El T-26, Un bocí d’història.

 

El T-26, Un bocí d’història.

 

Companys de coneixements i descobriments, en aquestes línies hi trobareu l’oportunitat de conèixer el que va ser un dels carros de combat més poderosos durant un temps i sens dubte el més poderós de la Guerra Civil Espanyola. Parlo evidentment del T-26, un monstre d’acer de nou tones i mitja amb un canó de 45 mm de diàmetre i blindatge de fins a 15 mm, que unides a altres característiques el feien un rival a témer per la majoria de carros de combat de la Guerra Civil Espanyola i només derrotable amb canons contra – carro  o tancs de similar característiques.

Tot i creure que havíeu de conèixer una mica les característiques de l’objecte de l’article, no es tracta de fer-vos un anàlisi, es tracta una mica de com l’he anat coneixent i on l’he anat veient, fent especial atenció en l’ultima ocasió que l’he pogut veure.

La meva historia amb aquest bocí d’història es podria dir que comença sobre el 2004 o 2005, ara no us ho podria assegurar, quan vaig arrossegar la que aleshores era la meva xicota a un poble de les comarques de Lleida de nom Vilanova de la Barca, on havia sentit que hi havia les restes d’un tanc de la guerra civil. En aquell moment no vaig saber identificar a l’instant de quin es tractava, però recordo amb força intensitat aquells moments, tot i només quedar-ne la barcassa ja em vaig fer una idea de les dimensions, que en un primer moment em van semblar petites, repetint visita al mateix poble amb amistats encara ara, sent testimoni del merescut canvi de lloc que ha estat testimoni un objecte amb tanta memòria com el que ens ocupa.

El següent capítol d’aquesta historia, es remunta a finals de 2007, quan en ocasió d’haver baixat a València per la filmació d’un documental amb el grup de recreació, ens van portar al museu militar de València. No amagaré pas que ja sabia que en aquell museu hi havia el que hi havia, però la meva discreció va fer que no ho demanés. Sort que els nostres guies van preveure tal desig i ens hi van portar, allà vaig poder veure per primera vegada el T-26 sencer. Les seves dimensions i la seva majestuositat s’han fet un lloc a la meva memòria que encara ara es resisteixen a abandonar. L’únic que em va quedar pendent va ser la foto, però resulta que estava prohibit fer fotos i com que la meva camera es massa gran no la vaig poder traure en cap moment.

El tercer, i fins ara últim capítol, es tracta del 31 de Juliol de 2010, durant la Recreació de la Batalla de l’Ebre que organitza en Miquel Ferragut des de fa tres anys. Resulta que aquest any ens va voler sorprendre portant un dels T-26 de l’Acadèmia de Saragossa, com a reclam. I carai si ho va aconseguir, encara no li he dit gràcies com deu mana.

T-26
El T-26 es molt petit si el comparem a les maquines actuals, peró aquell any 38 era una maquina temible.

Anant al que anava, que si no encara us faré perdre el fil, allà vaig recordar les dimensions, podent fer fotos del tanc sencer, fins i tot enfilant-me sobre d’ell, cosa que com haureu suposat no vaig poder fer a València. Ja només per això aquest retrobament va ser especial, podent conèixer detalls que d’altre manera no hagués pogut conèixer. Fins i tot vaig tenir l’oportunitat d’entrar dins, podent conèixer el seu interior, que encara que en aquest cas l’interior no estava restaurat, no deixava de mostrar totes les palanques, forats per posar la munició, palanques de conducció i un llarg etcètera que m’ha ajudat a fer-me una idea de les dimensions i sensacions del seu interior. Aquella entranya mescla de saber que estava tancat i calor asfixiant del seu interior va entrar de ple a l’espai que tinc al cap per guardar les sensacions. Tot plegat una experiència d’allò més agradable i profunda.

Ara la pregunta es, hi haurà quart episodi? M’agradaria, sé que n’hi ha un que funciona i que corre i que no es el que va venir a Faió. Ves a saber si un dia apareix l’oportunitat de veure’l, sigui de la manera que sigui. Però veient la progressió que això ha seguit no ho descarto pas.

En fi, potser avui m’haureu de perdonar, ja que m’he deixat endur per els sentiments més del que us puc tenir acostumats, espero que em permeteu aquesta llicencia per un dia. Espero retrobar-vos al següent article, on estaré encantat de mostrar-vos un nou lloc amb historia de la nostra Guerra Civil.

 

Oriol Miró Serra.

11 de Setembre de 2010

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s