El Museu de la Xocolata, una agradable sorpresa.

El Museu de la Xocolata, una agradable sorpresa.

 

Avui m’he decidit per fer una ruta curta, d’aquelles que ets a dinar a casa, es tracta del Barri Gòtic, posant com a punt i final el Museu de la Xocolata, que jo no coneixia, i vaig trobar bon moment per anar-hi.

Així doncs comencem. Vaig sortir de Plaça Catalunya i vam passar per Portal de l’Àngel, així anomenat per que quan Barcelona encara tenia muralles allà hi havia una porta, resulta curiós que allò que era l’entrada a la ciutat s’ha convertit en un temple del consum ple de botigues oferint els seus productes i es un dels eixos comercials més preuats de Barcelona.

D’allà vam arribar a la Plaça de la Catedral, on ens contempla un bon munt d’història feta pedra, des de les muralles romanes a la catedral de Barcelona, encara en obres de restauració. Aquesta plaça d’aquí res estarà a petar de gent per la tradicional fira de Nadal de Santa Llúcia, que jo recordo haver-hi anat a buscar una figura per el pessebre familiar en més d’una ocasió. Com cada diumenge vam poder apreciar la ja tradicional ballada de sardanes que de diumenge en diumenge es realitza davant la catedral, no cal dir que allò que a nosaltres ens pot semblar normal, estava envoltat de turistes fent fotos i gravant en vídeo, segurament no passarà d’un record curiós que s’emportaran a casa de la nostra terra.

D’allà ja vam anar a buscar el carrer princesa passant per la plaça reial, un dels raconets que més m’agraden de la ciutat, que a més al seu subsòl conté les restes de la ciutat romana, dins l’entorn del museu d’història de la ciutat. Visita que recomano des d’aquestes quatre línies que podeu llegir de tant en tant.

D’allà arribar al carrer princesa es un moment, passant per Jaume I per travessar via Laietana i ja hi ets. A partir d’aquell moment, només heu de seguir el carrer, on una placa en una casa ens indica que allà va néixer Santiago Rusiñol, un dels grans de la cultura catalana. En aquest mateix carrer també hi trobareu gran quantitat de pastisseries i cafeteries que us poden servir per fer una aturada al voltant d’un cafetonet o una pasta.

Seguint el mateix  carrer, aviat us trobareu el carrer del Comerç, que haureu de girar a l’esquerra i allà ja us trobareu el Museu de la Xocolata.

Com ja he dit, era l’objectiu de la sortida i tot el que he descrit, encara que agradable, no ha estat més que un aperitiu. Per començar he de dir que el museu està en el que va ser l’antic convent de Sant Agustí, un edifici sobri i de amplies proporcions, el museu,  ocupa la planta baixa i està compost de la zona per l’exposició i la botiga. Les sorpreses comencen només pagar l’entrada, el tiquet no es de paper, es una xocolatina. Un cop dins, trobareu plafons i elements d’exposició com poden ser eines, documentació i audiovisuals que expliquen des de l’origen de la xocolata fins al seu us actual, passant per la seva arribada a Europa, el seu us cerimonial a Sud Amèrica i la publicitat per citar tres casos. Tot això amanit entre espectacular figures de xocolata que poden anar des del floquet de neu, series de dibuixos, el llibre de la inauguració del 1997 i fins i tot algun retaule. Tot plegat sorprenent, us puc prometre que em miro la xocolata de manera diferent des d’aquest diumenge.

Ara com sempre només em queda desitjar que us agradi la visita si us animeu a seguir-la i dir-vos fins el següent article.

 

Oriol Miró Serra.

13 d’Octubre de 2008.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s