16 d’Abril de 2016, primera recreació de Lopera, i com no, hi he volgut ser malgrat les distancies. Molts eren els arguments favorables, però potser el principal era aquest, viure l’energia que sempre desprèn una primera recreació que ocuparia tant els racons més cèntrics de la localitat, com els espais històrics de la ja llunyana batalla de desembre de 1936.

Aquesta recreació tindria el primer acte al matí, a la plaça d’armes del castell, sent aquest sens dubte un excel·lent decorat pel que anomenem «Museu Viu».

Aquest es caracteritza per ser un seguit d’escenaris de recreació, com poden ser una tenda col·lectivitzada, una central de transmissions, un blindat o un parapet defensiu, per només citar-ne quatre, on els recreadors interactuen i donen vida a un escenari que sense ells seria mort.

A més aquest espai comptava amb un xic de paradetes on es podia adquirir des de llibres a peces d’uniforme, tot passant per altres curiositats…, o una excel·lent maqueta que explicava com va anar la batalla que recrearíem per la tarda.

Doncs resulta que fou un èxit, aquesta barreja de lloc espectacular, escenificacions ben fetes i un xic de mercat va esdevenir una barreja que va atraure moltíssima gent, que per uns moments es traslladava al 1936, tot resultant aquesta una immersió d’allò més instructiva. Si fem cas dels comentaris i vivències que vaig sentir i viure durant el matí.

Anem a la tarda!. La batalla, de per si el més esperat per al públic, i més quan es fa en un paratge prou estimat per ells als entorns de la fortificació del Arroyo Salado, que a més es el paratge històric on es va esdevenir part de la batalla.

Aquest espai havia estat arreglat per l’ocasió, tot creant nova trinxera o arreglant amb sacs la ja existent de formigó. Resultant així un espectacular escenari en que particiapriem amb un uniforme diferent al nostre pirinenc habitual, i es que allà no hi va ser, motiu pel qual ens van passar al franquista batallón de Cadiz. Canvi un xic antinatural per a nosaltres, però que vam acollir prou bé gracies a la voluntat d’ajudar a una gent que comença.

En aquesta batalla no hem d’oblidar els recreadors, una bona barreja de veterans amb novells que crearia una batalla d’allò més espectacular, on regnava per damunt de tot el blindat BA 6, que malgrat tot tindria trist final tot acabant «destruït». I es que no hem d’oblidar que parlem d’una recreació, i que malgrat tot el soroll, trets i pirotècnia…ningú es víctima i tothom ressuscita després.

I es que mai hem d’oblidar que la recreació es i ha de ser una activitat cultural que apropi la historia a la gent, com de fet així va ser en aquell llarg dissabte que encara no havia acabat, tot restant tres activitats.

La primera seria el passi d’un curtmetratge local, a la qual seguiria un ball d’època breument interromput per un concurs d’uniformes que seria aprofitat per explicar el Regiment Pirinenc, associació a la que pertanyo, que tot i no ser el seu escenari natural va ser molt ben acollit, malgrat caure molt lluny el nostre escenari natural.

Acabant ja la jornada entre rialles i converses entre vells amics i coneguts que ens retrobàvem.

Però, això ha estat dissabte, i estem lluny de casa, motiu pel qual haureu deduït que hem de tornar, com així va ser.

Però aquesta tornada no seria directe, ja que aprofitaríem per fer alguna visita patrimonial tot aprofitant que érem allà. I si bé ja havíem vist l’imponent castell i la imponent fortificació de formigó, ens quedava una que no podíem deixar enrere.

Aquesta era el Santuari de la Virgen de la Cabeza, a Andujar. Escenari d’un dels setges més afamats i salvatges de la passada Guerra Civil. Aquest dut a terme pels republicans contra vora 300 guardies civils amb les seves famílies.

Fou una visita sorprenent, primer per la distancia a recórrer, i es que la féiem molt més propera a la carretera principal. Després pel tamany del santuari, evidentment reconstruït després de la guerra, quedant només una zona que recorda la destrucció del noble edifici, ara reconvertida en la zona d’ofrenes.

Així doncs, i ara si, vam tancar la nostra visita per terres andaluses. Que no se als meus companys, però a mi em va resultar d’allò més didàctica, permetent-me conéixer un front llunyà al meu habitual, iniciant ja la tornada per veure els nostres, que ganes no en faltaven!

Oriol Miró Serra.

20 d’Abril de 2016.