Montblanc, una vila medieval. 

Estimats companys de viatge, benvinguts de nou a aquestes humils línies que us dedico de tant en tant, ja que sense vosaltres poc sentit tindrien. En aquesta ocasió m’he decidit per Montblanc, on podreu passejar per l’interior d’una vila que ha recuperat poc a poc el seu caràcter medieval, convertint-la així en un dels molts i variats encants de que disposa el nostre país.

Per accedir al recinte murallat que envolta el centre històric no trobareu pas cap dificultat, el mur disposava de diverses entrades, totes elles disposades vers el que eren els principals camins de l’època. Una vegada ja dins i abans de deixar-vos perdre per els laberíntics carrers, us recomano que aneu a buscar el Carrer Major, veritable eix de l’antiga vila i des del qual es pot arribar a totes bandes.

Com a primer destí escollirem la bonica plaça major tot agafant el Carrer River, on entre porxades hi trobareu uns recipients en pedra que feien de mesura del gra, detall que crec que no hauríeu d’oblidar pas.

Des d’allà i dirigint-vos cap a l’espectacular Parròquia de Santa Maria us trobareu el Museu Comarcal de la Conca de Barberà. Us el recomano sincerament, consta de tres plantes on hi trobareu representacions d’antics oficis i un recorregut a través de l’historia de la comarca molt ben pensat i fàcil de digerir. No crec pas que en sortiu decepcionats.

Com hem dit, anàvem camí de la Parròquia de Santa Maria, edifici que barreja elements gòtics amb barrocs, deixant un resultat força espectacular tant a l’exterior com en l’interior, en el que es el principal edifici religiós de Montblanc.

Des d’allà, i sense excessives dificultats us podeu acostar al Plà de Santa Bàrbara, el punt més alt de la vila de Montblanc i on s’han trobat restes que van des dels Ibers a un castell medieval, evidenciant així l’importància que ha tingut durant segles la zona de la Conca de Barberà, essent pas obligat entre les lleidatanes terres de l’interior i les costaneres terres tarragonines. Reconec que també us he fet pujar per una raó, al ser el punt més alt, podreu apreciar tot el traçat de la muralla unint visualment totes les torres, entenent així una mica més el traçat tant del poble com dels seus murs.

Vistos aquests elements, ben poc us queda més que gaudir dels traçats dels carrers, que en més d’una ocasió us portaran a alguna església de les varies que hi ha, totes elles ben boniques. Tampoc us perdéssiu el pont de pedra sobre el Francolí, que sense tenir grans dimensions es fa veure, aconseguint així una visita d’allò més completa.

Arribats a aquest punt, només em puc acomiadar i desitjar que la visita us hagi resultat d’allò més agradable, us espero al següent article.

Oriol Miró Serra.

8 de Juliol de 2010