Notes Gràfiques sobre la Bateria de Montgat

Zones de la Bateria.

La dividirem en tres parts: Zona de Combat, zona de reragurada i casamata de Correcció de tir, tot mostrant aquestes parts amb fotografies il·lustratives.

TEXT EXTRET D’UN DELS ARTICLES D’ORIOL MIRÓ SERRA

El primer pas seria Montgat, on trobarem un impressionant bateria per quatre peces de nova construcció que menysprea totalment la construïda durant la Guerra Civil Espanyola, molt més propera a la costa. Aquesta nova construcció fou realitzada en un turó endarrerit i ja presenta millores que s’estaven veient en el ja present conflicte mundial.

Veiem les zones indicades.
Vista aeria de la bateria amb les zones que descriurem indicades.

Aquestes instal·lacions integrades en un parc presenten dos zones que ben be podrien ser tres. La de reraguarda, a contravessant del turó que es on estaven les instal·lacions de municonament i comandament. I la zona de foc, per a quatre canons a barbeta i correcció de tir un xic allunyada d’ells, les dos zones seran explicades amb atenció en les següents línies.

Ja centrant-nos en aquestes instal·lacions, podríem començar per la de reraguarda, accedint a ella després de baixar per una pista asfaltada que ens portarà a un gran replà asfaltat. Es aquí on no trigarem a adonar-nos que a mà esquerra hi ha una mena de sortint de formigó respecte la paret de cantó mar, també de formigó. Tal estructura ja sembla indicar que allò es quelcom d’utilitat militar o semblant, i de fet ho es, serià l’accés als passadissos i sales interiors, ara tapiat i només visible fent el que no pertoca fer, i més essent aquest un espai que vol ser revitalitzat com a patrimoni per els propietaris del bar de l’interior del parc, que amb sort i si veuen que les intencions són bones no us posaran masses problemes per accedir i documentar…pot semblar poc però no ho es, trobar l’interior com el trobareu no es cap ximpleria i ha de ser preservat cara al futur.

A més, i segons un exusuari d’aquestes instal·lacions i corroborat pels ja citats propietaris del bar, en aquest primer replà es trobava a mà esquerra la casa del comandant de la bateria, avui en runes irreconeixibles.

Tornant a la visita que ens te ocupats, només hem de seguir endavant per trobar un altre sortint de formigó com el ja descrits, aquest reutilitzat a posteriori com caseta de la creu roja i totalment tapiat i inaccessible, poc destacable però necessari passar ben prop seu, ja que allà trobareu les escales que us portaran al nivell superior o de foc, que serà la següent zona a visitar després de localitzar una inscripció al ciment que diu la unitat que va construir aquesta fortificació.

Ja al nivell superior o de foc, trobarem un camí ample que puja cap la nostra esquerra i que esta delimitat per estructures de formigó a banda i banda, es precisament en aquestes que ens fixarem i descriurem amb la major precisió a les següents línies.

Descrivint-ho ràpidament, a mà esquerra trobarem la seva zona de servei, formada per quatre edificacions tapiades que si fa no fa estan davant per davant de les barbetes o emplaçaments artillers. Ara no són accessibles, però coincideixen amb els pous de comunicació que donen als soterranis ja descrits. Essent gairebé amb tota seguretat la zona de recepció dels projectils preparats en zona segura, i que després anaven a la seva arma corresponent.

Emplaçament artiller abans de la restuaració.
Emplaçament artiller abans de la restuaració.

Anant a mà dreta, o mirant cap al mar, trobarem les barbetes. Aquestes grans plataformes de formigó de vora 10 metres de diàmetre més el parapet formigonat que tenen al seu davant, eren la plataforma on es posava el canó. A més, i ja al passadís veurem els calaixons a les parets de la fortificació, que complien la funció d’emmagatzemar en zona segura els projectils ja llestos per ser disparats i que coincideixen si fa no fa amb les portes de les edificacions tapiades. Acabant aquest llarg i ample passadís en una petita circumferència de formigó elevada sobre les plataformes artilleres que encara no he resolt la seva funció.

En conseqüència, i a falta encara d’alguns detalls a veure ja hem deduït que ens trobem en una instal·lació per a quatre canons, dos dels quals encara reposen tot rovellats i inutilitzats sobre les seves plataformes, ajudant en gran mesura a la interpretació d’aquestes instal·lacions actives durant força anys i que vigilaven la costa del maresme.

No acaba aquí aquesta visita, falta poc però prou important per tractar-ho apart. Es tracta de la casamata de correcció de tir, un xic allunyada i cap l’interior de la muntanya. Per bé que tapiada per evitar possibles accidents a través d’algun forat al maó es pot veure la gran sala on hi devia haver els aparells necessaris per corregir el foc dels potents canons, fent-los així encara més efectius. “

PETIT CROQUIS DE LA ZONA DE COMBAT ( ESCALA NO REPRESENTATIVA )

Croquis que mostra el tall de la fortificació, apreciant els dos nivells.
Croquis que mostra el tall de la fortificació, apreciant els dos nivells.

Arribats aquí, i per la informació que m’havia arribat fins no fa tant ens trobabem en una bateria de Post-Guerra i destinada a protegir la costa de possibles desembarcaments aliats.

Però, i aquí es on es complica i si seguim investigant com he fet anem trobant informacions que com a mínim generen el dubte raonable que fos de Guerra Civil o anterior.

Tot seguit adjuntaré material gràfic que he escanejat i que vosaltres mateixos podreu llegir.

En aquest text s'ens cita la bateria i fins a quatre nius, essent un d'ells el que jo havia considerat bateria.
En aquest text s’ens cita la bateria i fins a quatre nius, essent un d’ells el que jo havia considerat bateria.
Veiem un mapa de sistema de focs de la costa entre Vilassar i Mataró, a nés del text que complementa la imatge anterior.
Veiem un mapa de sistema de focs de la costa entre Vilassar i Mataró, a nés del text que complementa la imatge anterior.

Llibre: Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). De Josep Clara i Editorial Dalmau.

Veiem que ens han aparegut dos nius de metralladora, però aquest tema el tractarem després, per ara anirem a un informe fet el mateix 37, concretament en un informe del 30 de novembre del 37.

On trobarem no només que confirma 4 emplaçaments d’Artilleria, sinó el seu armament compost per 4 canons Ordoñez de 150 mm, que no són els que trobem en aquest moment.

Veiem l'armament del 37 a Montgat, i que havia de ser subtituit.
Veiem l’armament del 37 a Montgat, i que havia de ser subtituit.

Per si fos poc trobem que descriu un futur canvi d’armament, com a mínim de 2 d’ells, per un realment modern per la època…però que tampoc es el que trobem en l’actualitat.

Motiu pel qual molt possiblement aquesta bateria ha estat reformada com a mínim per adaptar-la a les peces Krupp de 150 mm que trobem en l’actualitat. Motiu pel qual no podem assegurar que l’aspecte que trobem en l’actualitat sigui el mateix que trobem en Guerra Civil.

Malgrat la imatge no sigui de la millor qualitat, veurem un canó que si no és un Ordoñez s'assembla molt. Aquest instal·lat en el que encara és la bateria de Palamós.
Malgrat la imatge no sigui de la millor qualitat, veurem un canó que si no és un Ordoñez s’assembla molt. Aquest instal·lat en el que encara és la bateria de Palamós.

 

ALGUNES IMATGES DE LA BATERIA DE MONTGAT:

Casamata de Correcció de tir:

Separada de la zona de foc per evitar que el foc dels seus canons li tapi la visió. Servia per donar les instruccions de tir a les peces artilleres.
Separada de la zona de foc per evitar que el foc dels seus canons li tapi la visió. Servia per donar les instruccions de tir a les peces artilleres.

Apreciem dos maneres de camuflatge, una es el sostre amb plantes i l’altre a les seves parets en forma de línies irregulars de colors ocres. No ho hem de confondre pas am grafitis.

Zona de Combat:

Emplaçament de canó abans de ser restaurat.
La zona de combat es on resideixen els canons, ben instal·lats en espais circular protegits per una barbeta de protecció. Aquesta tenia la seva funció de protegir tant els servidors del canó com en canó d’un impacte directe.

Darrere dels emplaçaments d’artilleria trobem una zona de circulació on trobarem calaixons on es disposava la munició preparada per fer foc, aquesta munició arribava a través d’aquestes petites casamates que veiem a la dreta…que connecten amb el búnquer de sota. Que es on es preparava la munició.

Amplia zona de treball.
Amplia zona de treball.

Apreciem que són canons de 1918, cert que per una bateria de postguerra no són els més moderns del món, però tampoc son antics en excés.

Es diu que aquests vells canons KRUPP de 150 mm venen d'antics submarins.
Es diu que aquests vells canons KRUPP de 150 mm venen d’antics submarins.

Una barbeta de protecció en detall, apreciem el camuflatge de les línies en colors ocres.

Camuflatge que no hauria de desapareixer en futures actuacions.
Camuflatge que no hauria de desapareixer en futures actuacions.

Tampoc oblidem que el fet que estiguin en pendent fa molt difícil un impacte directe, minimitzant molt els efectes d’un projectil hostil.

Anem a l’interior del búnquer, trobem petites meravelles com els ascencors que pujaven els projectils llestos a la zona de foc.

Aquest ascencor espera que algú el tracti com patrimoni, que es en que s'ha convertit.
Aquest ascencor espera que algú el tracti com patrimoni, que es en que s’ha convertit.

Al seu interior trobem encara les portes, parets cobertes de fusta per minimitzar explosions internes, passadissos i sales.

Portes de nou inaccessibles, a l'espera que puguin ser tractades amb el respecte que mereixen.
Portes de nou inaccessibles, a l’espera que puguin ser tractades amb el respecte que mereixen.

L’accés al búnquer es fa per la zona de reraguarda, avui tapiades mostren el seu accés cobert per una pantalla de formigó. No fos cas que algun projectil arribes a aquesta zona. Evitant així que la ona expansiva entri dins.

Accés avui tapiat, esperem que en un futur sigui visitable.
Accés avui tapiat, esperem que en un futur sigui visitable.

Zona de Reraguarda:

Molt degradada, sabem que tenia piscina, també podríem ubicar on estava l’edifici del comandament. Resta a contravessant de muntanya, protegida així del tir directe i dificultant l’encert del tir prabolic.

Podem saber quina unitat era l’encarregada d’aquestes instal·lacions.
Podem saber quina unitat era l’encarregada d’aquestes instal·lacions.

També podem saber quina denominació tenia dintre del sistema defensiu.

Perduda en la vegetació trobem la pilona amb la seva denominació.
Perduda en la vegetació trobem la pilona amb la seva denominació.

ELS NIUS DE METRALLADORA, LA DEFENSA DE PRIMERA LINIA.

Trobarem 2 posicions de nius de metralladores a la costa de Montgat. Les 2 si més no curioses en la seva construcció.

Situem els nius a la costa i la bateria a la muntanya.
Situem els nius a la costa i la bateria a la muntanya.
Breu descripció de com podrien ser els nius de metralladora.
Breu descripció de com podrien ser els nius de metralladora.

Parlem de les posicions 70 a 72, i la imatge te origen en el llibre ja citat línies amunt. En ambdós casos se surt dels casos més comuns que he pogut apreciar al llarg de la costa, malgrat que fixar un estereotip en aquest tipus de fortificació no sigui el més prudent.

Niu de Metralladora 72:

Niu numero 72, possiblement s'accedia des de dalt.
Niu numero 72, possiblement s’accedia des de dalt.
Esquema del niu numero 72.
Esquema del niu numero 72.

Tant en la foto com l’esquema apreciem que el segon pis descrit ha desaparegut pel pas del temps i l’erosió, malgrat tot podem veure que permetia realitzar el concepte de foc creuat que s’aplicava en aquestes fortificacions.

Niu de Metralladora 70 – 71:

Vista de Google Earth.
Vista de Google Earth.

D’aquesta fortificació també disposo d’esquema realitzat, per bé que citat com a bateria, arrossegat per la creencia que aixó era la bateria de Guerra Civil, i mancat del llibre que cita aquest parell de cercles com nius de metralladora.

Esquema que denota una progressió en investigació, ha passat de ser bateria a niu de metralladora.
Esquema que denota una progressió en investigació, ha passat de ser bateria a niu de metralladora.

Ens trobem que descriu un passadiís cobert de si fa no fa 20 metres, que no trobarem. Ja ha passat massa temps…, també cita coberta protectora molt dolenta.

Veiem l'accés, peró no la coberta, perduda amb el temps.
Veiem l’accés, peró no la coberta, perduda amb el temps.

I es aquesta coberta la que seria important ara, ja que sense ella no arribo a entendre del tot la seva forma i per tant la seva disposició interior.

Podem datar aquesta fortificació de 1937, no sempre passa trobar una datació exacte.
Podem datar aquesta fortificació de 1937, no sempre passa trobar una datació exacte.

El que si que podem arribar a assegurar es que també permet fer el foc creuat que ja hem comentat.

 

Oriol Miró Serra.

28 de Març 2015.

Anuncis

Un pensament sobre “Notes Gràfiques sobre la Bateria de Montgat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s