Brigades Internacionals a la Serra de Pàndols, un record del 38.

Estimats companys, per aquesta vegada us he preparat un humil resum de la sortida del 5 de Juny de 2010.En que LO RIU ASSOCIACIÓ va reunir a 16 bons companys per anar a un monument que es va fer els tristos dies de la Batalla de l’Ebre, en un llunyà any 1938. Un dels pocs que es van fer en aquells dies i que han arribat a nosaltres.

El monument en qüestió es situat al bell mig de la Serra de Pàndols, un important accident geogràfic de la comarca de La Terra Alta, i va ser fet en plena batalla pels enginyers de la XV Brigada Internacional. Formada per combatents de múltiples nacionalitats que van venir a lluitar voluntàriament per la República, per defensar les seves creences.

Per arribar-hi s’ha de deixar el cotxe a un revolt de l’antiga carretera i començar-se a enfilar per l’espectacular barranc que forma “ La Vall Closa “ i que exigeix un mínim de forma física, tampoc massa, per això no heu de patir. Tot pujant entre bancals i zones boscoses, en que podreu gaudir d’una espectacular natura, acompanyats de nombroses restes del conflicte com són una cova que va servir d’hospital o nombrosos refugis on es resguardava la tropa en casos de perill.

Tot pujant, L’Àngel Archilla i l’Àngel solà anaven traient fotos antigues, per ubicar el lloc on van ser fetes fa quasi 72 anys, tasca en la qual ja han demostrat sobrada competència. Tots aquests elements permeten que el que seria una pujada de prou duresa passi sense cap mena de problema i l’arribada al monument sigui molt agradable.

El monument es un humil monòlit en forma de piràmide esglaonada acompanyat d’una lapida de ciment, situat entre uns pins que quasi l’amaguen. Totes les parets  del monòlit van ser gravades amb noms de companys morts en diferents moments de la guerra, junt al seu país de procedència. Hi trobareu brigadistes de Canadà, Anglaterra, Palestina, Estats Units, Cuba junt a molts d’altres espanyols de llocs tan variats com Lleida, València o Toledo per citar alguns dels llocs d’origen d’aquells combatents. Una visita que ben segur que no us decebrà.

Va ser allà dalt on en Joan va treure de la seva motxilla una urna metílica destinada a ser instal·lada de manera permanent al terreny, permetent així deixar records escrits en unes condicions molt favorables de cara a la seva conservació. Procés que van realitzar sense cap mena de dificultat i que de ben segur agrairan visitants futurs. Com podreu suposar, ja que portàvem l’urna, la vam estrenar amb un document on vam signar els 16 expedicionaris i que allà restarà tant temps com duri el paper.

M’agradaria remarcar que en el nostre grup s’hi trobaven membres d’un  grup que l’any 2000 van fer la primera restauració d’aquest monòlit, mitjançant les seves explicacions vam poder saber que ells el van trobar en un estat tan llastimós que els va fer decidir que el restaurarien. Obra molt remarcable en un moment que el concepte memòria històrica no estava en boca de tanta gent. Es a ells els hem d’agrair poder contemplar avui dia aquesta petita joia de gran carrega històrica.

Una vegada arribats a aquest punt, només ens va quedar refer el camí cap baix i alguns buscar un lloc on dinar, altres anar a casa. En el meu cas vaig dinar a Gandesa amb quatre companys dels que havíem pujat, a ells els he d’agrair una conversa apassionant, vaig gaudir molt de la companyia d’autèntics mestres dels quals n’he d’aprendre molt.

Oriol Miró Serra.

8 de Juny de 2010.