El retorn de la XIV Brigada Internacional.

El passat 16 de Juny de 2012, al municipi banyat per les aigües del riu Ebre que és Tivenys, es va restituir una desapareguda lapida en honor a un jove francès que va morir durant la Guerra Civil Espanyola gràcies a l’esforç de l’ associació LO RIU, tot donant cobertura a un veí que ho volia fer pel seu compte, per recuperar una memòria que a tots pertany. Tornant així la dignitat a un espai històric que havia estat profanat faria uns tres anys.Aquest jove de nom Marcel Savoia, natural de Dole i arribat a l’octubre del 1936 a Espanya, ben aviat passaria a formar part de l’embrió de la XIV Brigada Internacional i que es formaria com a tal els darrers dies de Desembre de 1936. Participant gairebé segur en totes les batalles en que va haver de participar aquest conjunt d’homes prominents de terres valones i franceses.Molt possiblement ja hagué de participar a la Batalla de Lopera, ocorreguda en terres andaluses per tal d’estrènyer una mica més el setge a les forces sublevades de Santa Maria de la Cabeza i assegurar de pas la carretera de Jaén, encara aquest en territori republicà.D’allà fou traslladada ja a les rodalies de Madrid, on es sabut que les forces rebels intentaven conquerir Madrid per tal d’aconseguir un ràpid final d’una guerra iniciada el 18 de Juliol de 1936, batalles com la de la Carretera de la Corunya, Majadahona i la Granja foren escenaris on aquesta encara incipient brigada es va anar foguejant per tal d’arribar a un dels seus moments més destacats.Arribà a la Batalla del Jarama gairebé sense temps per reorganitzar-se, les forces republicanes ja s’havien recuperat de l’atac de les forces franquistes i començaven a formar una línia de defensa per realitzar el posterior contraatac. A ells els va tocar l’episodi anomenat “ Lucha en los Olivares “, de gran duresa i on van patir un 40% de baixes en molt poc temps. Reapareixent a l’octubre a Cuesta de la Reina, molt prop d’Aranjuez.Com segur que us haureu fixat…aquesta brigada s’està movent pel centre, i ben segur que us haurà sorgit una pregunta. Que hi fa una unitat del centre a l’Ebre?, ara us respondré, no patiu.Al març del 38, després del fracàs de la Batalla de Terol per part de la república, i després d’un temps per reorganitzar-se els franquistes. Aquests inicien el que es coneixerà per la ruptura del Front d’ Aragó en direcció cap al Segre, Ebre i Mediterrani. La força va ser abassegadora i va empènyer a grans unitats republicanes que van participar a Terol o unitats cridades per tapar forats provocats per l’enfonsament de les línies defensives. Tant es així que es pot situar amb precisió la brigada que ens ocupa defensant els entorns de Casp a mitjans de Març, junt a altres unitats de la 35 Divisió republicana. Cal dir que aguantarien uns dies, però la força de l’atacant segueix sent tant gran que al final travessarien l’Ebre per Mora d’Ebre juntament amb la 45 divisió, establint-se en l’ Ebre un dels limitis de front que duraria alguns mesos. Moment en que es reorganitzarien unitats, produint-se fins i tot canvis de divisió. Aquest és el cas de la XIV Brigada Internacional, que passa de la 35 a la 45.En aquestes circumstancies trobem unitats d’aquesta XIV Brigada a Coll de Som, un xic més amunt de Tivenys i on enllaçava amb 9 Batalló de Carrabiners a mitjans d’ Abril del 38.Es aquí quan podem ubicar la mort de Marcel Savoia a l’edat de 22 anys, segons sembla mentre feia guàrdia i per un tret disparat des de l’altre banda de riu, la data exacta és com a mínim molt difícil, però si el més, ja que després durant el mes de Maig, la 45 Divisió es repartiria entre Ginestar i el Mar, movent-se la XIV Brigada dels entorns de Tortosa i acabant a la zona de Campredó ja al mes de juny com ho demostren els grafitis trobats i conservats a la Torre de Campredó, com es va poder veure en els actes de LO RIU del diumenge.Arribats a aquest punt, malgrat haver perdut un dels que podria ser fil conductor d’aquestes línies com ha estat el jove soldat, val la pena seguir amb l’historia de la XIV Brigada, ja que encara ha de participar en el que serà la Batalla més gran de tota la Guerra, essent un dels seus dels batallons el protagonista d’un dels moments més salvatges i desgraciats de tota la batalla.Just abans de començar la Batalla de l’Ebre la brigada constava de quatre batallons ( 53,54,55,56 ). Potser el més conegut ara es el que correspon al numero 53 que rebia el nom de Comune de París pel fet de ser els encarregats de la maniobra de distracció per Amposta, els altres rebien els noms de Vailiant Couturiere, André Marty i Henry Barbusse i si bé no participarien en aquesta maniobra participaran de ple en alguns dels episodis més sagnants de la Batalla de l’Ebre.Centrant-nos ja en la maniobra d’Amposta, aquesta va ser una maniobra de diversió de la maniobra principal de la batalla i es dugué a terme en una petita franja de terreny al nord d’Amposta per la zona de Font de Quinto. Travessarien el riu la nit del 24 de Juliol i conqueririen un terreny definit per un dels canals laterals del riu i prop de dos quilometres de llarg. Una vegada sorpresos els franquistes van començar a reduir aquesta bossa obligant a repassar els pocs que van sobreviure la nit del 25. Morint el seu comandant Carlos Zarra i comissari Francisco Parra i fent-se càrrec de la retirada un capità que va acompanyar a un 14% de soldats que van sobreviure, altrament dit…van caure un 86% d’efectius de tot un batalló i una companyia d’un altre batalló. Realment parlem d’un índex de mort com poques vegades s’haurà vist.Malgrat aquest desastre, la seva trajectòria no acabaria aquí, cert que com aquell que diu s’ha perdut un batalló dels quatre que te una brigada, però l’Ebre demanava homes i encara en quedaven per anar a cobrir una zona relativament tranquil•la com era la Vall del Riu Canaletes, podríem pensar que els comandaments van tenir certs miraments amb aquesta unitat, però no hi havia temps per miraments en aquells dies. Trobarem aquesta brigada els darrers dies abans de retirar-se a la dreta de la XV Brigada en plena Vall del Riu Sec, en ple centre d’ofensiva franquista i rebent tants cops com els seus camarades de parla anglesa. Només retirant-se del front per les conseqüències del Pacte de Munich, en que la república es comprometia a treure d’Espanya tots els combatents estrangers. Retirant-se d’Espanya només 838 efectius francesos, belgues i holandesos, deixant companys com Marcel Savoia, que no deixa de ser l’objecte d’aquestes línies.Com veiem, el nostre protagonista ha tornat, i torna de mà d’un company de brigada de nom Alix Macario, natural de Cogolin. Que es veuria lluitant amb les forces de l’ FTPT de la resistència francesa pel qual obtindria el grau de tinent de l’exercit francès i que seguiria actiu tant en política i associacions d’antics combatents de la resistència.Com veiem, ens trobem davant d’un lluitador que no havia oblidat la seva trajectòria i que recordava que en Marcel Savoia havia estat enterrat a Coll de Som en un cràter de bomba de 500 Kg i que recordava que com a senyal hi havia deixat un cubell enterrat amb la nansa cap a dalt. Detall clau per la identificació del lloc.Trobat el lloc, i posant-se en contacte amb l’ajuntament de Tivenys que no va posar impediments en posar una lapida just al lloc on va morir el seu company, que va recuperar un nom i obtingué un digne lloc d’enterrament l’any 1987.

Conegueu vestigis de la XV Brigada Internacional.

Oriol Miró Serra.30 – 10 – 2012.