Fortificacions al Maresme, Arenys de Mar.

Iniciada la Guerra Civil, quan el front queda ben lluny de Catalunya i aparentment no hi ha perill per la població civil, apareix el risc dels atacs navals i fins i tot plana l’amenaça d’un desembarcament per part franquista a les costes catalanes. En conseqüència s’emprengué un procés fortificador per tota la costa catalana.
Com suposarem, agafar tota la costa implicaria moltes pagines i em centraré en dos petitissimes zones del maresme per mostrar un exemple. Seran Arenys de Mar i les poques restes d’una bateria d’artilleria a Montgat.
Centrant-nos ja al que anem a tractar i a la vila d’Arenys de Mar, ens hem de dirigir passat el port, just al replà que serveix de zona d’aparcament de la Platja del Cavalló. Allà ens hem d’acostar tant com puguem a la via del tren i anant cap a la sortida del túnel. Sense entrar a la via i just sota el sortint rocós que salva el túnel ferroviari ja trobem el primer element.
Malgrat estar recobert de vegetació no us serà difícil localitzar un petit niu de metralladora al qual s’entra per darrera seu, tot passant per un passadís espitllerat per a fuselleria. La Sala principal, amb espai just per una metralladora, però dotat de diverses espitlleres permetia cobrir un angle de 180 graus. Resultant així una posició de gran interès estratègic que permetia cobrir la línia de platja amb gran eficàcia en cas d’haver-se necessitat.
El següent punt a tenir en compte es darrera seu, passades la via del tren i la carretera, sostenint-se en un equilibri gairebé miraculós sobre el talús creat en el Turó del Portinyol. Ben segur que ho heu vist d’anada al primer punt visitat, es fàcil, es tracta de dos grans masses de formigó amb petites espitlleres per fuselleria, més grans espitlleres per armament més pesat.
Val la pena acostar-se a ells, per arribar-hi heu d’accedir a una urbanització a la qual s’entra per la N II direcció Canet i anar a buscar l’Avinguda del Portinyol, que es el carrer més exterior. Deixant el vehicle aparcat en la corba més exterior i propera al talús trobareu fàcilment els sostres d’aquestes masses de formigó. Si bé la fortificació que dona a Canet no vaig trobar la manera d’accedir-hi, si que vaig trobar-la per accedir a la que dona a Arenys.
Tot tenint en compte que hem accedit per una espitllera amb un calaixó de ciment sota seu, gairebé amb tota seguretat per metralladora, trobem dos compartiments gairebé bessons. Si vaig contar bé trobem cinc obertures de fusell més la de la metralladora ja citada. Unides entre si per un passadís posterior que les unia entre si. Tot plegat un espai molt recomanable de conèixer, sempre amb total precaució, ja que moltes vegades i aquesta no es excepció, aquesta mena d’edificacions han resultat ser utilitzades com allotjaments, vestuaris o coses pitjors una vegada ja oblidades les seves funcions passats els anys.
D’allà, i vistos aquests elements, recomano baixar vers Barcelona, tampoc massa, només fins l’àrea comercial als afores d’Arenys de Mar. Allà no us serà difícil deixar el medi de transport amb que hagueu vingut i la Platja de la Picòrdia.

Picordia
Fortificació de la Platja de La Picordia o La Musclera, ben camuflada amb la roca natural.

Ja en ella camineu direcció Canet tot anant a buscar un altre túnel ferroviari que travessa la Punta del Canyadell. A la mateixa sorra i poc abans de la punta rocosa trobareu un niu de metralladora, construït amb i enganxat a la pedra del terreny sobre la sorra el devien fer de molt fàcil camuflatge cara a reconeixement. Ara per desgracia seva no ho seria tant…l’erosió de la sorra provocada pels anys i els diversos ports esportius que s’han fet amb posterioritat el fan destacar per sobre de la sorra. Mostrant així un pilar que encara ara desafia les onades mentre aguanta aquesta estructura de ja vora 75 anys d’antiguitat.
Encara que de difícil accés, es possible accedir-hi, mostrant així una humil però practica fortificació que cobria 180 graus.
Cal dir que just a l’altre banda de les roques, i ja mirant cap a Caldes d’Estrac mentre cobreix la línia de costa, trobareu un altre niu de metralladora al qual no vaig poder accedir. Sembla ser que en aquesta zona les corrents son molt capritxoses i depenent de l’època aquest es inaccessible. Us animo a mirar d’arribar-hi quan es pugui, malgrat no haver-hi estat, ben segur que us donarà una visió més completa del sistema de focs creuats en que es basava la defensa costera.
Si recordeu bé el principi d’aquestes línies, encara ens queda una zona per visitar. Es tracta de la bateria d’artilleria de Montgat, la trobareu a la platja, entre la sorra i una mena de parc just davant del túnel ferroviari de Montgat.
Si bé el seu entorn ha estat tan modificat amb els anys que fa difícil imaginar com devia ser. Als nostres dies només han arribat un parell de plataformes circulars de formigó, que malgrat patir l’atac de la natura que malmet les parts metíliques i el terreny on estan fetes, encara ara es mostren orgulloses desafiant el pas del temps. Tot recordant a tothom que ho vulgui veure el seu any de construcció, amb un 1937 ben visible en una d’ells.
En aquest cas, potser ens podríem atrevir o aproximar l’armament de que devien estar dotades, ja que sembla ser que aquí hi van arribar canons Ordoñez de 150 mm prominents de la bateria de Coll de Balaguer, a Hospitalet de l’Infant, una vegada desarmada. Pels que entengueu mínimament d’armament del conflicte espanyol, ben aviat apreciareu que no es tractava pas d’uns canons moderns per l’època que corria.
Vistos aquests elements, i sempre conscients que hem obviat forces fortificacions costeres, tant per dalt com per baix, ens podem fer una idea del que buscava la fortificació de costa. El seu sistema de creuament de focs de metralladora tenia l’ intenció d’impedir tota progressió de possibles forces arribades després d’un eventual desembarcament.
Parlant de l’artilleria, i basant-me en un llibre sobre la marina auxiliar basca, podríem arriscar que aquests canons que hem citat buscaven donar seguretat a unes tres milles marítimes. Essent perillós navegar més enllà a causa de les constants patrulles de vaixells rebels i la feblesa de la marina republicana.

Oriol Miró Serra.
20 de Novembre de 2012.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s