar el canvi de temps en aquests vora 70 anys passats. I que a més per nosaltres també era una abraçada entre el que començaven a ser amistats que encara ara perduren.

Passat Quijorna, i ben poques setmanes després retornarem a l’Ebre, potser l’únic lloc que cada any hem repetit, malgrat no sigui sempre en el mateix municipi, i es que en aquesta ocasió ens dirigirem a Mora d’Ebre, que com es lògic a major experiència i municipi diferent es faria de manera diferent a Miravet.

Per començar vam embarcar a Mora la Nova per dirigir-nos riu avall vers el pont, on donaríem la volta per anar a l’embarcador de Mora d’Ebre. Des d’on progressaríem en ordre d’avançament militar fins el castell, tot cobrint-nos contra un enemic en aquell cas imaginari. D’allà torna al passeig del riu, forma davant els veterans que hi havia presents, a qui vam presentar armes i apa…matí resolt amb relativa satisfacció, ja que qui més qui menys ja ha fet més d’una recreació i ja veu que algunes coses grinyolen.

Una cosa que gairebé tots vam dir es que la zona d’avançament no havia estat buidada de cotxes com havia passat a Baldellou en la recreació ja citada…, tampoc hi havia zones reservades al public…de manera que jo, i ben segur que altres vam haver d’esquivar fotògrafs i curiosos ocasionals, motiu de perillositat tant pel fotògraf com per nosaltres mateixos. No cal dir que aquestes queixes es van fer entre nosaltres clar… ja que quan un acte esta en marxa molt gros ha de ser el tema per queixar-te…, les possibles millores sempre s’han de dir després.

Però del matí no tot va ser dolent, l’emoció de poder retre homenatge a qui va lluitar de veritat per una democràcia sempre compensa, si més no una part de cansament i frustració, ja que convé no oblidar que tu com a recreador a la nit t’estaràs dutxant i saps que ningú t’intentarà matar l’endemà.

ireland-2007-435
No olblideu mai als veterans, els autentics herois.

Però no ens quedem en el matí, seguim a la tarda. Exposició de material en un replà del poble, sopar i actuacions que no tots vam veure, jo entre ells per estar esgotat de portar masses hores sense dormir i haver-me retirat abans a l’allotjament.

En si no hi ha gaire a destacar, poc public…potser producte d’una mala promoció, però que recordes amb certa dolçor per les estones de conversa entre gent de mateixa afició, i en consquencia petits mestres que ens ensenyem trucs entre tots.

I ara…sense desplaçar-nos massa de l’Ebre, anirem a Corbera el diumenge. Per un altre homenatge, però aquest ja va ser diferent…pocs veterans i molta gent de mitjana edat en un acte encara que obert més tancat…tant poc dinàmic que soc incapaç de recordar que vam fer i en el qual ens vam sentir utilitzats cara a la política actual del 2007, cosa que no va caure bé en molta gent. Ja he dit que homenatjar als veterans no ens molesta, però si us plau no lliguem un uniforme acurat històricament, que s’ha fet amb amor per la historia a una època que no es la seva…fora de l’uniforme et debatré tant com pugui o sàpiga la teva opinió per contraria que sigui a mi…però no m’ho lliguis a l’uniforme. Quan recreem, estem homenejant a aquella gent, en conseqüència som conscients que fem un xic de política, tot reclamant un millor tracte a les seves restes, al tractament històric. que es fa dels fets encara ara massa marcat per la versió dels vencedors, etc…perfecte, això ho accepto, però agrairia que no em pintessis uns de molt bons i els altres de terribles dimonis. Malgrat que jo em decanti pel cantó republicà seré conscient que qui més qui menys tenia els seus pecats, i més en una guerra en que s’enfrontaven dos visions d’un país. I menys encara que em vulguis transportar a aquella època en l’actualitat, ja que tal viatge podria ser molt perillós.

I fins aquí el resum del 2007, òbviament amb més actes i sortides de les aquí descrites, i ben segur que de totes en vaig aprendre alguna cosa, però no totes marquen com aquestes ho van fer, potser ja dirigint-me més cap algú que vol prendre papers més actius, que ja no es conforma només amb anar als llocs i recrear…, que vol que aquesta recreació tingui contingut.

Òbviament…només es una «declaració d’intencions», ja que aquest viatge al següent estadi no serà curt ni fàcil, ple de contradiccions que s’aniran resolent, algunes aparcant-se i altres tornant periòdicament.

Ves a capitols 5 i 6

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s