En aquest numero deixarem el concepte general de fortificació, tractat en els números anteriors, per centrar-nos en el concepte de restitució a través del patrimoni, ja sigui a través de la monumentalització, excavació restauració d’alguns exemples. Centrant-nos especialment en la massa temps oblidada memòria republicana, i més concretament a l’Ebre, sent l’ordre triat de modern a antic en la línia temporal.

Començant així per les actuacions d’aquest setembre de 2016 als voltants de Corbera d’Ebre i Gandesa, on dos han estat les accions paral·leles.

La primera…petita però simbòlica, un petit tòtem en honor a un combatent caigut molt aprop d’on s’ha pogut documentar. Petit però gran esforç traduït en una petita peça de fusta treballada ben propera a la cota 481 o Puig de l’Àliga, retornant la memòria allà on es va donar el fet.

La segona, aquesta molt més espectacular, ha estat l’excavació arqueològica d’un centre de comandament de les Brigades Internacionals, aquest citat en llibres però mai localitzat exactament prop de Molí de Farriols.

I es que sembla que encara sigui noticia una excavació d’aquest tipus, per bé que ja no són noves. I es que sembla que l’arqueologia ja considera terreny propi la darrera Guerra Civil.

Tractant-se de Molí de Farriols, era molt possible que anéssim a trobar el que fou el lloc de comandament de les Brigades Internacionals 13 i 15. Tal i com surt indicat en alguna lectura, com pot ser la de Pedro Mateo Merino, comandant de la 35 Divisió Internacional, esperant trobar una estructura al seu nivell, per bé que en evident estat de deixadesa després de 78 anys.

Expectativa com veiem adequada, i es que la complexitat d’aquest refugi de campanya, tot i no ser de les més complexes que he vist, va més enllà de les simples U Majúscules que es solen trobar…quan no un forat qualsevol d’una sola boca, tenint a més una certa decoració interior, possiblement realitzada a estones mortes per algun ocupant.

Acabant aquesta campanya amb un refugi net i de nou practicable, que de ben segur tindrà futurs usos didàctics sobre el que va passar allà.

Excel·lent resultat com veiem, gairebé comparable a un cas anterior de no masses anys, viatjant fins el 2013 al municipi de La Fatarella. On es donaria per inaugurada una placa als combatents de la XV Brigada i la restauració d’un niu de metralladora, a més d’una pontentíssima campanya d’excavació que va donar prou fruits com per poder explicar com devien ser els combats allà viscuts, incloent-se en les seves troballes un segon niu de metralladora.

Sobre la placa, poc a dir més que la seva importància simbòlica, i es que va ser la primera placa merament republicana després de moltíssims anys. Ara la podeu veure a Raïmats, ja envellida per la meteorologia…cosa que gairebé la fa més bonica.

Sobre el niu de metralladora…ja es una altre cosa, localitzat el 2005 era poc més que un munt de runes…i així continuaria. Per ser recuperat poc a poc per personal de l’Associació Lo Riu fins deixar un quadrat reconeixible com a niu de metralladora, moment en que entraria la Universitat de Barcelona amb idees en aquell moment agosarades.

Doncs aquestes idees van arribar bon port, i es va poder donar per completat aquest potent niu de metralladora, tot refent la trinxera del costat i el seu accés subterrani, fent més entenedor el conjunt.

Tot això sense oblidar una campanya d’excavació on es va trobar prou material de caire bèl·lic, suficient per entendre el final de la Batalla de l’Ebre i negar el passeig de l’historiagrafía franquista, donant la raó a les escasses memòries republicanes. Acompanyant a aquests descobriments la troballa d’un combatent que ha generat la seva pròpia polèmica…i que ara no explicarem.

I de 2013 a 1989, i de La Fatarella a plena Serra de Pàndols, gairebé al punts més mítics de la batalla, la Cota 705.

Trobarem un cub de pedra dedicat a tots els caiguts de la Lleva del Biberó, que sent justos podríem considerar monument republicà per ser aquests els que més van patir les conseqüències de la guerra, però no hauríem d’oblidar que aquella lleva també fou cridada pels franquistes. En qualsevol cas…i com he dit…per la cruesa del que van viure aquells nois de 17 i 18 anys en les files republicanes, ho considerarem monument republicà.

El que si ha esdevingut merament republicà, i a escassos metres del cub, just a l’entrada de la gran terrassa que domina l’escenari de la batalla, es un llenç de paret que mica en mica s’ha anat omplint de plaques, totes elles republicanes. Divisions espanyoles, Brigades Internacionals, sindicats i altres han estat reconeguts. I atacats per vàndals que, o bé no saben el que representa, o bé ho saben massa bé i per això fan el que fan.

Ara seguirem a Pàndols, però anirem molt enrere, tant enrere com la batalla mateix, cosa sorprenent de per si, que ha sobreviscut fins els nostres dies sorprenentment.

Segurament el conegueu, a la Vall Closa, vall que de fet fou campament de les unitats que a Pàndols varen lluitar, i que va ser realitzat durant la batalla mateix. Cosa relativament sorprenent però no inusual.

Es una petita piràmide esglaonada amb noms de combatents morts, sigui a l’Ebre o en altres fronts, als que s’uneixen frases al·legòriques a la victòria republicana que sabem que no va ocórrer, i que com hem dit va sobreviure sorprenentment a la Postguerra. Si que va patir algun atac…però mai definitiu, deixant algun dany que seria restaurat després.

Restauració aquesta feta un any 2001, en que les paraules Memòria i Històrica no sempre anaven juntes, i que un grup de grillats va dur a terme. Dic grillats si…però grillats en elogi, i es que van fer el que ningú havia fet, rescatant d’un oblit perillós aquesta petita joia ( http://www.nodo50.org/age/monolito.htm ). I es que de fet es van avançar molt als que vindríem després, salvant per a nosaltres, tots…., el que potser hauríem perdut.

Aquests no són els únics casos direu, ho sé, oblido monuments a Flix, petits plafons a la Cova del Betlem i altres que ben segur desconec. Però es que no arribem a tot, ja sigui per desconeixement d’ells…ja sigui per altres motius més de text.

Tots ells necessaris, ja que tots sabem que de l’altre banda en tenim i en teníem de sobres, ben segur que en coneixeu més d’un. Monuments que com vaig dir en una editorial anterior, s’han de conservar, sent per mi el fet d’igualar els monuments republicans una de les línies a seguir per recordar als massa temps defenestrats sota l’apel·latiu de «Rojos».

Oriol Miró Serra.

29 de Setembre de 2016.

Text localitzable a 36-39 Restes de la Guerra Civil, 04 Octubre 2016.

Alguns d’aquests espais foren mostrats amb recreadors el 24-9-2016. Llegeix aquí.