El final de la Batalla de l’Ebre, recordat 70 anys després.

Avui parlo dels Actes de l’Associació Lo Riu, que es dedica a la protecció i difusió de les restes arqueològiques de terres de l’Ebre. La citada organització ha volgut homenatjar i commemorar el final de la Batalla de l’Ebre, ara fa setanta anys. Les dates han estat el cap de setmana del 15 i 16 de novembre.

Constaven de conferencies tant el dissabte com el diumenge. La inauguració d’un monument on estava el pont de ferro que va unir les dos ribes de l’Ebre durant casi quatre mesos. Tot amanit per la presencia dels descendents dels que van dirigir algunes unitats de l’exercit republicà i la presencia del Grup de Recreació Històrica Ejercito del Ebro. Tot i que jo descriuré la inauguració d’un tram de trinxera restaurada per l’associació, que es va fer diumenge, el dissabte ja hi havia hagut membres del grup per Flix durant el dissabte.

El diumenge recollia al Grup que havia vingut de València, pertanyents al grup XYZ, i ja havia estat el dissabte davant de l’Hostal Can Rius, on esmorzaríem i ens desplaçaríem al lloc que m’havia explicat el dia anterior per telèfon, ens havíem de reunir amb el Miquel Ferragut i l’Àngel però com feien tard van anar ja cap al lloc concertat, ja havent quedat amb ells per que hi anessin directament.

S’ha de dir que havien preparat una magnifica trinxera, reforçada per un niu de metralladora de ciment, tot netejat i condicionat. Deixeu-me dir que soc membre del grup de persones que va trobar i catalogar aquestes restes de vital importància històrica, i veure la feina que havien fet, em va fer sentir realment bé.

La trinxera seria d’uns 200 metres i hi havia un punt de comandància, pou de tirador, trinxera d’evacuació i el niu de metralladora. El lloc mereixia més homes dels cinc que érem per intentar mostrar una mica una trinxera amb la vida que devia tenir fa 70 anys.

Ens vam repartir de tal manera que érem dos al niu de metralladora i al punt de comandància, mentre que un feia d’enllaç entre les dos parelles.

Una vegada ben uniformats i preparats els punts escollits per amanir la visita, va venir l’espera, aprofitada per xerrar de les nostres coses i fer les nostres fotos. Al cap d’un temps que no vaig comptar, ja patíem, la gent no venia, al final res important. Ja se sap que en tota classe d’actes hi pot haver un petit retard, i més tractant-se d’una conferència. Potser serien les dotze quan va aparèixer gran quantitat de visitants i curiosos fortament armats de curiositat i mapes donats per l’organització.

Allà ens van metrallar a fotografies i preguntes sobre la nostra activitat que nosaltres vam respondre amablement sense cap mena de problema. Creiem que la gent va sortir satisfeta i amb bona impressió per la tasca duta a terme, tant per Lo Riu com per els representants dels grups de recreació allà presents.

Tot i això encara faltava la cirereta, amb una mica de retard, ja que l’acte de Flix s’havia allargat, van arribar els descendents dels que van ocupar les fortificacions que ara nosaltres ocupàvem. Les paraules emocionades i d’agraïment per la nostra tasca eren respostes per les nostres d’agraïment per haver vingut de Mèxic i mantingut la memòria i d’unes persones que segurament haguessin preferit fer una altre cosa que no ser soldats en una malaurada guerra civil que casi va durar tres anys.

Ara per acabar, només ens queda agrair a l’Associació Lo Riu que contés amb la nostra presencia i les seves atencions, sempre correctes i amistoses. Tampoc oblidem felicitar-los, que aquesta associació té poc més d’un any i evidenciant petites faltes d’organització, els hi ha sortit un acte digne d’una associació veterana.

http://www.tv3.cat/videos/831459

Oriol Miró Serra.

17 de Novembre de 2008.