80 anys de la Guerra Civil, i encara molt per tractar.

Aquest mes s’hauran complert 80 anys de l’inici del conflicte que anomenem Guerra Civil Espanyola, que no volia pas esdevenir guerra però que ho va acabar sent per haver fallat el cop d’estat. Conflicte que es va allargar quasi tres anys i que deixaria malferit aquest país, físicament i anímicament. I totes dues han de ser tractades, ja que ignorar-les seria un pecat històric de conseqüències imprevisibles. Esdevenint com tractar-les un autentic repte.

Són les físiques potser les més fàcils…anant aquestes des de encara tones de material escampades per tot el país, a centenars que quilometres de trinxeres i runes que ens poden explicar que va passar, si es que estem disposats a escoltar-les. Tenint per això l’arqueologia que ha entrat amb força. Ciència aquesta que ha recollit el testimoni, si es que no treballen junts…, de no poques associacions i particulars que ja intentaven donar sentit al que tenien vora casa seva, malgrat no sempre estar ben acompanyades per les institucions.

granades
Velles granades Lafite vora el Riu Sec, 78 anys i encara poden ser perilloses. Sempre la precaució per davant.

Són aquestes trinxeres i materials les que ens aclareixen els fets, recollits amb anterioritat amb llibres més o menys intencionats cap un o altre bàndol. Els quals s’han de saber interpretar a vegades, sumant a ells les veus dels pocs testimonis que encara resten, sense oblidar els vells arxius militars, les que estan afrontant un estudi que tot i arribar tard, no ho fan tan tard com per que això sigui un desastre de desmemòria.

Essent necessària doncs, un exercici de paciència necessària amb aquesta gent que ve a ajudar als que ja hi eren, per bé que aquest missatge no es sempre ben entés, i amb certa raó…, per aquells que van portar la lluita per la memòria abans que ells, no sempre sense dificultats.

La ferida anímica si que es més delicada, ella la podem veure il·lustrada amb la recent polèmica pel monument al mig del Riu Ebre al seu pas per Tortosa. Malgrat que si rasquéssim un xic més ho veuríem a molts pobles catalans i de la península.

tortosa
El monument de la polèmica a Tortosa. El seu destí es va decidir en referendum.

Dos eren les postures…malgrat que en realitat són tres, havent de tenir clar que molts dels monuments són de postguerra i només dedicats als morts d’un bàndol.

Deixar els monuments allà on siguin, pervertint-se el seu significat amb simplificacions massa banals…i de fet una condemna a mort. Deixar-los en el seu entorn i explicar-los i mueseitzar-los…o retirar-los a un museu on haurien de ser museïtzats. Sent sotmesos a consulta dels Tortosins aquestes dos ultimes opcions.

La primera…la de deixar-los al seu lloc, sense cap explicació es per mi un crim històric. I es que la Guerra Civil no s’ha explicat més que amb grans frases grandiloqüents i estudiades per dos bàndols. Provocant passions que porten a radicalismes destructius pels dos cantons, ignorant el valor històrica i a moltes vegades d’ajuda als historiadors. Ells poden traçar recorreguts d’unitats senceres gracies a ells, o saber on van caure alguns pilots, situant a lloc alguns fets lleugerament descrits en llibres. I no emmarcar-los en el correcte passatge històric seria com a mínim greu.

Segona, deixar-los allà, tot sent museïtzats i explicats. Idea aparentment bona…si no fos per la gent. Tots contaminats per les nostres simpaties, entorns familiars i entorns de vida…, aquesta museïtzació sempre serà sospitosa de tergiversació. Tot descuit en l’explicació serà interpretat com un intent de maquillatge i tot error serà atribuït a poca seriositat i a la desmemoria de la transició. Entrant de nou en una nova polèmica.

I la Tercera. Treure i esperar museïtzació. Pot semblar bona sens dubte…estan protegits contra vandalismes inoportuns…estan més o menys ben explicats…Però perden el context. A Tortosa van aprofitar un vell pilar de pont, a Gandesa es al Coll del Moro on Franco va dirigir la batalla, les esteles dels pilots de La Còndor són on el pilot va morir…tots són allà per alguna raó…i es allà on han de restar, a humil opinió d’aquest editor.

Així doncs…quina es la solució? No us puc respondre…vivim en un estat d’opinió que cap es bona…uns per tova…altres per massa dura. No sent solució en cap cas retirar-los sense més, esborrar una part de la història ja ho van fer els feixistes durant quaranta anys…i nosaltres no hem de ser com ells.

Restant doncs trobar una solució, que no convencerà ningú…ja ho sabem…però alguna cosa hi hem de fer…i jo no goso dir quina, ja que hi veig avantatges en les dos darreres…

Oriol Miró Serra.

19 de Juliol de 2016.

Text localitzable a la revista digital 36-39 Restes de la Guerra Civil.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s