Calaf, un dia a mercat.

Calaf, un dia a mercat.

 

Avui parlo de la vila de Calaf, situada a la Catalunya central. Potser la coneixereu i fins i tot potser us soni el seu mercat setmanal. Hi he anat en dissabte expressament per veure i intentar copsar el que es un dia de mercat a Calaf. Per si no hi sabeu arribar, està al costat de l’eix transversal i també s’hi pot arribar des de la A-2 sortint per la Sortida de Prats de Rei o de Jorba i al cap d’una estona ja la veureu, al mig de la plana, d’on en sobresurt un esvelt campanar i un castell per sobre de les seves cases.

Però comencem d’una vegada. El mercat està situat dins el municipi, en un cèntric carrer prop del centre de la vila. Ara no us explicaré com es un mercat, qui més qui menys hi ha estat alguna vegada. Un espai habilitat ple de parades on s’hi pot trobar de tot una mica. M’atreviria a dir que al de Calaf hi domina la fruita i la verdura, tot i que s’hi pot trobar de tot, des de llibres a conserves passant per roba i carn.

En aquest cas nosaltres vam optar per fer un bon esmorzar al final del mercat i després posar-nos a la feina. Recomano deixar-se portar per els atractius colors que exhibeixen les parades, i si veieu alguna cosa que us agrada, agafeu-la, que la qualitat es bona i sempre trobareu algú disposat a explicar-vos que es i com no, el seu preu.

Quan acabeu del mercat, no marxeu encara del poble i feu una volteta per el poble. Els seus carrerons, típics de pobles amb hiverns rigorosos us transportaran a un altre mon, si més no temporalment. Tampoc us perdeu la plaça porxada on està situada l’església, que domina tot el poble, el seu interior es una gran nau de gran alçada, a la cual per desgracia no hi vam poder entrar, ja que estaven preparant-la per una cerimònia i no volíem molestar pas.

D’allà us podeu dirigir a multitud de destins de la zona per les seves carreteres, a mi m’agrada ressaltar Pujalt, que intenta promocionar un campament d’instrucció militar que allí va existir durant la guerra civil i que n’han restaurat parts, com poden ser un barracó, refugis i alguna posició defensiva. Val la pena i any rere any hi treballen per millorar-ne les instal·lacions. No deixa de ser instructiu, t’adones que les guerres no només afecten al front de batalla, si no molts més quilometres enrere.

Des de Pujalt, podeu tornar a Calaf i aprofitant l’Eix Transversal o C – 25, que es va fer fa uns anys per anar de Girona a Lleida sense passar per Barcelona. Es francament còmode tot i tractar-se d’una carretera d’un carril per banda, permetent arribar a Manresa en un moment. Cert que nosaltres, tenint temps vam agafar la C – 16 i ens vam dirigir cap a Puig Reig, encara engalanada per la recent diada de l’onze de setembre, on pensàvem. dinar.

De camí val la pena observar el Llobregat i les seves colònies industrials, que tant riquesa van aportar a finals de segle XIX i inicis de Segle XX, algunes d’elles encara estan en ple funcionament, encara que alguna sigui de museu, que sempre val la pena per conèixer el nostre passat.

Com a apunt, us diré que uns quilometres més endavant de Puig Reig, a la Colònia del Guixaró es fa cada any una trobada de vehicles clàssics i militars el primer cap de setmana de març que recomano, ja que s’hi poden veure vehicles realment curiosos i alguna joia de l’automobilisme.

Ara només queda esperar que aquesta petita ruta, que us ha conduït per el que si fa no fa es el centre geogràfic de Catalunya, us hagi agradat i us animeu a fer-la algun dia.

 

Oriol Miró Serra.

14 de Setembre de 2008.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s