Òbviament no serà realment, però si sobre el paper, i es que aquest hangar es prou bo com per fer aquest experiment d’imaginació.

El primer de tot es situar l’Hangar com el que és, un dels pocs casos que conec que encara perviuen, si més no en els aeròdroms catalans, dels quals el de Sant Julià es un dels més destacables, per bé que avui em centri en només l’hangar. El trobareu a la carretera de Vilalleons a Sant Julià de Vilatorta, gairebé al punt quilomètric 1,5, a la vostra esquerra tot anant vers Vilalleons, proper a ella però amagat per una vegetació prou frondosa.

En ell us trobareu un replà tot flanquejat per restes d’antics pilar tot indicat amb un plafó que us indicarà les mides, detalls constructius i utilitat d’aquesta en aparença irreconeixble instal·lació. Aquestes dades són uns 23,5 x 50 metres, 15 pilars per banda, estructura metal-ica recoberta amb lona verda com a sostre i que s’hi fabricaven els coneguts Katiusques o Tupolev SB-2, pertanyents ells a l’aviació republicana, dades sens dubte que ens ajudaran a entendre el que tenim davant.

Ja situats tant en el lloc com en utilitats i estructures ens posarem a la feina, tot fent una primera mirada que es pot aprofitar per prendre mides aproximades tot comptant passes, a més de comptar els pilars per banda, que us puc assegurar que a mi me’n van sortir tretze, fruit d’un possible error en comptar.

El següent va ser acostar-me cap als pilars seleccionats per intentar entendre que tenim davant, tot i que ser gairebé tots iguals cap d’ells està sencer i algun ha desaparegut, restant només la plataforma que salvava el desnivell, de manera que triar el pilar adequat no deixava de ser important, resultant no treballar amb no només un al final.

Fruit d’aquesta observació neix un esquema que vol ser prou fidel, sortint-ne una estructura triangula de 1,20 metres d’alt x 1,5 de llarg, essent un dels seus costat un angle recte que acaba pla, tot destruint el triangle imaginari. D’un gruix aproximat de 50 cm, ja que reconec haver oblidat mesurar, aquesta estructura resulta no ser solida, ja que veiem en alguns marques de forats que devien aguantar part de l’estructura, de la qual en sobresortia i en sobresurten un parell de bons cargols, sens dubte destinats a aguantar el bigam metal.lic ja comentat.

I no s’acaba aquí, veiem que dels pilar en sobresortia un mur de ciment que devia arribar al metre, i que anava de pilar a pilar, tot creant un recinte tancat que encara no ha desaparegut del tot, essent ara si el final de les nostres observacions, restant plasmar en paper el vist, tot fent dosi de lògica i imaginació, ja que a falta de documentació es el que ens queda, tot esperant que aquesta resulti el més respectuosa amb la realitat. Cara a oferir-vos una imatge el més real possible.

Resulta complicat podeu pensar, però no ho es tant, de fet es aplicar el sentit comú i la lògica, a més d’una bona dosi d’informació, malgrat aquests factors poden estar influïts per l’estat d’ànim, el cansament o la falta de «entrenament», però a tot s’arriba, tot es qüestió de temps. La qüestió es que si us agrada ben segur que ho feu, i potser descobriu un món d’allò més atractiu, i que tot i disposar de magnífics professionals no resta tan allunyat dels que no ho som, malgrat segur ens falta el mètode que ells tenen.

Oriol Miró Serra.

1 de febrer de 2016.