Seguim als entorns de Coll de Balaguer, seguint propers al ja explicat Fort de Sant Felip, traslladant-nos aquesta vegada en la defensa contra els abans temibles pirates. Tot situant-nos a la gairebé desapareguda Torre del Torn.

Situada a damunt de l’Illot del Torn, sortint rocós de la Platja del Torn, aquesta fou construïda el Segle XVI pels Ducs de Cardona i sobrevisqué fins el 1813, en el transcurs de la Guerra del Francés, moment en que fou destruïda i caigué en una ruïna que l’ha tractat molt malament.

Malgrat tot, aquest abandó no l’ha fet desaparéixer del tot i si ens acostem a ella veurem prou elements que ens permetran reconéixer elements constructius.

Hi haurem arribat des de peu de platja, tot pujant fins al cim d’aquesta pedra de 16 metres, haurem superat un parell de replans i un estret a la roca entre ells que s’ens obre a la dreta, tot fent momentàniament més estret el «camí», arribant ja sota el que era la torre.

Ben aviat veiem el que era el seu primer element defensiu, i es que veiem que entre l’accés i el replà hi ha una paret de quasi 2,5 metres que es pot grimpar, i que si bé no es un fossat com tots imaginem, si que eleva l’accés a la construcció, com de fet era en gairebé totes aquestes construccions.

Un cop dins, ens trobem en un primer nivell que superarem mitjançant quatre graons que ens duran al que era el centre de la torre. Es allà on veurem els murs d’aquesta torre de forma cilíndrica, essent reforçat el seu interior per sis mur que descriuen tres radis, anant a confluir cap al centre, creant així una estructura ben forta en cas d’atac.

Resta per això una mena de pati central, que possiblement devia ser l’accés cap una possible terrassa de combat, que vistes les seves restes ni ens podem imaginar. Essent realment unes restes més aviat escasses i que poc ens diuen de com era.

Malgrat tot, i de cara a intentar que visualitzeu com podia ser he intentat «refer» el que devia ser aquesta torre, triant com a model la Torre d’en Montgó, a l’Escala, construcció de 1589, i per tant possiblement coetània a la que ens ocupa.

Aquesta, al contrari que la nostra, no s’empara en un sortint rocós que li fa l’alçada defensiva, de manera que ens trobem un primer nivell que potser al Torn no va fer falta, de manera que no li he posat, arriscant-me a una imprecisió per la qual ja us demano disculpes. Sent en qualsevol cas un exercici que us pot fer veure d’altre manera aquestes quatre pedres que hi veiem ara, tot donant-vos una dimensió inesperada que espero que en gaudiu.

Oriol Miró Serra.

14 de Març de 2016.