La guerra ja es veia com una realitat, Franco no havia estat expulsat de Mallorca i els vaixells franquistes navegaven i bombardegen a plaer per les costes republicanes, en part gracies a una marina republicana amb grans debilitats, justificant això una de les grans pors de la república…la d’un desembarcament naval.

Es per aquest motiu que ben aviat s’emprèn un esforç fortificatiu al llarg de la costa republicana, que constaria d’obra nova i de reaporfitar antigues fortificacions. Obra titànica que no desxifraríem en l’espai de que disposem, i per la qual haurem de triar un sector més petit i explicar-lo tant detalladament com sigui possible. Sent les Costes del Garraf el triat gracies a les seves peculiaritats orogràfiques, sent les grans parets gairebé impossibles i només restant alguns cales, una de les quals amb un port que la faria important.

Ja començant, i sabent que aquest trajecte tindrà diverses parades. Farem la primera parada on ara hi trobem Les Botigues de Castelldefels, just on comença la carretera de les Costes del Garraf, situant-nos per això sota d’ella i damunt el primer dels túnels ferroviaris.

Com veieu, ens trobem un niu de metralladora just damunt del sostre, tenint ell cobert el front marítim i la via de tren, i ja de pas el que era la vella carretera avui inexistent. El seu interior es desconegut per mi, malgrat em consta que hi ha gent que hi ha estat, tot superant una de les carreteres més transitades de Barcelona…i arrossegant-se literalment per un forat de poc més que un pam, de manera que no us el puc descriure realment, i tota descripció rondaria entorn d’una suposició més o menys evident.

El següent punt en el nostre viatge ens portarà al Port de Vallcarca, per trobar un element documentat i un de recent descoberta, si més no per a qui escriu aquestes línies, tot començant per el conegut.

Parlaríem en si d’un niu de metralladora reforçat per un sistema de trinxera recobert de formigó. Sistema aquest de dos ramals que neixen d’un punt molt proper a la carretera.

I encara que relativament complicat arribar des de la platja, el premi val la pena, ja que tot i ser un dels ciments més dolents que tinc la sensació haver vist, l’estructura està d’allò més pensada.

Recorreu el sistema, i sempre, en algun moment o altre trobareu alguna cosa que us sorprendrà. Un sostre reforçat a base de petits rails i xapes metal.liques, espitlleres espaiades que permeten fer foc de fuselleria des de posició segura, calaixons a les parets de la trinxera i fins i tot la data de construcció dins del niu de metralladora, tots i cada un dels detalls us explicaran com va ser fet.

Sabreu com va ser fet, però potser no la raó, i resoldre ben aviat això. Només us heu de girar i veureu el dic del port ben proper. Port que va servir més de mitja guerra com entrada d’armament, i que dona a la via de tren i a la carretera, a més a cobert per la forma escarpada de la costa. Cosa que el feia bastant segur cara a tota mena d’atacs, podent guardar el contingut dels vaixells als túnels del tren.

Arribant aquí el dilema, la nova troballa, que no surt en les descripcions, molt menys en els llibres, però que després de consultar amb un dels autors que més ha estudiat la costa, als dos ens ha generat un dubte raonable, moltes vegades l’inici de tot.

I es que hi fa un túnel excavat sota la carretera que porta al no res? Sent aquest no res una sala on hi van a petar dos grans esvorancs i un pou vertical en una gran sala. Que per si fos poc…aquest túnel es reforçat amb formigó en el primer tram i te mostres d’instal·lació elèctrica.

A més les dimensions són grans per ser una fortificació, massa difícil de mesurar per una descoberta ocasional amb les que no portes equipament adequat, però que ben aviat et fa adonar que allò no es normal, i que fins i tot ha fet dubtar a un dels que considero entesos, Adrian Cabezas, a qui no vaig dubtar en preguntar.

Concloent els dos que molt possiblement sigui sigui de guerra civil, ja que moltes vegades ens falten informes, i tenint només un de 1937, per posar un exemple…potser encara et faria falta un del 38, portant això a una falta de dades que només es pot resoldre amb lògica i estudi. Tot deixant aquesta nova troballa en un més que justificat dubte raonable.

Passats aquests punt, ens debatem entre explicar el documentat no trobat o el plenament documentat , per bé que aquest sigui l’ultima parada física d’aquesta ruta. Motiu pel qual anirem a explicar el documentat no trobat. Aprofitant la ben entesa per donar valor a les recerques no sempre efectives, que existeixen per bé que a vegades no les reconeixem.

Aquestes seran de passada, però ens ajudaran a ubicar elements importants en un sistema ja complex de per sí.

Trobem a les seves pàgines descrites dos posicions que no he sabut localitzar, una es un niu de metralladora a mitja muntanya al poble de Garraf, port també important en el conflicte. I una metralladora antiaèria a L’Ermita de La Trinitat, just sobre el que va ser el poble de Vallcarca, i ja pot ben ser que no es trobi res…i es que a vegades amb un replà prou solid per a una maquina que no sabem quina era…ja n’hi hauria prou. Fent aquesta la funció de protecció del port que hem explicat fa escasses línies.

No les podem trobar, sigui per no saber buscar o per haver desaparegut…però elles dos posaran dos punts importants en el mapa que completen d’allò més el sistema que estem descrivint.

Ja a Sitges, farem l’ultima aturada de la defensa del Garraf, tot situant-nos a al Port de l’Aiguadolç, tot trobant el darrer o primer niu del sistema en que ens hem fixat. I es que ell marca l’accés al que eren les platges llargues més properes als penya-segats del Garraf, tot agafant-les de través.

Per dins, es accessible amb certs riscs a través de l’espitllera, trobareu una sala que dona a un passadís que gira cap l’esquerra, quedant aquest cegat al cap d’uns metres, cosa no cal dir que en el moment de la seva construcció no devia passar.

I fins aquí hem arribat, es només un petit tram rocallós, però ja hi hem trobat quatre elements i coneixem l’existència de dos, un d’ells de suma importància en el dispositiu, potser hi trobaríem a faltar alguna bateria de costa, però d’això en tenim a Sitges i Castelldefels.

No cal dir que podríem seguir buscant i analitzant punts, tant cap al nord…com cap al sud, i trobaríem grans exemples, tots ells dignes de ser avaluats, però el fet de que aquesta zona fos ben valorada per la seguretat dels ports, em va fer decidir per ella. Espero que hagueu gaudit d’unes línies que us permetran seguir el dispositiu sense masses dificultats.

Oriol Miró Serra.

4 de Novembre de 2016.

Pots trobar l’article a la revista 36-39 Restes de la Guerra Civil, 05 Novembre Desembre de 2016