4 Anys anant a Madrid…i encara em sorprenc. Medinaceli.

Companys i amics de viatge, després de 4 anys del meu viatge anual de recreació a Madrid, encara ara em queden coses per descobrir. I m’és un gran plaer compartir-ho amb vosaltres.

Es tracta de Medinaceli, una vila a la província de Soria ben propera a la autovia de Madrid. Que mostra que ha estat cruïlla de civilitzacions per tots els que hi han passat, deixant darrera d’ells brillants mostres arquitectòniques, i com que no vaig seguir cap ruta estudiada us ho explicaré tal qual m’anaven apareixent les coses.

El primer amb que em vaig trobar, va ser un impressionant arc romà de tres arcades, malauradament no ha estat possible fixar amb exactitud la seva data, però un arc d’aquell calibre no es feia en un lloc sense cap mena d’importància estratègica o comercial. Es la primera mostra d’un passat que s’intueix prou gloriós.

Després d’allà, i encara no se com, vaig caure sobre la zona del castell, un edifici massís i fort que sembla aprofitar les restes d’una antiga fortificació àrab. Amb això ja tenim dos assentaments més que fan reflexionar sobre l’ importància de la vila en segles anteriors.

Des d’allà, i després de passar per un portal àrab, vaig arribar a la Plaça Major, aquí la sorpresa va ser majúscula. Tant el seu tamany com les seves construccions impressionen al més avesat a visitar llocs d’aquest estil. Sempre segons el folletó adequadament adquirit a l’oficina d’informació, va ser reformada durant el segle XVI per ressaltar l’esplendor del Palau Ducal, visita que us recomano encara que estigui a mig restaurar.

Des d’allà, i casi per caiguda natural, vaig anar a parar a la Col·legiata de Nuestra Señora de Asunción, edifici d’estil gòtic tardà amb l’afegit de l’alta torre d’estil renaixentista que regna sobre les cases i carrers del poble, marcant el seu perfil des de qualsevol punt de la vila.

Realment, només us he descrit el principal i només superficialment, però es que també hi podeu trobar un magnífic mosaic romà, restes de muralla medieval, la Casa del Concejo i altres detalls que trobareu en edificis particulars, a més de carrers ben arreglats indiquen que els habitants d’aquest bonic poble saben el que tenen entre mans i que els hi pot donar un futur molt prometedor. Raó per la qual el mimen fins al punt de veure un edifici de nova construcció que estava imitant la construcció antiga, un exemple que molts altres llocs no han seguit, caient en un evident error segons la meva humil opinió.

I ara, llegides aquestes humils línies, espero que us hagi animat a aturar-vos a la bonica vila de Medinaceli si un dia en teniu l’oportunitat, jo us la recomano sens dubte.

Oriol Miró Serra.

8 de Juliol de 2010