Ha estat avui 17 de Març de 2016, a l’espai La Guerra en España, que m’han donat l’oportunitat d’explicar la meva visió d’aquesta Batalla.

Escolta i descarrega l’entrevista clicant aquí.

Una de tantes visions, per que tal com jo la veig en clau potser més catalana, hi ha altres que la veuran en clau més espanyola.

En ella intento situar la Batalla de l’Ebre tant en l’espectre militar com el polític. Barrejant-se molt sovint aquests dos en el transcurs de tota la Guerra.

Podríem citar un dels casos que dic en aquesta entrevista, sent aquest el de deixar 8 cossos d’exercit a la defensiva rere els consecutius cinturons defensius de Catalunya, enlloc de llançar una ofensiva d’incert final més destinada a desencallar la imatge de saturació que la república començava a tenir. Ara us ho raono.

Deixar Catalunya a la defensiva, amb contacte amb l’única frontera realment segura, tot abandonant als propis recursos la zona de Madrid València, només alimentable per mar, hagués permés proveir a l’exercit de manera efectiva, i qui sap si fins i tot permés enllaçar amb el més que possible conflicte mundial.

Però no…València s’havia de salvar, i es fa creuar el riu a les en aquell moment millors unitats militars republicanes, a més l’aviació tampoc apareix de seguida, deixant morir aquell efecte sorpresa i permetent a un enemic franquista enviar tot el disponible allà. Entrant així en una batalla de resistència que sabem que no va acabar bé. Tot desfent les forces davant de qualsevol atac, com així es va demostrar quan els franquistes comencen l’atac sobre les nostres terres pels voltants de nadal.

I València es va salvar, però qui va salvar Catalunya iniciada aquesta ofensiva franquista? Ningú, quan Catalunya es veu envoltada i atacada, no hi ha cap maniobra comparable a l’Ebre que provoqui el que l’Ebre va provocar. Un moviment de tropes generalitzat que parés la ofensiva, com havia passat a València. I no s’hi val dir que ja no hi havia recursos, o que les línies eren molt estables, aquí a Catalunya vam travessar un riu amb 60.000 en una nit, maniobra considerada impossible segons molts manuals.

Es per aquests motius que no pocs historiadors tenen dubtes sobre la lleialtat de la República sobre vers el territori català, i es que altre vegada va ser sacrificat per salvar els altres.

Vindria a ser com la ofensiva de Mallorca, a l’inici de la guerra, les forces vingudes de València i Catalunya arriben a lluitar a l’illa, però són retirades. Retirades en un moment en que si haguessin arribat més homes entraven bé a la capital balear, i es que les defenses franquistes no estaven tan completes encara.

Però no, es dona l’ordre de retirar-se, alguns diuen que la raó es el temor de certs polítics a que el nacionalisme català en sortís reforçat, altres que la desorganització no ho feia possible.

En qualsevol cas, sigui la raó que sigui, es va entregar als franquistes un portaavions dels que no s’enfonsen…i des del que tant mal es va fer a casa nostra. Preguntem-nos si haguessin estat possibles tants bombardejos a les nostres ciutats…Preguntem-nos si dominant l’aire les rutes de proveïment haguessin estat més segures…I el temor a un desembarcament franquista hagués pesat tant?, són moltes les preguntes que ens podem fer.

I si Mallorca es va entregar sense lluita real per motius polítics, la meva opinió crec que ha quedat ben clara…ja direu la vostra.

Oriol Miró Serra.

17 de Març de 2016.