El final d’una guerra graciés a una traïció. 1939 – 2016.

Corrien els primers mesos de 1939 i les victòries havien abandonat la república, que encara que malferida resistia només comunicada per mar. Amb un programa de punts ideat per un comunista Negrín que promulgava una resistència a ultrança, tot preveient un més que possible enfrontament a Europa…i debilitament dels feixistes per haver de retirar efectius.

Doncs algú no va saber esperar, sent aquest algú un coronel sense un destacat currículum, però prou llest per manipular suficient gent, saltant aquest de l’anonimat per entrar a la historia com a Coronel Casado, autor real del final de la República Espanyola i botxí de l’esquerra espanyola pactant amb un militar gallec, que només volia manar, i que ni amb aigua calenta marxaria.

20161002_114351
Llegir fa entendre la história, i amb un xic de sort no repetir-la.

I es que ell va ser la cara visible d’un segon cop d’estat dins de la guerra, tot servint-se dels anarquistes d’un cos d’exercit proper, per rematar la feina. Tot anant a negociar amb un enemic que després faltaria totes les seves promeses d’honor militar, però ei nois…, ell ho feia pel bé d’Espanya.

A que ve tot això us preguntareu, la resposta es obvia, l’esquerra sempre trairà a l’esquerra, com ja s’havia apuntat el maig del 37, i com s’ha demostrat ara.

Es cert que no podem saber realment que hagués passat de seguir la guerra, els lleials estaven malferits…però tampoc podem assegurar que de seguir el conflicte no s’hagués produït…això pertany a l’historia-ficció i podeu fer tantes hipòtesis com vulgueu.

Us heu fixat que he dit com s’ha demostrat ara? Per sort amb circumstancies diferents, però anem a fer símils que us faran entendre aquesta tesis.

Ara parlem de govern per definir on cap de les dos bandes te una majoria clara, mantenint les dos una posició ferma. Com parlem d’un lider que sap que no les té totes però que es coherent amb el que han manifestat les bases. Punt aquest que marca una lleugera diferencia respecte el 39.

I com no…ens trobem amb el remei per desentortolligar la situació…la traïció dins del mateix bàndol de les esquerres que veient-se dèbils van a salvar els seus mobles…oblidant qui patirà la seva decisió.

Els nostres avis van patir una dictadura, fam i altres penalitats polítiques…nosaltres patirem un govern servil amb les retallades, tics poc democràtics i al servei del mercat…que tampoc pinta massa gloriós que diguem…i per culpa de qui?

Tots ho sabeu, per culpa de l’esquerra, que sembla que només sàpiga disparar a matar contra ella mateixa, demostrant que qui ho ha fet una vegada…ho farà dos.

Oriol Miró Serra.

2 d’Octubre de 2016.

Text localitzable a 36-39 Restes de la Guerra Civil, 04 Octubre 2016.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s