Faió, 30 de Juliol de 2016 a peus de la cua del pantà de Riba Roja, tot llest per al que es per al moment la recreació de Guerra Civil Espanyola més gran i important de la península, i que acull prop de 200 recreadors amb diversos medis tècnics.

I es des d’aquestes línies, tot aprofitant que hi vaig anar de coordinador d’un dels grups assistents, concretament el Regiment Pirinenc N 1, i així sabreu com va un d’aquests esdeveniments des de dins, i com que hi ha molt a explicar…més val que comencem ja mateix.

El primer, encara que sembla molta gent no hi pensa, sol ser el muntatge del teu expositor. En el nostre cas un tendal amb un xic de mobiliari i complements adequats a l’època. I es que mai heu d’oblidar que el vostre campament ha de ser tan funcional com sigui possible, sense sortir de la fidelitat històrica que representeu. Sent ajuda per això la música…el mobiliari i vosaltres mateixos.

La segona fase…aquesta ben actual. Passar per on està la Guàrdia Civil actual. Ella us repassarà la documentació de l’armament inutilitzat, posant una senyal ben visible que acredita que aquella arma es plenament legal i pot recrear.

Pot semblar un formalisme no gaire divertit…però és imprescindible, i es que no oblidem que aquell dia corren «lliures» vora 200 antigues armes, i això pot portar suspicàcies en medis contraris a esdeveniments així.

Tercer preliminar, i no per ser últim el menys important. Recollir les acreditacions dels teus companys, i amb ella els tiquets per als menjars, i es que en aquestes recreacions es procura que l’única preocupació del recreador sigui fer bé la seva feina. Incloent si cal un lloc per dormir.

I si aquest vol quelcom millor ja es feina seva, però ell sempre sap que té uns mínims coberts. Arribant fins aquí el que la gent no sol veure d’una recreació.

Ara si…entra tothom i es troba tot el que envolta una recreació. Campaments d’època, fira de militaria, recreadors passejant, un camp de batalla preparat per després…i tot això sent visitable al voltant d’una barra de bar, que farà que no tingueu temptacions d’anar al poble a refrescar-vos a risc de no tornar…i perdre-us la recreació matinal, en la qual no entrarem ara en detalls.

I mentres feu tot això podreu preguntar sobre qualsevol cosa del nostre equip, fer-vos fotografies amb o sense nosaltres, però sempre dins d’un entorn que per unes hores us traslladarà a un passat no tan llunya.

Ara es un dels moments en que els visitants no esteu, i es que mentre alguns companys es queden al vostre servei. Altres anem a les reunions de batalla, on es defineix el guió, qui fa que, els moviments i amb qui es coordina. I tot això per que veieu un espectacle tan fidel al fet històric que representem. Allunyant-nos del que masses persones diuen, que juguem a la guerra, si que tenim vocació de públic, i gaudim del que fem, però mai juguem a la guerra. Rere aquests uniformes i moviments hi ha moltes hores d’estudi que mai ens cansarem de reivindicar.

Amb tot…ja he arribat a la primera recreació, la del matí. Tradicional de fa uns anys, i que sol consistir en el desembarcament de les forces republicanes que empenyen a les tropes revoltades a les trinxeres. Aquesta vegada sent els atacants tres columnes, només una de les quals travessava el riu en barques tan semblants com es possible a les del 38. Tot amanit amb un parell d’avions que simulen atacs aeris sobre els que creuen. Tot plegat una acció que donarà sentit a la gran recreació de la tarda, havent de dinar encara.

Dinar més que merescut i que deixa hores ben bones per a descansar i resistir com es pugui els gairebé 40 graus de temperatura que allà poden caure, però que amb un riu aprop o bones ombres s’aguanta força bé. Tornant-se a reactivar vora les 5 de la tarda. Moments en que alguns anem a la reunió de batalla prèvia a la de la tarda, que com ja hem citat es vital. Un cop realitzada anirem a explicar als nostres que hauran de fer i ja els anirem reactivant cara a les set, en que haurem d’estar llestos.

Batalla, aquesta des de la primera edició, que començaria a les 7 de la tarda i que començaria des del punt en que ho havíem deixat al matí. Tot aconseguint entrar en posicions franquistes, malgrat que seriem rebutjats d’elles gracies a l’ajuda d’artilleria, aviació i un contraatac de la Legió, que s’enduria per davant el tanc republicà i moltes de les tropes que havien entrat a les trinxeres. Donant per acabada la batalla amb la «misteriosa» resurrecció de tots els «morts», jo entre ells. Acabant aquesta batalla amb la ja clàssica rendició d’honors als dos bàndols, més les posteriors abraçades i converses amb amics i companys que es poden formar després de tants anys.

Restant ja de la jornada poques hores, aquestes es van omplir explicant les circumstancies que cada un podia haver viscut a l’ombra de la barra del bar, tot refent el liquid perdut fins l’hora del sopar comunitari.

Sopar aquest que sempre s’aprofita per l’entrega del records als que han assistit per primer cop i als grups participants. Sent també el moment per passar algun treball relacionat amb la batalla de l’Ebre, sent aquesta vegada un documental, i un darrer castell de focs sobre el riu de gran espectacularitat.

Així doncs, i després d’aquestes línies, veiem clar que la recreació es més que «jugar a la guerra», darrera seu hi ha companyonia, estudi i ganes d’ensenyar. I us puc assegurar que si us agrada la història, i assistiu a un d’aquests esdeveniments, en sortireu contents.

Oriol Miró Serra.

7 d’Agost de 2016.

Text localitzable a 36-39 Restes de la Guerra Civil, revista digital. Descarrega-la aqui.