La Seu Vella de Lleida, una Joia de l’art Gòtic.

La Seu Vella de Lleida, una Joia de l’art Gòtic.

 

Avui parlaré de la Seu Vella de Lleida, un dels principals atractius de la ciutat de Lleida, ja visible molt abans d’arribar a la ciutat de Lleida. Per si no ho coneixeu, es tracta d’una gran església d’estil gòtic amb un esvelt campanar, que envoltada per una fortificació del segle XVIII, que corona la ciutat de Lleida en el seu punt més elevat.

100_3693
La Seu Vella les ha vist de tots colors, peró segueix allà, marcant el paissatge de molts lleidetans.

Abans de començar, un breu repàs a la seva historia. Començada el 1203 i consagrada el 1279 feu la funció de catedral fins 1707, moment en que les forçes castellanes de Felip V van conquerir la ciutat, convertint-la en quarter, havent fet arrasar tota la part alta de ciutat per poder-hi fer la fortificació que ara envolta l’edifici de la Seu Vella de Lleida. Va mantenir tal funció fins el 1949,tot i tants segles i mig d’oblit i maltractament, que li han fet perdre gran part dels seus tresors, no ha perdut la seva majestuosa silueta.

Centrem-nos ara en la visita, s’accedeix a l’edifici de l’església des del recinte de la fortificació ja esmentada, on es pot pujar tant a peu com en cotxe, lloc on abans de ser fortificat hi havia hagut edificis tan importants com la universitat de Lleida, en l’actualitat els entorns del que va ser catedral, estan perfectament arreglats i en constant millora, amb l’objectiu de millorar l’atractiu d’aquest gran monument. La porta per on s’accedeix està mirant cap el Segre, i dona pas al seu interior, previ pas per taquilla a un preu de dos euros i mig, on us donaran un fulletó molt més extens del que jo podré aquí explicar. El primer que us sorprendrà segurament del seu interior, es la grandiositat de l’espai, que et fa empetitir. Una gran nau central, de gran amplitud i alçada on hi destaca l’ara despullat rosetó, pel qual hi entra gran quantitat de llum.

Un altre element a destacar, són els absis, de proporcions iguals a la nau central, i on s’hi exposen les poques restes de que disposen, però que són una mostra de la riquesa que devia contenir en el seu interior en els seus temps d’esplendor, parlo d’estàtues magníficament esculpides, retaules de vius colors, capitells que acosten una mica a una imatge d’esplendor que devia mostrar en el passat, més de dos segles d’espoli han fet molt mal i ens impediran imaginar del tot el que devia ser el seu interior.

La visita no s’acaba aquí, travesseu la nau de l’església i dirigiu-vos cap al claustre. Un espai quadrat, de generoses dimensions, amb un recinte ajardint al seu interior i principal punt d’accés en l’antiguitat. Veureu un dels arcs recobert d’una paret blanca i una petita porta negra, es tracta d’una reproducció de com estaven els grans arcs, ja restaurats,  mentre va ser quarter, temps en que el claustre era el dormitori de la tropa.

Encara falta el campanar, al qual s’hi pot pujar fins al sostre mitjançant una escala de cargol. Aviso que la pujada pot ser dura en alguns moments si esteu justos de forma, però el premi s’ho val, entendreu l’expressió “Pla de Lleida”, una gran planura conreada per fruiters, regats pel Canal d’Urgell. Trencat de tant en tant per petits turons, també anomenats tossals segons he pogut saber amb el temps.

Vista la situació, també es pot entendre la raó de que Lleida, junt amb Tortosa, sempre hagi estat el primer objectiu de les forçes castellanes, en qualsevol dels múltiples enfrontaments amb les forçes catalanes. Es la porta de Catalunya i qui dominava Lleida, dominava la major zona productora de cereals de Catalunya en aquells temps, tan necessaris per alimentar qualsevol exercit.

Ja que sou a Lleida, no us deixeu perdré el castell templer de Gardeny, recentment visitable. També es força agradable passejar pel Parc del Segre, zona ajardinada al costat del riu, que al costat dels Camps Elisis, fan una de les zones de passeig més preuades pels habitants de la ciutat de Lleida.

Ara com sempre, només em queda desitjar que us agradi si us animeu a fer-la, i si us he atabalat amb masses dades, us demano disculpes.

 

Oriol Miró Serra., 24 de Març de 2008.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s