El Parc de l’Oreneta, els primers paratges de Collserola.

Companys, per aquesta ocasió us reservo el Parc de l’Oreneta. Un parc molt proper a casa meva i passeig habitual per al meu gos i jo mateix. No us enganyaré, com casi tots els llocs on vaig a parar s’hi poden trobar restes històriques que li donen un punt d’interès extra.
Aquest parc el podríem definir en tres parts que definirem com inferior, mig i superior que anirem definint poc a poc i a les que s’accedeix sense cap mena de dificultat per un camí molt planer.
Començat per l’inferior i la seva entrada senyorial per el Carrer Montevideo amb Avinguda d’Espasa, primera mostra del que va ser l’accés a una finca amb caràcter senyorial del segle XIX. Seguint els seus camins entre bosc arribarem a la zona més nova del parc. Es tracta d’una zona amb gesta i vegetació diferent a la dominant en tot el parc, fruit de la reparació d’una zona del parc destruïda mentre es construïa la Ronda de Dalt. Tot i que si que es nota la diferencia, amb el temps ja s’ha fet un lloc en aquest gran paratge de Barcelona.

La zona del mig, bastant més amplia, comença a partir del carrer que fa de lateral de la ronda fins si fa no fa les restes del “ castell “. En aquesta zona, escampades arreu del parc ja hi trobareu zones d’oci infantils molt ben pensades, una zona de repòs des de la qual es pot apreciar la ciutat de Barcelona mentre prens un vermut, amablement servit per els propietaris d’un petit bar que obre els caps de setmana. Tot barrejat en una natura entre salvatge i domesticada i les restes d’una antiga zona d’oci de la finca composta per una terrassa circular i una antiga font prou imponents.
La zona superior, es sens dubte la més recomanable i que més ocupats us tindrà. En ella hi trobareu una zona amb ponis que fa les delícies dels més petits, les escasses restes de la casa senyorial que donen pas a la part més alta de totes. Allà hi trobareu una zona d’esbarjo amb multitud de jocs infantils, un petit servei de bar i un més que magnífic trenet a escala que recorre una distancia prou raonable.
Accediu-hi sens dubte, els túnels i ponts, la seva estació i les seves maquines de tren fan un recorregut que no només fa gaudir les criatures, les criatures una mica més crescudes també gaudireu del recorregut, us ho puc assegurar.
Havent arribat al tren, es pot dir que el recorregut entre el parc ja s’ha acabat, havent gaudit de tota mena de distraccions que farà que el temps passi sense que us adoneu, en un entorn natural privilegiat que va ser recuperat per al nostre ús el 1978.
Si al final, després d’aquestes línies us hi apropeu, us puc ben assegurar que no us en penedireu.

Oriol Miró Serra.
1 de Març de 2011